Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Causes de la Segona Guerra Mundial

La principal causa és l'ascens dels règims feixistes i totalitaris. En aquest context, cal destacar que Hitler no va voler l'ajuda de Franco en la Segona Guerra Mundial.

La Segona Guerra Mundial: Cronologia i Fets Clau

La Segona Guerra Mundial va tenir lloc entre 1939 i 1945. Va ser una guerra moderna, caracteritzada per la gran participació de la tecnologia, la indústria química i l'aviació. Es van destacar forces aèries com la Luftwaffe alemanya i la RAF britànica. També va ser important la presència dels EUA.

Hi va haver una clara participació d'altres països, com el Japó.

Va provocar una gran quantitat de morts, milions de desapareguts i destrosses militars molt grans.

Hitler va iniciar la guerra...

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

El 1833, els absolutistes no accepten Isabel II i s'alcen contra el govern de Maria Cristina de Borbó, regent mentre Isabel era menor. Els revoltats proclamen rei a Carles Maria Isidre, i així comença una guerra civil.

Dues Opcions Enfrontades: Carlins i Liberals

El carlisme, tradicionalista i antiliberal, va englobar una part de la noblesa rural i del clergat, així com de la societat camperola del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. Molts carlins eren propietaris empobrits, artesans arruïnats o arrendataris emfitèutics. Sota el lema Déu, Pàtria i Furs, representaven una societat arcaica i conservadora per a la qual les doctrines liberals eren la repressió de la perversió social urbana....

Recuperar la Influència Perduda

El 1991, Borís Ieltsin va assumir la presidència, dirigint un procés transformador amb solucions dràstiques i conseqüències greus per al sistema democràtic i l'economia capitalista. Rússia va demanar ajuda internacional. La manca de tradició democràtica va propiciar una corrupció elevada i el control de sectors econòmics per part de màfies. El país va patir una crisi econòmica i social, amb un augment de la pobresa, una disminució de l'esperança de vida i creixents desigualtats socials, a més de conflictes militars en territoris exsoviètics.

L'any 2000, Vladímir Putin (antic agent del KGB) va ascendir a la presidència. Va implementar una política interior autoritària, sovint descrita com...

Desenvolupament de la Gran Guerra

Primera fase: 1914-1915, la Guerra de Moviments

Àustria ataca Sèrbia, Alemanya ataca França (Batalla del Marne) i Alemanya i Àustria lluiten contra Rússia. En un primer moment, tothom pensava que seria una guerra curta que "acabaria per Nadal". Ningú va preveure que s'allargaria tant ni que seria tan dura. Al principi, semblava que seria un conflicte com els anteriors, amb grans moviments de tropes i avenços ràpids, a base de batalles resolutives. Però ben aviat es va veure que no seria així.

Segona fase: 1915-1916, la Guerra de Posicions

A diferència del que s'esperava, les grans batalles no van ser decisives a l'oest (Somme, Verdun). Per contra, els Imperis Centrals van anar acumulant victòries contra...

La Transició Espanyola (1975-1978)

La societat estava dividida en tres àmbits:

• Immobilistes: Continuïtat amb el franquisme.
• Reformistes: Reformes promogudes des de les institucions per a una democratització lenta i limitada del règim.
• Rupturistes: Ruptura amb la dictadura i establir un nou sistema polític.

Inici del regnat de Joan Carles I (cap d’estat), que té control sobre: exèrcit, administració i forces d’ordre públic, i l'estructura estatal franquista.

Continua Carlos Arias Navarro (cap de govern), que vol una reforma molt limitada. Volia anar fent lleis petites, però no volia anar més enllà del vell “espíritu del 12 de febrero” i es limitava a formular lleis extremadament restrictives. Era necessari buscar contactes amb...

La Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou una federació d’entitats privades com ateneus, publicacions, centres excursionistes o corals.

Un dels seus primers actes fou la celebració de l’Assemblea de Manresa el 1892 i l’aprovació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegut com a Bases de Manresa. Proposava la plena sobirania de Catalunya, l’oficialitat del català i la recuperació de les institucions d’origen medieval. Un projecte molt més conservador que el proposat pels federalistes el 1883 o per Valentí Almirall, però que comparteix algunes reivindicacions comunes, com la llengua, l’autogovern o el proteccionisme.

La Lliga Regionalista (1901)

Les noves càrregues fiscals van originar una forta protesta...

Imperi, Monarquies i Altres Formes de Govern

1. LA RIVALITAT IMPERI-PAPAT. Suposadament, lemperador Constantí li va donar al Papa el control sobre Roma, mentre que ell sanava a la part oriental de lImperi. Resulta que després, Lorenzo Valla 1407-1457 descobreix que va ser un text apòcrif per justificar el poder del Papa. Es va donar una disputa entre lemperador i el Papa sobre qui ha de ser el caput mundis (el cap del món). Lo que va acabar fent la rivalitat entre els dos va ser erosionar-los i provocar el naixement de les monarquies europees. -El Papa de Roma: La Santa Seu va cedir a lemperador la defensa de la cristiandat. Lemperador era lespasa o el braç armat del Papa, però que aquest podria treure-li el poder si no complia. -El Sacre

L'organització corporativista de l'Estat

S'hi van afiliar principalment funcionaris del règim, integrants d'organitzacions, directors generals, representants de consell i altres alts càrrecs catòlics, militars i propietaris rurals. Estava destinada a convertir-se en l'instrument del nou règim, proporcionant una base social que li donés suport i apliqués les directrius i decisions.

Com a òrgan auxiliar del partit, el Directori va crear el Sometent, una força armada ciutadana que podia donar suport a la policia i a l'exèrcit en moments de conflictes interns.

Per institucionalitzar el nou règim i dissenyar la forma de govern, el 1927 es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva. Era un organisme format per representants de les corporacions,...

L'Impacte del "Desastre" (1898-1902) i el Regeneracionisme

La pèrdua de les colònies espanyoles no va ser un fet aïllat a Europa, però a diferència d'altres països que també van perdre colònies, la societat espanyola va afrontar la pèrdua com una catàstrofe, d'aquí va sorgir el mot "desastre".

Conseqüències Reals de la Pèrdua Colonial

En realitat, la pèrdua de les colònies no va ser tan catastròfica:

• Econòmicament: Va suposar la pèrdua d'importants fonts d'ingressos provinents del comerç amb les illes, sobretot amb Cuba. No obstant això, la repatriació de capitals a causa del retorn dels espanyols establerts a Cuba va minimitzar la crisi. Es van obrir nous bancs (per exemple, el BBVA).
• Políticament:
  1. Els partits dinàstics van