Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

1. Formació dels blocs

L'URSS imposava règims comunistes als països de l'Europa de l'Est. Els EUA i el Regne Unit acusaven els soviètics de destruir les llibertats. Churchill va culpar els soviètics d'estendre un teló d'acer.

El president americà va fer un discurs sobre la que seria la Doctrina Truman. Aquesta declaració i l'inici del Pla Marshall constitueixen la ruptura entre els dos blocs.

La divisió d'Alemanya

Assignades a britànics, francesos i russos, es va convertir en un moment d'expansió. Els aliats occidentals van fundar la RFA. Com a protesta, l'URSS va iniciar el bloqueig de Berlín i la zona russa es va convertir en la RDA.

Divisió del món

• Bloc capitalista: Es caracteritza pel capitalisme i la democràcia com a sistema polític,

La fi de la Guerra Civil no va comportar la fi de la violència. Per imposar l’ordre franquista es va voler destruir tot i tothom que fos contrari al règim (republicans, socialistes, comunistes...). Amb aquesta finalitat es va institucionalitzar l’Estat, creant lleis i organismes per poder fer-ho.

Els instruments legals de la repressió

La primera llei repressiva va ser la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939), que demanava una depuració de les persones que havien col·laborat amb la causa republicana en un passat. També es va afegir la Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria, on es feia un expedient a tothom que defensés idees contràries al règim, la pàtria i les seves institucions.

L'exèrcit i el Tribunal d'Ordre

Govern d’Adolfo Suárez (Juliol 1976 – Juny 1977)
Oposició

Els franquistes el veuen com massa jove i sense experiència política. Els opositors el veuen com una continuïtat del règim. La població no el coneix i tampoc mostra entusiasme.

Objectius

Volien que el règim evolucionés cap a una democràcia de manera natural: “Pasar de la ley a la ley”. Volien una democràcia liberal europea: drets, legalització de tots els partits, democratització del sindicalisme i les organitzacions clandestines, i reconeixement de les diversitats dels pobles. Suárez té una mentalitat molt europeista i vol entrar en la comunitat internacional. Utilitzarà els mitjans de comunicació, ja que coneix el seu impacte. El govern estarà configurat per molts...

Una, Grande y Libre: Anàlisi del Franquisme

a) Ens trobem davant d’un document textual, de font primària (contemporània als fets) de caràcter polític. Es tracta d’un fragment de la cartilla escolar escrita el 1948. El tema principal és "España, Grande y Libre".

Característiques de l'Estat Franquista

b) El franquisme va instituir un estat legitimat només per la Guerra Civil i caracteritzat per un autoritarisme extrem. Entre els seus trets més rellevants podem destacar els següents:

• El totalitarisme: El franquisme va néixer com una dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931 i, amb això, totes les garanties individuals i col·lectives; es va clausurar el Parlament i es van prohibir

L'Ascens del Feixisme a Itàlia: La Presa del Poder

• Itàlia estava en crisi des de la fi de la guerra. Això va provocar un gran malestar social: molts obrers en vaga demanaven millores salarials i els pagesos demanaven terres i ocupaven els latifundis.
• Els empresaris van subvencionar el Partit Feixista perquè sufoqués aquestes revoltes socials.
• Mussolini va aprofitar la crisi política italiana per organitzar una demostració de força amb milers de feixistes (la Marxa sobre Roma, 1922). El rei va nomenar Mussolini cap de govern.

La República de Weimar i la Crisi Alemanya

• Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, l’emperador alemany Guillem II va abdicar i el Partit Socialdemòcrata va formar un govern reformista per evitar la instauració

Etapes Polítiques del Franquisme (1939-1959)

Aquest document detalla les fases polítiques clau del règim franquista des del final de la Guerra Civil fins a la seva consolidació internacional.

La Segona Guerra Mundial i el Franquisme (1939-1945)

Al començament de la Segona Guerra Mundial, el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil. Espanya, en la postguerra, no podia involucrar-se en una nova guerra, per la qual cosa Franco va declarar la neutralitat espanyola. No obstant això, el règim va transformar la salutació feixista en salutació nacional. El juny de 1940, amb la victòria nazi sobre França i l’ocupació del país, el franquisme va passar de la neutralitat a...

Govern Negrín i els fets de maig de 1937

Govern Negrín: Els fets de maig van disminuir la influència de l'anarquisme i van enfortir les posicions comunistes. Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Caballero es va negar a les exigències del sector comunista i va dimitir. Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Negrín; va posar la guerra en mans de Prieto. El govern, integrat només amb partits polítics, va ilegalitzar el POUM i els seus líders van ser detinguts. A Catalunya es va formar un nou govern presidit per Companys, fonamentat en l'aliança entre ERC i PSUC sense la CNT. 37

Trasllat a Barcelona i política de resistència

Negrín va decidir traslladar el govern...

L'Aixecament Militar i la Divisió del País (Juliol 1936)

Els insurrectes contra la República havien previst un pronunciament militar. Però el cop militar no va triomfar, i la divisió del país va originar una sagnant Guerra Civil.

El Pronunciament de l'Alzamiento Nacional

El pronunciament, conegut com a Alzamiento Nacional, es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de Melilla. El dia 18 va arribar al Marroc el general Franco des de Canàries i va prendre el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. El mateix dia es van revoltar altres caps militars (Mola, Queipo, Goded i Cabanellas).

La Reacció del Govern Republicà

El govern va trigar a reaccionar contra la insurrecció. Finalment, el president Azaña va nomenar José Giral cap de govern. El...

La Transició a l'Edat Moderna

A la segona meitat del segle XV, Europa va superar la crisi de les darreries de l’Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia. Aquest període va veure un augment significatiu del comerç, fet que va impulsar Europa a l’exploració de territoris nous.

També va sorgir una nova manera de comprendre el món, l’Humanisme, que situava l’ésser humà al centre de totes les reflexions.

Recuperació Demogràfica i Econòmica

La desaparició de les grans epidèmies i l’augment de la natalitat van permetre l’increment de la població. A la fi del segle XV, Europa tenia aproximadament 70 milions d’habitants.

• Agricultura: