Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Colp d'Estat Militar

5.4 Colp d'Estat Militar: conspiració militar; el Govern va intentar desarticular la trama colpista. Instruccions generals: Mola, el director del colp militar, va ordenar una acció extremadament violenta. Primer: estat de guerra; després, detenció dels principals polítics i sindicalistes d'esquerra. Pla: revoltes per aconseguir el poder en diverses zones. De insurrecció militar a Guerra Civil

1.1 Insurrecció militar

El general Franco va proclamar l'estat de guerra. Entre el 18 i el 20 de juliol de 1936, l'alçament militar s'estengué per la resta del territori espanyol amb resultats diversos. Triomfà a Espanya a Andalusia, Navarra, Saragossa, Aragó, Galícia, Canàries, Mallorca i Castella la Vella. Les grans ciutats...

Crisi de la coalició republicanosocialista

El govern d'Azaña patí l'assetjament de l'organització dels empresaris i patrons. Hi hagué un debat dins del PSOE sobre si continuar col·laborant amb el govern republicà. Largo Caballero va posicionar-se en l'oposició revolucionària, amb la intenció de posar fi a la col·laboració. Azaña va ser substituït per Lerroux (centre), i Zamora va dissoldre les Corts i convocà noves eleccions per al novembre de 1933.

B. Centredreta (1933-1935)

Eleccions: la llei electoral permetia formar aliances electorals. Per primera vegada, el vot de les dones. La dreta es mobilitzà unida. El PSOE va trencar amb el govern republicà i va concórrer separat. Gran fet: la creació, l'octubre de 1933, de la Falange...

Crisi de les Democràcies Liberals

Les causes de la crisi de les democràcies liberals i l'ascens del feixisme: Les conseqüències de la 1a Guerra Mundial:

• En la població, la crisi econòmica postguerra qüestiona la idea del progrés. Les imposicions a Alemanya en el Tractat de Versalles i el sentiment d'Itàlia de país vençut afavoreixen els moviments ultranacionalistes. El triomf de la Revolució Russa:
  • És percebuda pels règims liberals com una amenaça.
  • Influència en el moviment obrer europeu: creixement dels afiliats als sindicats obrers.
  • Moviments revolucionaris i vagues generalitzades a Europa.
• Gran Depressió (crac de 1929):
  • Crisi econòmica.
  • Tancament d'empreses.
  • Atur massiu.
  • Sistema econòmic liberal en qüestió.

L'Ascens del Feixisme:

Antecedents i esclat del conflicte

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es va formar una coalició opositora composta per monàrquics, falangistes, carlins (liderats per José Antonio Primo de Rivera), la CEDA (Gil Robles) i la UME (Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Goded, Fanjul i Franco), amb el suport de l'Església.

L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va precipitar el cop d'estat. Els sublevats argumentaven la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven il·legítim, responsable de la crisi social, la «bolxevització» d'Espanya i la desmembració de la unitat nacional provocada per l'Estatut de Catalunya.

La resposta republicana i la revolució

El govern de Casares Quiroga va menysvalorar l'amenaça....

Societat i economia al segle XVIII

La societat es dividia en estaments, caracteritzats per la desigualtat jurídica i l'immobilisme:

• Grups privilegiats: Noblesa i clero. Posseïen la major part de la terra i estaven exempts d'impostos.
• Tercer estament: Pagesia, burgesia i classes populars. Pagaven impostos i no tenien accés a la propietat de la terra.

La font de riquesa principal era l'agricultura, gràcies a l'extensió de les terres cultivables.

El Decret de Nova Planta (1716)

Després que Catalunya donés suport a Carles d'Habsburg, Felip V va conquerir el territori i el va sotmetre mitjançant el Decret de Nova Planta:

• Abolició de les Corts i supressió dels consells.
• Govern provincial a càrrec de capitans de l'exèrcit.
• Eliminació del sistema

Regeneracionisme dinàstic

Maura: reVolució des de dalt, reforma electoral, institut nacional de previsió, descans dominical, més poder als ajuntaments. Canalejas: reformes socials, Candau (Església), lleves (mili), mancomunitats.

Lerroux

Queixa anarquista, separa catalans d'immigrants, espanyolisme, anticlericalisme, revolucionari, berenars, Casals, Partit Radical (1908), malalenguas.

Lliga Regionalista

1. Quatre presidis, 2. vaga, 3. bad, 4. crisi del rei, 5. bad, 6. decisió. Centre nacionalista rep.

Solidaritat Catalana

Unió vs llei de jurisdiccions, cucut + venda de catalans, jurisdicció militar per ofensa a la pàtria, símbols o exèrcit, anticatalanista, bé 07, Tívoli: Dew llei, dew caciquisme + autogovern.

La Setmana Tràgica

1898:...

La Segona República: tensions, reformes i crisi política

República: tardança, tensions i economia negativa.

Proclamació de la República i aprovació de la Constitució: el 31 de desembre, la Constitució va ser aprovada. Manuel Azaña va governar amb republicans i socialistes (centre-esquerra) i podia destituir el president de la República. Durant el seu mandat de sis anys, podia dissoldre les Corts i prolongar la llei. Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals per vetllar per la Constitució. El Govern va sortir de la continuïtat de l'aliança reformista.

Oposició: dretes (monàrquics i revolucionaris), esquerra (poc influent), Església, militars i burgesia.

Nova Constitució i equilibri republicà-socialista

El Govern republicà-...

Restauració borbònica i reformisme (1899-1912)

El 1899 la reina regent Maria Cristina de Habsburg-Lorena va confiar en el líder conservador Francisco Silvela per impulsar una política reformista: projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària. L'augment de tributs, necessari per recuperar les despeses de la guerra de Cuba, va generar una forta protesta a Catalunya quan els contribuents es van negar a pagar. El tancament de caixes va provocar un trencament entre els partits dinàstics i les elits econòmiques. El govern va decidir embargar els moroso, i l'alcalde de Barcelona, Robert, va dimitir, cosa que va provocar una vaga general dels comerciants. La resposta va ser empresonar els moroso. Espanya va...

Primera part: Rivalitats després de la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial

Primera Guerra Mundial (1914-1918): provocada per l'expansió d'Alemanya a Europa i del Japó a Àsia. Va acabar amb la derrota d'Alemanya, Itàlia i el Japó.

Guerra Freda: rivalitat entre les dues potències guanyadores, els Estats Units i la URSS. Procés de descolonització.

Conflictes a Espanya: el feble dictador Primo de Rivera va donar pas a la Segona República (1931-1939). Resultat: dictadura liderada per Franco a partir del 1940.

Segona part: Totalitarisme, feixisme i nazisme

Totalitarisme: sistema polític que reuneix tots els poders de l'Estat, prohibeix l'actuació d'altres partits i imposa la seva idea. La greu crisi econòmica va afavorir l'aparició...

L'oposició a l'altsarisme

Els populistes eren un moviment d'origen camperol que defensaven la radical transformació de la societat agrària tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar.

L'anarquisme va arrelar també a Rússia, i recorria a l'acció directa i fins i tot al terrorisme contra dels propietaris i del règim tsarista.

El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d'ideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a líders destacats Plekhànov i Vladímir Ilitx Uliànov, anomenat Lenin (1870-1924).

Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: bolxevic (majoria) i menxevic (minoria). Els primers eren partidaris d'una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que...