Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La Guerra de Successió Espanyola: causes, tractats i caiguda de Barcelona

HistòriaActualitzat el 2,32 KB

La Guerra de Successió Espanyola

L’any 1700, Carles II va morir sense descendència, però designava com a candidat a Felip V (Borbó), qui va jurar el càrrec el 1701. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees. L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa i, ràpidament, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar el seu suport a Carles d’Hasburg (Àustria) i van entrar en guerra contra França i Espanya.

A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip, excepte una part de la gran noblesa, que temia perdre poder. En canvi, a la Corona d’Aragó, les institucions més representatives...

Continua llegint "La Guerra de Successió Espanyola: causes, tractats i caiguda de Barcelona" »

Resum de la Guerra Civil espanyola: els governs republicans (1936-1939)

HistòriaActualitzat el 2,85 KB

Larga de Guerra Civil

La G.C.E. (1936 - 1939) va ser un conflicte bèl·lic entre el govern de la Segona República, amb suport d'esquerres, i una part de l'exèrcit i dretes. Va acabar amb la victòria dels rebels i la instauració de la dictadura feixista de Francisco Franco.

Govern Giral (juliol - setembre de 1936)

L'aixecament militar va desencadenar una revolució social al bàndol republicà, amb poder a Catalunya i Astúries. Convisqueren el govern republicà i el poder revolucionari de sindicats i partits d'esquerres. També hi hagué un moviment anticlerical i antiburgès.

Govern Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

Es va plantejar un govern unit contra el feixisme, acabant amb els poders paral·lels, per guanyar la guerra. Van formar...

Continua llegint "Resum de la Guerra Civil espanyola: els governs republicans (1936-1939)" »

Restabliment de la Generalitat i Estatut de Sau (1979)

HistòriaActualitzat el 2,62 KB

Restabliment de la Generalitat de Catalunya

El restabliment de la Generalitat de Catalunya

La demanda d’autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposta de l’Assemblea de Parlamentaris Catalans el juny de 1977. Formada per la majoria de diputats catalans escollits, demanaven la restauració de la Generalitat, el retorn del seu president Josep Tarradellas, la derogació de la llei que abolia l’Estatut de 1932 i la constitució d’un govern provisional de Catalunya.

Davant la situació, Adolfo Suárez va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn el 23 d'octubre de 1977 com a president després de 30 anys d’exili. El restabliment va ser anterior a la Constitució de...

Continua llegint "Restabliment de la Generalitat i Estatut de Sau (1979)" »

Causes, fases i conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

HistòriaActualitzat el 5,05 KB

Causes de la Primera Guerra Mundial

  • Gran rivalitat entre França i Alemanya, ja que França s'havia quedat amb els territoris d'Alsàcia i Lorena després de la Guerra Franco-Prussiana, i els francesos volien recuperar-los.
  • Rússia i l'Imperi Austrohongarès volien conquerir els Balcans per així tenir una sortida al mar Mediterrani.
  • Àfrica i Àsia es disputaven diferents territoris per l'expansió colonial, i la repartició desigual va provocar el descontentament d'alguns països.
  • Rivalitat entre Alemanya i el Regne Unit, ja que els productes alemanys estaven substituint els britànics.

Conseqüències de la Gran Guerra

  • Territorials

    • En el Tractat de Versalles, Alemanya es va considerar responsable de la guerra i va haver de pagar indemnitzacions
...
Continua llegint "Causes, fases i conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa" »

Catalanisme (s. XIX–XX): orígens, Bases de Manresa i Mancomunitat

HistòriaActualitzat el 10,72 KB

Catalanisme: moviment social i polític del segle XIX

Catalanisme = moviment social i polític del segle XIX. Catalunya té una identitat política i cultural que molts defensen i consideren que Catalunya s'ha d'autogovernar. Als anys 1830 apareix un catalanisme cultural (la Renaixença: revaloritzar la cultura i la llengua) i el romanticisme (revalorització del passat nacional). El nacionalisme polític no creix fins al Sexenni Democràtic (1868–1874): apareixen corrents catalanistes d'esquerra i de dreta.

Inici del catalanisme polític

Inici del catalanisme: Un dels primers teòrics del catalanisme polític va ser Valentí Almirall (1841–1904). Valentí Almirall provenia del partit republicà federal de Pi i Margall i el 1886 va publicar...

Continua llegint "Catalanisme (s. XIX–XX): orígens, Bases de Manresa i Mancomunitat" »

Modernisme Català: art, ideologia i teatre modernista

HistòriaActualitzat el 6,1 KB

Glossari de Vocabulari i Figures Retòriques

Saberut
Que sap molt, erudit.
Ensopit
Endormiscat, adormit, mancat de vivacitat.
Emmatxucat
Arrugat, rebregat.
Broca
Agulla o maneta del rellotge (també anomenada busca).
Castanyer bord
Arbre (Aesculus hippocastanum) que produeix fruits no comestibles semblants a les castanyes.
Anar de bòlit
Estar molt enfeinat, atrafegat o obsessionat per alguna cosa. (Exemple original: La Història l'obsessionava).
Sarcàstic
Que expressa ironia amarga o mordaç.
Piló
Conjunt compacte i apilat d'alguna cosa.
Caucasià
Relatiu o pertanyent al Caucas (serralada entre Europa i Àsia).
Innumerable
Tan nombrós que no es pot comptar.
Tombar
(Col·loquial, àmbit estudiantil) Suspendre un examen o una assignatura.
Cinta
Barca emprada per
...
Continua llegint "Modernisme Català: art, ideologia i teatre modernista" »

L'ascens del feixisme a Itàlia: propaganda i simbologia

HistòriaActualitzat el 2,29 KB

Itàlia va ser el primer exemple d'un país europeu amb sistema democràtic parlamentari, on les conseqüències de la Gran Guerra van provocar l'ascens d'opinions polítiques nacionalistes i autoritàries, que van imposar un sistema antidemocràtic i dictatorial. Els acords de pau signats van suposar una gran decepció, perquè els aliats van acordar lliurar a Itàlia el Trentino, Trieste i Istria, però no Dalmàcia i el Fiume, malgrat que el Tractat de Londres (1915) establia també el seu lliurament. Es va unir la inestabilitat política. D'altra banda, la guerra va provocar a Itàlia seqüeles humanes i econòmiques greus: van morir 700.000 persones, moltes indústries van quedar inutilitzades i el deute exterior va augmentar la inflació....

Continua llegint "L'ascens del feixisme a Itàlia: propaganda i simbologia" »

Primera Guerra Mundial: aliances, etapes i conseqüències

HistòriaActualitzat el 3,2 KB

Aliances prèvies i l'esclat de la Primera Guerra Mundial

A) Explica cronològicament les aliances que es van establir entre països abans de la Primera Guerra Mundial. A quins interessos responien? Per què es va arribar el 1914 a un conflicte mundial?

  • 1873: Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia.
  • 1882: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
  • 1892: França i Rússia.
  • 1902: França i Itàlia.
  • 1904: França i el Regne Unit.
  • 1907: el Regne Unit i Rússia.
  • 1909: Itàlia i Rússia.

Es va arribar al conflicte per l'assassinat de l'arxiduc austríac Francesc Ferran el 1914.

Etapes, característiques i esdeveniments del conflicte

B) Quines etapes va tenir el conflicte i quines en van ser les característiques i els esdeveniments més importants?

La guerra dels moviments

Les...

Continua llegint "Primera Guerra Mundial: aliances, etapes i conseqüències" »

Propaganda i conflicte: milícies contra exèrcit regular a la Guerra Civil catalana (1936-1937)

HistòriaActualitzat el 3,32 KB

Font dels Cartells de Propaganda Republicana

Dos cartells de propaganda política del bàndol republicà.

Explicació dels Cartells

Cartell 1: "Les Milícies us Necessiten"

Aquest cartell, creat per les esquerres catalanes durant la República, porta el lema "Les milícies us necessiten". Hi apareix una dona vestida amb un mono (uniforme del proletariat) que ens assenyala amb el dit, reclamant el nostre esforç. De fons, s'observen les milícies obreres sota la bandera catalana, la bandera de la CNT (vermella i negra) i la bandera vermella dels marxistes.

Cartell 2: "L'Exèrcit Regular serà l'Exèrcit de la Victòria"

L'altre cartell va ser elaborat pels partidaris de l'exèrcit regular, concretament pel partit UGT. S'hi pot veure un home amb uniforme...

Continua llegint "Propaganda i conflicte: milícies contra exèrcit regular a la Guerra Civil catalana (1936-1937)" »

Feixisme, nazisme i anarquisme: moviments polítics del segle XX

HistòriaActualitzat el 2,72 KB

El Cu-Cut va ser una revista d'Espanya d'ideologia catalana que es va publicar el 1902.

Feixisme

El feixisme és un moviment polític totalitari, antiliberal, antimarxista i nacionalista.

Feixisme italià (1922-1945)

Itàlia no en surt gaire beneficiada dels acords de pau de la Primera Guerra Mundial; a més, la situació de postguerra provoca una gran inestabilitat política, crisi econòmica i tensió social. En aquesta situació apareix la figura de Benito Mussolini. El 1919 Mussolini crea els Fasci di Combattimento, que són un grup paramilitar que anava uniformat amb camises negres i que va frenar el moviment obrer. El 1921 els feixistes es transformen en Partit Nacional Feixista.

Objectius:

  • Estat fort i garantia de la propietat privada.
  • Expansió
...
Continua llegint "Feixisme, nazisme i anarquisme: moviments polítics del segle XX" »