Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Anàlisi de La Teranyina: argument i personatges

HistòriaActualitzat el 2,31 KB

Argument de La Teranyina

La Teranyina és un relat situat a la Setmana Tràgica, on es mostren un seguit de conflictes per tal d'aconseguir el control d'una indústria tèxtil. Els fets es desenvolupen a Feixes (Terrassa en la ficció), una ciutat industrial propera a Barcelona l'any 1909.

Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc.

Un cop es fa pública aquesta notícia, s'inicia un conflicte entre dos grups socials: els fabricants, d'una banda, i el món del proletariat, de l'altra.

  • Els burgesos: se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos.
...
Continua llegint "Anàlisi de La Teranyina: argument i personatges" »

Estatut de Núria (1931): procés, contingut i oposició a Madrid

HistòriaActualitzat el 2,95 KB

Catalunya i la Cerca de l'Autonomia (1931)

Catalunya, el País Basc i Galícia volien l’autonomia. No obstant això, Catalunya va ser l'única que es va veure realment beneficiada en aquest àmbit, ja que tenia un partit hegemònic, mentre que el País Basc no en tenia un de clar i Galícia realment no tenia tanta força política.

Fets Clau de la Proclamació i l'Estatut

  • En les eleccions del 12 d’abril de 1931, Esquerra Republicana guanya per majoria a la Lliga Regionalista (L.R.) i als monàrquics.
  • El 14 d’abril, Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya i l’establiment de la Generalitat.
  • El Govern Provisional de Catalunya va voler dotar-la d’un Estatut d’Autonomia i va crear una comissió d’experts perquè redactessin
...
Continua llegint "Estatut de Núria (1931): procés, contingut i oposició a Madrid" »

Feixisme italià: ideologia, característiques i el primer règim de Mussolini

HistòriaActualitzat el 2,8 KB

El Feixisme: Una Ideologia Totalitària

El feixisme es va caracteritzar per ser una ideologia radicalment nova en el seu temps, amb principis clau que definien la seva naturalesa totalitària:

  • Antiliberalisme i Antidemocràcia: Menyspreava valors tradicionals com la religió (tot i que després es va aliar amb ella).
  • Supremacia del Partit i el Líder: L'Estat s'identificava amb el partit, i aquest amb el líder. El partit és un moviment de masses que pretén representar la voluntat popular millor que la democràcia. Les altres opcions polítiques són perseguides i prohibides.
  • Primacia de l'Estat: Rebutja els drets de l'individu enfront de l'Estat. Desapareix la noció de ciutadà i d'estat de dret.
  • Racisme: La nació es defineix segons criteris
...
Continua llegint "Feixisme italià: ideologia, característiques i el primer règim de Mussolini" »

La Guerra Freda: influència de l'URSS i rivalitat entre les dues grans potències

HistòriaActualitzat el 3,62 KB

La influència de l'URSS a Europa postguerra

En acabar la guerra, la influència de l'URSS a Europa havia augmentat notablement. Els seus antics aliats (Estats Units i Gran Bretanya) desconfiaven de les intencions expansionistes de l'URSS i es mostraven recelosos davant del creixement del comunisme arreu del món. La majoria dels països que havien estat alliberats del nazisme per l'exèrcit roig havien caigut sota la influència soviètica: el Partit Comunista havia arribat al poder i el comunisme s'havia implantat. A Grècia, una guerra civil enfrontava els resistents comunistes amb els no comunistes, que tenien el suport angloamericà. A Itàlia, a França i a Bèlgica, els partits comunistes formaven part dels nous governs de coalició....

Continua llegint "La Guerra Freda: influència de l'URSS i rivalitat entre les dues grans potències" »

Història de l'Orient Mitjà: Balfour, guerres araboisraelianes i procés palestí

HistòriaActualitzat el 2,79 KB

Orient Mitjà: primera meitat del segle XX

El pròxim Orient en la primera meitat del segle XX

En la Declaració de Balfour, el Regne Unit donava suport als sionistes i es comprometia a afavorir la creació d'una llar nacional jueva a Palestina. Molts jueus s'establiren en el territori on vivien els àrabs des del segle VIII. Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions va concedir el mandat sobre Palestina al Regne Unit. L'immigració jueva a Palestina va augmentar a causa de la persecució d'aquest poble pels nazis. El 1945 a Palestina hi havia 600.000 jueus i 1.200.000 àrabs. El 1947 l'ONU va aprovar la retirada britànica i la divisió de Palestina en dos estats.

Les guerres araboisraelianes

Al llarg de les dècades següents...

Continua llegint "Història de l'Orient Mitjà: Balfour, guerres araboisraelianes i procés palestí" »

Muckrakers: periodisme d'investigació als EUA a principis del segle XX

HistòriaActualitzat el 6,13 KB

Fenomen Muckraker als EUA (principis del s. XX)

Fenomen Muckraker. Sorgeix a principis del s. XX (1906) amb el discurs de Theodore Roosevelt, que parla d’"aplegadors de fem". Acusacions a la lleugera contra la corrupció política. Segons Michael Johnson, es tracta d'un "grup de periodistes i escriptors nord-americans del s. XX que denuncien la corrupció política, l'explotació laboral, abusos, etc."

Context històric

Context històric: mandat de Roosevelt (1901–1909). Problemes als EUA per l'èxode rural, el desenvolupament industrial, l'arribada d'immigrants i els moviments pels drets dels negres i de les dones. Pressió demogràfica i cultural. Desequilibris oferta‑demanda i abusos laborals. Les ciutats creixien però no podien oferir...

Continua llegint "Muckrakers: periodisme d'investigació als EUA a principis del segle XX" »

Els Reis Catòlics: unificació, expansió i legat històric

HistòriaActualitzat el 2,6 KB

Política Interior dels Reis Catòlics

Un cop acabada la Guerra de Successió a Castella, Ferran II i Isabel I es van dedicar a pacificar els seus regnes. Per fer-ho, a Castella van crear la Santa Germandat, una institució armada dedicada a garantir la seguretat dels camins i a lluitar contra els lladres de pas. També van reorganitzar la justícia i van reforçar la Chancillería, el màxim organisme judicial.

Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el seu poder davant les ciutats. Per fer-ho, van nomenar corregidors, funcionaris encarregats d'imposar l'autoritat reial a tots els municipis de Castella. Mentre que en els seus dominis de la Corona d'Aragó, el rei Ferran II va mantenir el sistema constitucional que limitava l'autoritat...

Continua llegint "Els Reis Catòlics: unificació, expansió i legat històric" »

L'Imperi dels Habsburg: de Carles I a Carles II (s. XVI-XVII)

HistòriaActualitzat el 3,99 KB

1. L’Imperi universal: Carles I (1516-1556)

  • Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va ser el primer monarca de la dinastia dels Àustria. Era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics, i del príncep alemany Felip d’Habsburg.
  • Va rebre una gran herència: per part materna, Castella, Navarra, la Corona d’Aragó i les possessions a Amèrica i Itàlia; del seu pare, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat; del seu avi patern, les possessions dels Habsburg (Àustria) i el títol d’emperador.
  • Durant el seu regnat es va enfrontar a greus revoltes internes a la Península, contra la política econòmica i la manca de respecte a les lleis pròpies dels regnes (Furs) per part del nou rei. També contra les classes
...
Continua llegint "L'Imperi dels Habsburg: de Carles I a Carles II (s. XVI-XVII)" »

L'Europa del segle XVII: monarquies, guerres i societat

HistòriaActualitzat el 3,07 KB

La Casa d'Àustria i l'Imperi Espanyol

La Casa d'Àustria es va dividir en dues branques:

  • Austríaca: Ferran.
  • Espanyola: Felip II, fill de Carles I.

Durant els regnats de Felip III i Felip IV, l'Imperi Espanyol va patir un gran desgast, però va conservar territoris per Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica gràcies als militars. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) va enfrontar Espanya contra França, les Províncies Unides i Anglaterra.

El Sacre Imperi i l'Hegemonia Francesa

La branca austríaca controlava la corona del Sacre Imperi Romanogermànic, que comprenia Àustria, Alemanya i Bohèmia. L'emperador tenia el poder en tots els territoris. D'altra banda, a França regnava Lluís XIV.

La Guerra dels Trenta Anys

Aquest va ser un dels grans conflictes...

Continua llegint "L'Europa del segle XVII: monarquies, guerres i societat" »

Crack del 29, feixisme, New Deal i Segona República: resum d'entreguerres

HistòriaActualitzat el 7,11 KB

Els feliços anys vint i la prosperitat americana

El període de prosperitat econòmica que van viure els Estats Units des de 1922 fins a 1929 va formar part del període expansiu d'un cicle econòmic. La reactivació iniciada als Estats Units el 1922 (després de la crisi de 1921) va ser una mica més tardana a Europa (1924). Aquest fet va obrir les portes a una etapa expansiva de l'economia mundial que va propiciar un clima d'eufòria i cega confiança en el sistema capitalista.

Els Estats Units es van convertir en la locomotora de l'economia mundial i el model de vida americà va ser exportat arreu del món. Es tractava d’un estil que ràpidament va seduir els europeus, fonamentat en el consum individual de béns (automòbils, telèfons,...

Continua llegint "Crack del 29, feixisme, New Deal i Segona República: resum d'entreguerres" »