Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Introducció

La Primera Guerra Mundial, també coneguda com la Gran Guerra, va ser un conflicte bèl·lic internacional que va tenir lloc entre 1914 i 1918. Hi van estar implicades les principals potències europees i les seves colònies, marcant un abans i un després en la història del segle XX.

Causes del Conflicte

• Ascens d'Alemanya: Després de la seva unificació, Alemanya es va convertir en una gran potència política, econòmica i militar, fet que va provocar la preocupació de França i el Regne Unit.
• Sistema d'aliances de Bismarck: El canceller Bismarck va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria-Hongria, Rússia i Itàlia amb dos objectius principals: aïllar França i mantenir l'equilibri

Conseqüències del Tractat d'Utrecht

El regnat dels Borbons comença amb una pèrdua important de poder i d'influència de la Corona espanyola en el context internacional. Després de la fi de la Guerra de Successió, els Tractats d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714) van permetre a Felip V salvar el tron, però a canvi de cedir totes les possessions europees. Els Borbons van poder concentrar les seves energies a millorar la situació d'Espanya i a ocupar-se dels territoris americans. Per tant, va ser un segle de pau relativa, encara que van ocórrer enfrontaments bèl·lics on Espanya es va haver de veure involucrada; es van produir per l'interès a defensar l'accés al tron de Nàpols, Toscana i Parma, de Carles, fill gran d'Isabel. Buscant aliats,...

El Reformisme Dinàstic i la Crisi de 1898

L'any 1898 comença la primera crisi profunda a Espanya, on es pren consciència que el país s'hauria de regenerar. L'any 1902, Alfons XIII es fa major d'edat i comença a governar, sent proclamat nou rei d'Espanya.

El Primer Govern Regeneracionista de Silvela (1899)

El primer intent de govern regeneracionista va ser un fracàs. Així, l'any 1899 es crea un nou govern conservador a Espanya dirigit per Silvela. Ell integra dos sectors clau al seu govern:

• Polavieja (militar)
• Manuel Duran i Bas (un important burgès català)

Les Reformes de Silvela i el Tancament de Caixes

Silvela dona poder als ajuntaments i intenta fer reformes perquè l'autonomia de Catalunya vagi desapareixent. L'any 1899, s'augmenten els...

Reforma Agrària i Desamortitzacions a Espanya

Finalitats Generals de la Reforma Agrària

1. Desmantellava la propietat senyorial.
2. Establia unes noves relacions de treball i mercat.
3. Nous principis que regulaven la propietat privada i la lliure disposició de la terra.

Objectius Clau de les Desamortitzacions

1. Obtenir recursos per abastir l'exèrcit liberal.
2. Disminuir el dèficit d'Hisenda.
3. Millorar les finances reials.
4. Forjar una classe propietària defensora del liberalisme.
5. Afavorir el desenvolupament de l'agricultura.

Aspectes Fonamentals del Procés

1. Abolició del règim de senyoria.
2. Desvinculació de les terres de primogenitura a base de lleis, per poder vendre terres.
3. Desamortització dels béns del clero i dissolució d'ordres religioses.

Efectes i Conseqüències

De l'immobilisme a les reformes de Gorbatxov

L'immobilisme polític

TEMA 14: De l'immobilisme a les reformes de Gorbatxov

La presidència de Breixnev va significar la victòria de l'aparell del partit i de l'Estat, de la nomenklatura, davant dels partidaris de les reformes. Es va imposar l'immobilisme: es va consolidar la centralització política i es va perseguir la dissidència. Es va mantenir la planificació econòmica i l'enfortiment del complex industrial-militar. Es va abandonar la coexistència pacífica.

La nova bel·ligerància dels presidents Carter i Reagan contra l'URSS va intensificar la pressió sobre els dirigents del Kremlin. Aquest enfrontament constant amb el món capitalista va empobrir l'URSS, que va destinar importants recursos...

La derrota de l'Eix i la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa

La derrota de l'Eix va començar amb l'ofensiva de l'exèrcit rus contra Alemanya. Aquesta ofensiva va ser un èxit i els aliats van recuperar París el 26 d'agost de 1944.

Els soviètics van llançar una nova ofensiva que els va permetre prendre Berlín. Finalment, Hitler es va suïcidar i, mentrestant, Mussolini també va morir, posant fi a la guerra a Europa.

La guerra al Pacífic i les bombes atòmiques

La guerra del Pacífic va enfrontar els Estats Units i el Japó, després que els japonesos iniciessin el conflicte. Finalment, els Estats Units van llançar dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, fet que va provocar la victòria dels EUA.

Cronologia de la història

Causes de la Segona Guerra Mundial (2WW)

1. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Humiliació d'Alemanya pel Tractat de Versalles.
• Revengisme d'Itàlia i Alemanya per les condicions de la pau de la 1WW.

2. Política Expansionista i Fracàs de la SDN

• Política expansionista d'Hitler i Mussolini, contrària a la Societat de Nacions (SDN).
• Remilitarització d'Itàlia i Alemanya.
• Agressions internacionals:
  • Japó ocupa Manxúria i intenta envair la Xina.
  • Itàlia envaeix Etiòpia.
  • Intervenció d'Itàlia i Alemanya a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
  • Hitler ocupa Àustria i altres territoris.
• Crisi de les democràcies: atur, problemes socials i ineficàcia de la Societat de Nacions.

Aliances de la Segona Guerra Mundial

El Pacte d'Acer i l'Inici del

La Formació dels Blocs Antagònics (1945 – 1947)

1.1. La Divisió d'Europa i els Models Ideològics

Després de la Segona Guerra Mundial (2GM), els dos grans aliats vencedors van encapçalar un profund antagonisme (EUA i URSS). Europa es va dividir ràpidament en dues zones d’influència. Tots dos bàndols mostraven fonaments ideològics, socials, econòmics, militars i territorials radicalment diferents:

• Capitalisme Liberal: Representat pels Estats Units (EUA).
• Socialisme Comunista: Representat per la Unió Soviètica (URSS).

Els EUA van obligar a expulsar els comunistes dels governs que s’havien format en els territoris de la seva influència (com a França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca). L’URSS va fer el contrari: va impulsar que els...

Distensió i nova etapa (anys 50–80)

Als anys 50, un canvi dels dirigents dels dos blocs va iniciar una nova etapa en les relacions internacionals. A la URSS, la mort de Stalin va portar al poder Nikita Khrushchev, que va iniciar un procés anomenat desestalinització i va proposar que les relacions internacionals es basessin en la convivència pacífica entre les dues potències.

Canvis a la política exterior dels EUA

Aleshores, als EUA, Dwight D. Eisenhower va moderar la seva política anticomunista, però més endavant John F. Kennedy va proposar un canvi en la política exterior americana i en les relacions amb la URSS. La nova etapa es fonamentava en el respecte a la integritat territorial, en la no-agressió i en la no-ingerència en...

Conseqüències de la descolonització

• Les metròpolis van viure una certa inestabilitat política interna, produïda per perjudicis econòmics. No obstant això, hi va haver tensions importants per l’arribada massiva de colons als seus països d’origen.
• Els nous estats van obtenir la independència teòrica (neocolonialisme).

La Conferència de Bandung

El 1955, vint-i-nou caps d’estat es van reunir a Bandung, Indonèsia.

D’aquesta conferència van sorgir els conceptes de tercer món i de no-alineació, que significava el rebuig del primer món i de l’anomenat segon món.

El procés de descolonització al món

Pròxim Orient

El Pròxim Orient ha estat habitat majoritàriament per comunitats àrabs. La desaparició de l’Imperi turc després...