Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Causes del Conflicte

El règim italià i el règim nazi alemany van seguir una política expansionista. Per a això, van propiciar una intensa cursa d'armaments. En aquests països es va exalçar el sentiment nacional i es va iniciar una política exterior agressiva. Els projectes expansionistes d'Alemanya i Itàlia van trobar un aliat: Japó. El seu emperador Hirohito volia expandir la seva influència a Àsia.

Els Estats Units portaven a terme una política d'aïllament, mentre que el Regne Unit i França defensaven una política d'apaivagament davant Alemanya per evitar una nova guerra.

Marxa cap a la Guerra: Cronologia

• 1931: Japó ocupa Manxúria.
• 1935: Itàlia ocupa Etiòpia. Itàlia envaeix Albània.
• 1936: Pacte de l'Eix Roma-Berlín. Pacte

De la crisi del 1917 al final de la guerra

El 1917 també va esclatar la Revolució Russa i l'ascens dels bolxevics al poder va provocar un canvi molt important de la situació. El nou govern soviètic va demanar un armistici, va abandonar la contesa i el març del 1918 signà el Tractat de Brest-Litovsk amb els imperis centrals. L'any 1918 es va produir el desenllaç definitiu del conflicte.

Al front de l'oest, els alemanys van aprofitar la retirada russa per fer un seguit d'ofensives. Però els aliats reorganitzaren els exèrcits sota un comandament únic i, enfortits per l'ajut nord-americà, van obtenir una victòria decisiva a la zona del Marne que va forçar la retirada de l'exèrcit alemany.

Els tractats de pau

El més important dels tractats...

Anàlisi de Documents Clau de la Guerra Civil Espanyola

1. Informe del Comitè Nacional de la CNT (Juny 1937)

L'alumnat ha de:

1. Identificar la font: Document de tipus primari (contemporani dels fets), consistent en un text de caràcter polític, concretament un informe del Comitè Nacional de la CNT presentat a València, el 6 de juny de 1937.
2. Contextualitzar: Situar l'informe durant el primer any de la Guerra Civil en relació amb les tensions que van esclatar el maig de 1937 a Catalunya entre la CNT i altres forces (la Generalitat, el PSUC i ERC, entre d'altres). Fets en els quals la CNT va perdre una part important dels poders que mantenia des de l'esclat de la guerra.
3. Explicar la versió: Explicar la versió dels fets que dona el Comitè Nacional

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Conseqüències Demogràfiques

• Elevada mortalitat directa: Es van mobilitzar 65 milions de soldats. La guerra, coneguda com la Gran Guerra, va causar més de 8 milions de morts i 9 milions de ferits.
• Sobremortalitat posterior: Deguda al dèficit alimentari i higiènic-sanitari.
• Descens posterior de la natalitat: Provocant les anomenades "generacions buides".

Conseqüències Territorials

• Desmembrament dels imperis tradicionals: Rus, Austrohongarès i Turc (Otomà).
• Aparició de nous estats: Finlàndia, Estònia, Lituània, Letònia, Àustria, Hongria, Polònia, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

La Pau de París

Conjunt de tractats signats pels països vençuts, com el Tractat de Versalles i el Tractat de Saint-...

La Industrialització i els Canvis Socials

La industrialització va comportar canvis socials profunds. Juntament amb la burgesia, en la societat industrial destacava un altre grup social cada vegada més nombrós: els obrers de les indústries. Aquests obrers provenien de diversos orígens:

• Camperols que ja no podien mantenir-se després de la desaparició de les terres comunals.
• Empleats del sistema de treball a domicili.
• Artesans que provenien dels gremis.

L'aparició de les màquines va originar la formació d'aquesta nova classe obrera. Les seves condicions de treball eren molt dures, caracteritzades per:

• Llargues jornades laborals.
• Disciplina estricta, amb càstigs.
• Supressió del descans.

Un altre factor rellevant era el treball infantil, una...

La fi del segle XIX a Espanya va estar marcada per una Restauració borbònica que, malgrat la seva aparença d'estabilitat, s'enfrontava a nombrosos desafiaments interns i externs. La política estava sovint esquitxada per pràctiques qüestionables, com il·lustra una caricatura de Sagasta, principal dirigent del Partit Liberal, envoltat d'urnes electorals amb vots falsejats (gravat de 1897).

A més, el país vivia moments de tensió internacional i conflictes colonials, com es reflecteix en un gravat de 1897 que mostra la cavalleria espanyola tornant d'una expedició contra la guerrilla insurgent a Cuba. La pèrdua de les últimes colònies es va precipitar amb esdeveniments com l'explosió del cuirassat nord-americà The Maine al port de...

El Règim Polític Franquista: Orígens i Estructura

Organització de l'Estat i Naturalesa Feixista

L'Alzamiento Nacional, iniciat amb el cop d'estat del 17 de juliol de 1936 per part dels militars sublevats, tenia com a objectiu principal enderrocar la República. Aquests insurrectes pretenien eliminar el sistema parlamentari i fer retrocedir la història, implementant la ideologia del denominat Nuevo Estado.

El franquisme va ser el resultat de la confluència de diversos corrents ideològics:

• El projecte falangista, que aspirava a construir un nou ordre d'inspiració feixista.
• El projecte tradicionalista antiliberal, d'arrel carlina, defensor de la monarquia tradicional.
• Els monàrquics alfonsins, partidaris d'un discurs autoritari, antiliberal

El Col·lapse Republicà: Cop d'Estat i Caos Inicial

Desintegració de l'Autoritat i Resposta Popular

El cop d’estat de juliol de 1936 va provocar un caos absolut a la zona republicana. A nivell governamental, la República va perdre el control de la situació i es va produir un col·lapse de la seva autoritat. La policia no tenia força per instaurar un control centralitzat. Funcionaris i administratius del ministeri i del govern local van desaparèixer, i la justícia es va col·lapsar.

A Catalunya, es van assaltar casernes i es van agafar les armes, ja que van ser les milícies populars les que van aturar el cop d’estat, esdevenint un poder paral·lel al de la Generalitat.

Les Primeres Mesures i la Formació de Milícies

Les primeres mesures...

L'acostament entre l'Europa occidental i oriental

L'exemple més clar de la millora de les relacions va ser el canvi de política que va tenir lloc a la República Federal Alemanya (RFA). L'arribada al poder de Willy Brandt va significar l'inici d'una política d'acostament amb l'est. En la mateixa línia s'emmarca el Tractat de Varsòvia, que va normalitzar les relacions entre la RFA i Polònia. El 1972, Willy Brandt va aconseguir el reconeixement dels dos estats alemanys i, l'any següent, l'ingrés a l'ONU.

L'esperit d'Helsinki

La culminació de la nova política d'entesa i distensió internacional va ser la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa, que es va celebrar a Hèlsinki. La conferència va concloure amb l'elaboració...

La Crisi dels Míssils de Cuba

Cuba era aliada dels EUA. Però el 1959, Fidel Castro va arribar al poder i va instaurar un nou règim. Els EUA consideraven una amenaça tenir a tan sols 150 km de la seva costa un país aliat de l'URSS. El 1961, els EUA van promoure la invasió de Cuba a la Badia de Cochinos, amb l'objectiu d'enderrocar el govern de Castro. Castro va demanar ajuda a l'URSS. Avions espies dels EUA van descobrir que a l'illa hi havia míssils, així que el president Kennedy va decretar un bloqueig naval a Cuba. La crisi va estar a punt de provocar un conflicte directe entre les dues superpotències quan els vaixells nord-americans van bloquejar un vaixell soviètic que anava cap a l'illa. Khrusxov va ordenar la retirada dels míssils...