Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Antic Règim, Il·lustració i revolucions europees: resum de Història Moderna

HistòriaActualitzat el 5,81 KB

Què és l'Antic Règim i per què es volia mantenir?

L'Antic Règim era un sistema social, polític i econòmic basat en el feudalisme amb un monarca absolut. La societat estamental no volia que desaparegués, ja que representava la seva forma d'organització social i els seus privilegis.

La Societat Estamental: Estructura i Canvis

La societat estamental, característica de l'Antic Règim, dividia la població en tres estaments principals:

  • El clergat (alt i baix).
  • La noblesa (alta i baixa).
  • El poble o el Tercer Estat.

Aquesta divisió creava tres classes socials molt diferenciades: la noblesa, amb el poder econòmic i territorial; el clergat, amb el poder eclesiàstic i una gran influència; i el poble o Tercer Estat, que constituïa la majoria de...

Continua llegint "Antic Règim, Il·lustració i revolucions europees: resum de Història Moderna" »

Govern republicà i govern nacional durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

HistòriaActualitzat el 3,38 KB

Governs d'Espanya abans i durant la sublevació

Quan es va produir l'“Alzamiento Nacional”, es feia càrrec de la República en José Giral, però abans de dos mesos va ser substituït per Largo Caballero. El seu govern va constituir una coalició amb tot tipus d'ideologies d'esquerres, com ara comunistes, socialistes, republicans i nacionalistes. Durant els mesos de José Giral es van constituir diversos decrets de caire reformista que Largo Caballero va desenvolupar.

Reformes i decrets del govern republicà

Alguns d'aquests decrets eren:

  • Transformar la Guàrdia Civil en Guàrdia Nacional Republicana.
  • Reforma Agrària: embargament d'indústries i terres abandonades, que van ser absorbides pel govern.

Trasllat a València i el govern de Juan

...
Continua llegint "Govern republicà i govern nacional durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)" »

Els fills dels Reis Catòlics: matrimoni i unió dinàstica de Ferran i Isabel

HistòriaActualitzat el 861 bytes

 

El 1469 es van unir en matrimoni el rei Ferran fill i hereu de Joan II rei de la corona d’aragó i la prinsesa Isabel germana de Enric IV, rei de castella.

A la mort del seu pare, el 1479, Ferran es proclamar rei d’aragó. Aquell mateix any Isabel s’imposar com a reina de Castella després d’una guerra civil (1475-1479) que l’havia enfrontada amb la seva neboda Joana, anomenada la Beltraneja.

La unió comportar la unió dinàstica. Cada regne va mantenir la seva moneda les seves fronteres, el sistema fiscal, les lleis i les institucions.

Sovint van unir les forces per dur a terme empreses militars. Els reis càtolics sempre van actuar conjuntament en nom dels dos regnes.

Punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial: Stalingrad, Anglaterra i URSS

HistòriaActualitzat el 3,32 KB

Batalla de Stalingrad

La batalla de Stalingrad va ser el punt d'inflexió que es va desenvolupar entre l'estiu del 1942 i l'hivern del 1943 a la vora del Volga. La sort d'aquesta ciutat es va convertir en una obsessió per a Hitler, que va prohibir la retirada de les seves tropes. Stalin va respondre amb l'ordre de “Ni un pas enrere”. El febrer del 1943, enmig d'un duríssim hivern, l'exèrcit alemany es va veure obligat a capitular davant dels soviètics. La ràpida evacuació alemanya del Caucas va impedir una derrota més gran, però la seva última ofensiva a Rússia, l'estiu del 1943, va suposar la victòria soviètica en la batalla del Kursk. Des de llavors, els alemanys van adoptar una actitud defensiva, que no va evitar que acabessin...

Continua llegint "Punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial: Stalingrad, Anglaterra i URSS" »

Guerra Civil Espanyola (1936-1939): bàndols i fases clau

HistòriaActualitzat el 2,74 KB

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va començar després del cop d’estat de 1936, dividint la població en dos bàndols:

  • Nacionals: (rebels, franquistes, falangistes, feixistes, també insurrectes) van ocupar les dues Castelles, Galícia, part d'Andalusia occidental, Navarra, les Balears (excepte Menorca) i les Canàries. Van crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional. Franco es va nomenar Cap de Govern i va unificar totes les forces polítiques a la FET y de la JONS, que demanava suport a la insurrecció.
  • Republicans: Van controlar la part central d’Aragó, el nord d’Espanya (excepte Navarra), Catalunya, el llevant, Madrid i una part d’Andalusia. Es van organitzar en milícies populars i després van crear l'
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola (1936-1939): bàndols i fases clau" »

Segona Guerra Mundial: contraatac aliat i Holocaust

HistòriaActualitzat el 4,58 KB

2a Etapa: El Contraatac Aliat (1942-45)

1942, un Any Crucial per a la Guerra

Quan els Estats Units van entrar a la guerra i els aliats van començar a atacar en diversos fronts, l’Eix va començar a perdre força:

  • Al Pacífic, a la batalla de Midway, la flota nord-americana va derrotar la flota japonesa.

  • Al nord d’Àfrica, a la batalla d'El-Alamein, els anglesos, dirigits pel general Montgomery, van derrotar els nazis, dirigits pel general Rommel.

  • A l’est, a la batalla de Stalingrad, Alemanya va ocupar part de la ciutat, però després de mesos de lluita molt dura, l’URSS va aturar l’avanç dels nazis.


Els Contraatacs Aliats (1943)

L’exèrcit alemany va ser derrotat a la batalla de Kursk, l’agost de 1943, i va començar a perdre els...

Continua llegint "Segona Guerra Mundial: contraatac aliat i Holocaust" »

L'ascens del nazisme a Alemanya: context històric i Adolf Hitler

HistòriaActualitzat el 2,37 KB

Alemanya: L'ascens del nazisme

L'Alemanya de la postguerra

El 1918, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la república, establint la seva capital a la ciutat de Weimar (República de Weimar). Durant els primers anys, la nova república va tenir l'amenaça de moviments revolucionaris d'esquerra i intents de colps d'Estat de l'extrema dreta. El Tractat de Versalles acusava Alemanya de provocar la guerra, li arrabassava territoris, reduïa l'exèrcit i li imposava fortes reparacions econòmiques. Els anys de postguerra van ser per Alemanya un període de crisi econòmica, misèria i atur.
Adolf Hitler i l'aparició del Partit Nazi
Adolf Hitler, soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial, no acceptava la derrota alemanya. Va ingressar
...
Continua llegint "L'ascens del nazisme a Alemanya: context històric i Adolf Hitler" »

Resum de la Primera Guerra Mundial: causes, fases i conseqüències

HistòriaActualitzat el 2,57 KB

PRIMERA Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial va ser un conflice armat que va esclatar al 1914 entre la Triple Aliança ( Alemania, Imperi Austro-Hungar i Itàlia) i la Triple Entensa ( Inglaterra, França i Rússia). La Triple Entensa després es reforçada amb l'ajut d'Itàlia i dels Estats Units.

Aquesta s'inicia graciés a l'ambició de certes potencies imperialistes per controlar les millors colonies d'on sobtenien les materies primes.

L'inici de la Gran Guerra comença amb la declaració de guerra de l'Imperi Austro-Hungar a Sèrbia per l'asesnat del Príncep Austríac Francesc Ferran. Rússia lavots ajuda a Sèrbia, aquest fet provoca que Alemania declari la guerra a Rússia i per consegüent a a seva aillada França. Seguidament Alemania...

Continua llegint "Resum de la Primera Guerra Mundial: causes, fases i conseqüències" »

La Resistència, el col·laboracionisme i l'Holocaust a la Segona Guerra Mundial

HistòriaActualitzat el 2,7 KB

La Resistència a la Segona Guerra Mundial

  • La resistència s'organitzava militarment per lluitar contra les tropes alemanyes, amb atemptats contra combois militars, trens, ponts i línies telefòniques.
  • A França, la resistència, formada pels exiliats republicans espanyols, va ser molt activa a partir de 1942 i va tenir una contribució molt important en el moment del desembarcament aliat a Normandia el juny de 1944.

El Col·laboracionisme durant la Guerra

  • Els països ocupats van conèixer l’altra cara de la moneda: el col·laboracionisme. Els col·laboracionistes eren les persones que, per causes diverses, ajudaven i col·laboraven amb l’enemic.
  • Els col·laboracionistes eren els feixistes de cada país, als quals els alemanys cedien l’administració
...
Continua llegint "La Resistència, el col·laboracionisme i l'Holocaust a la Segona Guerra Mundial" »

Democràcia: conceptes clau, principis i divisió de poders

HistòriaActualitzat el 2,35 KB

Democràcia

És el poder del poble, un règim polític en què el poder de l'Estat prové del poble, que l'exerceix a través dels seus representants. És una creació dels últims segles. En els estats premoderns, una minoria privilegiada, encapçalada per un rei o un emperador, solia acaparar el poder polític. Només a partir de la Revolució Francesa molts pobles van prendre consciència de la gran injustícia que suposava la seua marginació del poder polític.

L'ideal democràtic

El poder polític i, per tant, el govern i les lleis han de sorgir del poble mateix i estar rigorosament controlats per aquest.

La sobirania

És el poder polític suprem de l'Estat, al qual se subordinen tots els altres poders.

El govern

És l'òrgan que dirigeix el...

Continua llegint "Democràcia: conceptes clau, principis i divisió de poders" »