Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

1. La proclamació de la República i el període constituent

1.1 Les eleccions i el govern provisional

En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, van vèncer els partits republicans. Per això, el rei Alfons XIII va renunciar a la corona i va marxar d'Espanya. El 14 d'abril, es va formar un govern provisional i es va proclamar la Segona República.

Estava recolzada per la classe mitjana i popular, perquè era l'oportunitat que l'Estat fos més modern i democràtic.

El govern provisional va convocar eleccions i va prendre mesures d'emergència, com l'amnistia als presos polítics.

A Catalunya, l'Esquerra i els republicans van triomfar. El mateix 14 d'abril, Lluís Companys va proclamar la República al balcó de l'Ajuntament de Barcelona....

La Primera República Espanyola i el context del segle XIX

La guerra carlina acabarà amb un pacte que suposa que facilita la integració dels carlins dins del sector conservador. Al segle XIX, els grups polítics estan formats per poques persones. Hi ha dos grups principals:

• Moderats: representen els interessos dels grans propietaris, una part de la burgesia i de negocis i l'Església.
• Progressistes: representen part de la burgesia industrial i les classes mitjanes i populars. Els progressistes volien més reformes, i Maria Cristina donarà suport als moderats, ja que els militars són decisius per accedir al poder.

La dificultat d'accedir al poder per part de les classes mitjanes és clara, ja que el sufragi és molt limitat i no existeix una...

Demografia i economia de l'Espanya del segle XIX

1. Creixement de la població

Durant el segle XIX, la població espanyola va augmentar, tot i que aquest creixement va ser desigual. La població es va concentrar al litoral i a les ciutats, mentre que l'interior rural va perdre pes relatiu.

Aquest augment es va produir perquè va disminuir la mortalitat per epidèmies com la pesta, el còlera o la febre groga, i també per la reducció de les crisis de subsistència en el medi rural. Malgrat això, els problemes sanitaris, com la tuberculosi, i la manca de feina van provocar una important emigració cap a l'estranger, sobretot cap a Algèria, Cuba, Puerto Rico i Amèrica del Sud.

2. Catalunya: creixement i desequilibris

Catalunya va experimentar...

Autarquia i postguerra econòmica (1939-1959)

Un sistema econòmic autàrquic, basat en una política d'aïllament exterior on només es comerciava amb productes nacionals, i fundat en la intervenció de l'Estat en tres sectors econòmics:

1. Comerç

Estat limitava el comerç exterior, reduint importacions i exportacions. Productes nacionals (+€ i -€): béns de consum, matèries primeres i la producció industrial.

2. Indústria

+ Empreses + ajuda pública per fomentar la indústria i assegurar la independència militar i política. Però inflació dels preus i + productes estrangers. INI per implantar empreses públiques de caràcter militar i d'infraestructures.

3. Agricultura

L'Estat controlava la producció i els preus (€) eren baixos, cosa...

1. El cop d'estat a Gènova: el 17 de juliol de 1936, a Melilla, el coronel Yagüe va encapçalar la revolta, i la insurrecció (l'anomenat Alzamiento Nacional) es va estendre al protectorat marroquí. Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de guarnicions militars de tot Espanya es van sumar al cop d'estat, amb sectors civils falangistes i carlins. El govern de la República va trigar a reaccionar i, en dos dies, els insurrectes es van fer forts a Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i Aragó. El 19 de juliol, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, que va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats (socialistes i anarquistes) i dels partits del Front Popular. La insurrecció va triomfar a l'interior...

Conferència de Casablanca (Marroc, gener de 1943)

L'URSS s'enfronta a Alemanya (juny de 1941): Fins a l'any 1941, la Unió Soviètica de Stalin col·laborava amb Hitler. Però aquell any, Hitler traeix Stalin perquè, en comptes d'avançar cap a l'oest, llança l'atac cap a l'est intentant envair la Unió Soviètica. Per tant, Stalin s'alia a l'altre bàndol contra Alemanya.

Els EUA entren en la guerra: El president dels EUA, Franklin D. Roosevelt, és un líder progressista i partidari de la pau que inicialment no volia involucrar-se en la Segona Guerra Mundial perquè creia que, després del conflicte precedent, no calia intervenir en una guerra que considerava d'àmbit europeu. Finalment, canvia d'opinió amb l'atac a Pearl Harbor (a Hawaii)...

Bienni Radical-Cedista (novembre 1933 – febrer 1936)

Cap d'Estat: Niceto Alcalá-Zamora. Cap de Govern: Alejandro Lerroux.

Eleccions de novembre de 1933: tres trets fonamentals

• a) Abstenció: una part important de l'electorat d'esquerra es va abstenir, decebuda per l'actuació del govern d'esquerres (la CNT va demanar l'abstenció).
• b) El vot de les dones: per primera vegada, la victòria electoral de la dreta coincidí amb el vot femení, cosa que va generar una polèmica important sobre l'orientació del vot de les dones.
• c) Reorganització de les dretes: sorgiren nous partits polítics de dreta.

Trets generals del període

• Crisis constants de govern.
• Radicalització del moviment obrer. El fet més important va ser la Revolució d'Octubre de 1934.

Introducció a la Segona República

El fracàs de les reformes i els obstacles trobats durant la Segona República van marcar profundament aquest període històric. Es van configurar diferents blocs polítics i socials:

• Coalició socialista: Partit Socialista (PSOE).
• Republians: burgesia demòcrata avançada.
• Oposició: dretes, dificultats econòmiques, oposició de la dreta republicana i anarquisme insurreccional.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Dificultats i tensions polítiques

El 1932 va tenir lloc el cop d'estat conegut com a Sanjurjada. Les forces anarquistes a Espanya s'imposaven seguint els criteris dels sectors partidaris de la insurrecció. Per la seva banda, el PSOE, en imposar criteris radicals (en contra dels republicans), impedia l'...

Evolució del nivell de vida a la Gran Bretanya durant la Revolució Industrial

Abans, la revolució de la vida era còmoda; llavors es treballaven més hores i van aparèixer malalties. Tot i això, després va anar millorant. Engels dona lloc a una visió optimista i pessimista.

Primers passos del moviment obrer: del ludisme al cartisme

Neix el proletariat industrial. Els propietaris s'espanten i demanen prohibir les organitzacions obreres (1799-1800), les quals es prohibeixen amb les Combination Acts (lleis). Sorgeix el ludisme (moviment de protesta obrera contra les màquines). Després d'abolir les Combination Acts, es creen els sindicats.

El cartisme comença el 1836 quan a Londres es constitueix l'associació d'obrers i es crea la People'

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La guerra va provocar la creació de nous estats: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Ucraïna, Geòrgia, Armènia, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Conseqüències demogràfiques

• Uns 9 milions de morts.
• La mortalitat va afectar la rereguarda i la població civil.
• Molts refugiats.
• Disminució de la natalitat, que va provocar un buit generacional.

Conseqüències socials

• Orfes i vídues.
• Atur i inflació.
• Emancipació femenina.

Conseqüències econòmiques

• Enorme deute.
• Necessitat de grans inversions en infraestructures.
• Alta despesa social.
• Pèrdua de l'hegemonia europea a favor dels EUA.

Conseqüències polítiques

• Caiguda dels imperis.
• Instauració de règims republicans i democràtics.
• Primer estat