Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Història del Moviment Obrer: Del Socialisme a la IGM

Història3,63 KB

Orígens del Moviment Obrer i Socialisme Utopífic

Babeuf i Blanqui: acció violenta i igualtat (minoria).

Fourier: falansteris, agrupació d'homes, dones i infants amb compartició de tasques.

Cabet: Icària, país d'igualtat.

Owen: cooperatives, sense salaris ni propietaris (escoles als Estats Units).

Primeres Formes d'Organització Obrera

Societats de socors mutu.

Associacions nacionals per a la protecció del treball.

Great Trade Union.

Cartisme: la Carta del Poble.

Marxisme i Anarquisme

Marxisme: Karl Marx i Friedrich Engels.

Anarquisme: Pierre-Joseph Proudhon, Mikhaïl Bakunin.

Partits Socialdemòcrates Europeus

  • Reformes democràtiques i socials.
  • Millorar les condicions de la classe obrera.
  • Creació de sindicats nacionals: Unió General de Sindicats
...
Continua llegint "Història del Moviment Obrer: Del Socialisme a la IGM" »

Guerra Carlina i Liberalisme a Espanya: Causes, Etapes i Reformes

Història3,62 KB

La Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina va enfrontar partidaris de l'absolutisme i els de l'inici d'un procés reformista de caràcter liberal. El carlisme era una ideologia tradicionalista i absolutista. La causa isabelina tenia un suport alt de la noblesa.

Conflicte armat

Els carlins no tenien exèrcit propi i van organitzar partides carlines, sostenint-se per Espanya.

  • 1a etapa: consolidació de la guerra al nord.
  • 2a etapa: guanya el bàndol liberal, gràcies a Espartero.

El Conveni de Bergara va establir el manteniment dels furs bascos i navarresos.

Procés de revolució liberal

El bàndol isabelí necessitava el suport liberal per tenir una base social sòlida i fer front als carlins. Es va dur a terme la divisió provincial. L'extensió...

Continua llegint "Guerra Carlina i Liberalisme a Espanya: Causes, Etapes i Reformes" »

Història d'Espanya del segle XIX: Regnats, Constitucions i Catalanisme

Història3,62 KB

Ferran VII, rei (1808-1814). Guerra del Francès. Segon període absolutista (1812): Constitució de Cadis (aprovació del decret de Nova Cambra; model liberal, reconeixement dels drets religiosos catòlics, monarquia limitada i sobirania que resideix en la nació) i 1820-1823 Trienni Liberal: període en el qual hi hagué reformes polítiques i el govern estava constituït per liberals i absolutistes.

1823-1833 Dècada Ominosa: repressió, política absolutista, aparició del corrent carlista. Isabel II i la Llei Sàlica.

1833-1839: 1r Guerra Carlina. Regent Maria Cristina. 1836: desamortització de Mendizábal. 1834: Estatut Reial, primera Constitució d'Isabel II, de caràcter conservador. 1837: Constitució progressista. 1839: general Espartero,...

Continua llegint "Història d'Espanya del segle XIX: Regnats, Constitucions i Catalanisme" »

Itàlia Feixista: De la Crisi de Postguerra al Règim de Mussolini

Història2,7 KB

L'Itàlia Feixista: Crisi i Orígens

Durant la Primera Guerra Mundial, Itàlia va haver d'incrementar el cost de vida més ràpidament que els salaris, mentre baixava el nivell de vida dels treballadors. Es van originar vagues i ocupació de terres. La monarquia constitucional era molt inestable, amb canvis de governs liberals cada vegada més qüestionats pel Partit Socialista i el Partit Popular.

El 1919, Benito Mussolini, un exmilitar socialista que s'havia exiliat, va fundar el partit feixista (Moviment d'Antics Combatents de la Guerra) amb un programa populista i nacionalista que transformaria en el PNF (Partit Nacional Fascista). Aquest va ser considerat un bon instrument per frenar el socialisme i el comunisme, i va rebre ajut financer....

Continua llegint "Itàlia Feixista: De la Crisi de Postguerra al Règim de Mussolini" »

Revolució russa de febrer i octubre de 1917: causes i fases

Història3,66 KB

Revolució de febrer de 1917

La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

El 1914 comença la Primera Guerra Mundial. Les aliances que es van formar amb el tsarisme (Entesa França-Anglaterra) van portar Rússia al conflicte des del principi. Les fàbriques es van transformar en indústries de guerra. Els agricultors van ser reclutats, la producció va baixar i els productes van escassejar, els preus van pujar i la capacitat administrativa es va reduir. La fam es va estendre. Les derrotes militars davant d'Alemanya i la mortaldat de combatents van generar crítiques i manifestacions. No hi havia confiança en el tsar i va esclatar una revolució per el desastre militar i econòmic, més gran que la de 1905.

Caiguda del tsarisme (febrer de 1917)

La...

Continua llegint "Revolució russa de febrer i octubre de 1917: causes i fases" »

La Segona República Espanyola: de la monarquia a la proclamació de la República

Història3,95 KB

La Segona República Espanyola. De la monarquia a la república. Proclamació de la República

Les eleccions municipals, celebrades per sufragi universal masculí, van ser convocades el 12 d'abril de 1931 i es van presentar com un plebiscit entre monarquia i república. L'oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions (Pacte de Sant Sebastià, 1930), mentre que els partits monàrquics es presentaven dividits. Els partits monàrquics van guanyar a gran part de les zones agràries, però la coalició republicano-socialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. Es posava en evidència el rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: de la monarquia a la proclamació de la República" »

La Guerra Civil Espanyola: Fases i Batalles Clau (1936-1939)

Història3,23 KB

Fases de la Guerra Civil Espanyola

1a fase (juliol de 1936 a març de 1937)

L'objectiu dels militars revoltats va ser ocupar Madrid. Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud i es va desviar cap a Toledo per tal d'alliberar els insurrectes que estaven assetjats a l'Alcàsser d'aquesta ciutat. A partir del mes d'octubre de 1936, les tropes van arribar als afores de la capital, però es van trobar amb una resistència ben organitzada i no van poder prendre la ciutat. Les forces franquistes van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir ocupar la capital. Al març, els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, que també...

Continua llegint "La Guerra Civil Espanyola: Fases i Batalles Clau (1936-1939)" »

Guerra Civil Espanyola: causes, bàndols i inici de la insurrecció

Història4,14 KB

Front Popular: la repressió contra les esquerres durant el Bienni Negre va propiciar que aquestes unissin les seves forces contra el govern conservador. Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van fer que s'enfrontessin dos blocs antagònics: la dreta i les esquerres.

Presentar-se a les eleccions, els partits de l'esquerra es van agrupar en el Front Popular. La CNT no va participar, però tampoc va demanar l'abstenció.

En les eleccions van guanyar el Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga, cap del govern. Un cop al govern, va decretar una amnistia, el govern de la Generalitat va tornar a ser presidit per Companys i va ser restablert l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

La nova situació va ser...

Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: causes, bàndols i inici de la insurrecció" »

La Restauració borbònica i el bipartidisme a Espanya (1874-1876)

Història4,9 KB

1. El sistema polític de la Restauració

1.1 El nou sistema polític

El pronunciament de Martínez Campos el 10 de desembre de 1874 va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II. El polític cabdal va ser Antonio Cánovas, que va assumir la regència fins a la tornada del rei el 1875. Els grups conservadors espanyols van rebre la restauració dels Borbons amb satisfacció perquè esperaven que alhora tornaria l'estabilitat política i es posaria fi a qualsevol intent de revolució.

Cánovas buscava la formació d'un nou model polític que superés alguns dels problemes del liberalisme precedent: el caràcter partidista excloent dels moderats durant el regnat d'Isabel, la intervenció...

Continua llegint "La Restauració borbònica i el bipartidisme a Espanya (1874-1876)" »

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): crisi de la Restauració i causes del cop d'Estat

Història2,82 KB

Alfons XIII (1902-1923)

Entre 1902 i 1923 segueix en vigència la constitució i el sistema dissenyat per Cànovas. És un període en el qual augmenten les tensions internes i la concentració al règim.

A partir de la gran guerra (1917) s'inicia la crisi de la Restauració. El 1923 té lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, amb el qual s'inicia la dictadura.

A l'inici del regnat s'inicien els problemes a conseqüència d'una sèrie de factors diversos:

Conseqüències de la pèrdua de les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines

Van tenir importants conseqüències dins la societat espanyola. Des d'un punt de vista polític i ideològic, la frustració provocada per la derrota va ser molt notòria en els sectors intel·lectuals. L'exèrcit...

Continua llegint "Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): crisi de la Restauració i causes del cop d'Estat" »