Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Causes, conseqüències i desenllaç de la Segona Guerra Mundial

HistòriaActualitzat el 3,16 KB

Causes Remotes de la Segona Guerra Mundial

El Tractat de Versalles va generar un clima d'humiliació i ressentiment entre les nacions. Molts alemanys i italians no van acceptar les imposicions del tractat, estimulant així un afany de revenja.

Agresions Bèl·liques de les Dictadures

El conflicte va ser desencadenat per una política exterior agressiva, expansionisme militar i una intensa cursa d'armaments. A més, la feblesa de les democràcies i el fracàs de la Societat de Nacions davant els nazis i feixistes van ser factors clau.

Importància de Batalles Clau

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad (agost 1942 - febrer 1943) va marcar el primer gran fracàs de Hitler.

Desembarcament de Normandia

El Desembarcament de Normandia va permetre...

Continua llegint "Causes, conseqüències i desenllaç de la Segona Guerra Mundial" »

Bienni reformista i conservador de la II República (1931-1936)

HistòriaActualitzat el 3,09 KB

Bienni reformista (1931–1933)

Objectius principals: establir la democràcia, modernitzar l'economia i la societat.

Reforma del país

  • Reforma militar:
    • Llei de retirada: jubilació voluntària; reducció del nombre d'oficials i soldats.
    • Invalidació dels ascensos de 1923-30.
    • Eliminació de l'acadèmia de Toledo i Sanregossa.
  • Reforma educativa i religiosa:
    • Separació església-Estat; l'església perd l'ajuda econòmica de l'Estat.
    • Prohibició de l'església d'educar; els jesuïtes són prohibits.
    • El matrimoni, la defunció i el divorci són laics.
    • Ampliació del nombre de places escolars i augment de la construcció d'escoles.
  • Reforma territorial: descentralització de l'Estat; primers estatuts d'autonomia: Catalunya, País Basc i Galícia.
  • Reforma agrària:
...
Continua llegint "Bienni reformista i conservador de la II República (1931-1936)" »

La guerra de 1898 contra els EUA i la pèrdua de les colònies espanyoles

HistòriaActualitzat el 2,51 KB

La guerra contra els EUA i la pèrdua de les colònies

La política espanyola havia intentat evitar un enfrontament amb els Estats Units (EE.UU.). Per la seva banda, l'opinió pública i la majoria dels polítics estatunidencs eren favorables a la intervenció militar a Cuba.

La insurrecció cubana va ser l'oportunitat per mostrar el suport dels Estats Units obert als independentistes cubans. El 1897, el nou president McKinley, que enviava armes als rebels per via marítima, es va mostrar decidit a intervenir directament en el conflicte.

Els Estats Units van fer servir com a pretext l'explosió i enfonsament del seu vaixell de guerra Maine, ancorat a la badia de l'Havana. La negativa d'Espanya a renunciar a l'illa i a acatar l'ultimàtum estatunidenc...

Continua llegint "La guerra de 1898 contra els EUA i la pèrdua de les colònies espanyoles" »

El Bienni Reformista (1931-1933): reformes de la II República

HistòriaActualitzat el 2,43 KB

El Bienni Reformista (1931-1933)

El primer bienni de la II República Espanyola, conegut com a Bienni Reformista, va tenir lloc entre el 1931 i el 1933. Aquest període va estar impulsat pel govern de Manuel Azaña i es va centrar en cinc eixos fonamentals de reforma:

1. Reforma sociolaboral i agrària

Impulsada per Largo Caballero, aquesta reforma va establir la jornada laboral màxima de 8 hores i va dignificar la situació dels treballadors. Dins d'aquest àmbit, destaquen les reformes agràries, que pretenien:

  • Eliminar el latifundisme.
  • Crear una classe social de petits propietaris agrícoles mitjançant l'expropiació de terres.
  • Crear l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) per indemnitzar els propietaris expropiats.

2. Reforma religiosa

L'objectiu...

Continua llegint "El Bienni Reformista (1931-1933): reformes de la II República" »

Causes i context de la Primera Guerra Mundial: la crisi de juliol de 1914

HistòriaActualitzat el 2,75 KB

L'esclat de la Gran Guerra i el detonant del conflicte

La crisi de juliol de 1914

L'esclat de la Gran Guerra, el detonant de la guerra i la crisi de juliol de 1914 es van originar quan l'hereu i la seva dona van demostrar la sobirania austríaca a Bòsnia; ambdós van morir en un atemptat comès per un terrorista serbobosnià el 1914. Àustria va respondre de manera contundent mentre esperava un motiu per esclafar el nacionalisme, i va manar que funcionaris col·laboressin en la investigació del magnicidi en territori serbi.

El 23 de juliol, el govern va plantejar un ultimàtum a Sèrbia amenaçant amb la guerra, però Sèrbia no va acceptar-lo ja que tenia Rússia del seu costat. El 28 de juliol, Àustria va declarar la guerra. Rússia va començar...

Continua llegint "Causes i context de la Primera Guerra Mundial: la crisi de juliol de 1914" »

La Restauració Monàrquica a Espanya: sistema polític i crisi (1875-1931)

HistòriaActualitzat el 3,01 KB

La Restauració Monàrquica

Instauració de la Restauració

L'inici es remunta al 1875. A finals del Sexenni Democràtic, s'inicia la Restauració amb Alfons XII com a rei d'Espanya. S'estableix un sistema de govern provisional amb el president Antonio Cánovas del Castillo.

Sistema polític

  • La Constitució de 1876: definia els drets i deures dels espanyols.
  • El torn pacífic de partits en el poder.
  • El caciquisme.

La Constitució i el torn de partits

La Constitució establia la monarquia constitucional i un parlament triat, des del 1890, per sufragi masculí. El sistema es basava en el bipartidisme: dos tipus de partits, el Partit Liberal i el Partit Conservador, que s'alternaven en el govern cada quatre anys.

Tupinades i caciquisme

L'alternança dels...

Continua llegint "La Restauració Monàrquica a Espanya: sistema polític i crisi (1875-1931)" »

Característiques de la Rússia tsarista: economia, societat i política

HistòriaActualitzat el 8,96 KB

Imperi Tsarista


Tsar à Emperador

Imperi extens

22ilions de Km2

       170 Milions d’habitants

Característiques de l’Imperi

         Polítiques

                Autocràciaà Poder concentrat en una sola persona

                Tsar à Poder absolut

Cap d’Estat

Cap de l’exèrcit

Cap de l’església ortodoxa

                   No Hi ha constitució (població sense Llibertats ni drets)


                 Suport del règim


Privilegiats


Església ortodoxa


Exèrcit


Terratinents


Econòmiques


                   Endarreriment econòmic


                          Agricultura à Règim feudal


                                    

...
Continua llegint "Característiques de la Rússia tsarista: economia, societat i política" »

Els primers comtats i regnes pirinencs: Castella, Navarra, Aragó i Catalunya

HistòriaActualitzat el 4,8 KB

El Naixement de Castella

En l’època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions musulmanes i va aturar l’expansió Territorial cap al sud. Al mateix temps, Castella, la regió oriental del regne, Es va independitzar.

Castella era la zona de defensa enfront de les incursions musulmanes Procedents de la vall de l’Ebre. Estava dividida en comtats

La Marca Hispànica

La regió pirinenca va formar Part de l’Imperi carolingi. Allà, Carlemany va fundar la  Marca Hispànica, un territori dividit en comtats, la Missió dels quals era protegir l’Imperi de l’avenç musulmà. 

En el segle IX l’Imperi carolingi es va dissoldre i aquests territoris es van Independitzar. Es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els

...
Continua llegint "Els primers comtats i regnes pirinencs: Castella, Navarra, Aragó i Catalunya" »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932: de Núria a l'aprovació

HistòriaActualitzat el 3,35 KB

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932: De Núria a l'Aprovació

El Context Polític i el Vot Femení

La Segona República Espanyola va ser un període de grans canvis i debats polítics, incloent-hi el reconeixement dels drets de la dona. Contràriament a la creença popular, la dona no estava dominada per la reflexió i l'histerisme. Hi va haver tres diputades destacades: Victoria Kent, Clara Campoamor i Margarita Nelken. Campoamor va defensar fermament el dret al vot femení, mentre que Kent i Nelken inicialment van expressar reserves, argumentant que el vot femení podria estar massa condicionat. Les primeres eleccions amb sufragi universal van donar la victòria a les dretes.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia

El 14 d'abril de 1931,...

Continua llegint "Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932: de Núria a l'aprovació" »

Evolució constitucional del Regne Unit: de la Carta Magna al sufragi universal

HistòriaActualitzat el 6,02 KB

Regne Unit: Característiques Constitucionals

El sistema constitucional del Regne Unit es distingeix per les següents característiques:

  • Històrica: Basada en l'evolució i la tradició.
  • Individualista: Centrada en els drets i llibertats de l'individu.
  • Anti-estatista: Amb una tendència a limitar el poder de l'Estat.
  • Parcialment escrita: No codificada en un únic document, sinó en diverses lleis i documents històrics clau, com ara:
    • La Carta Magna (1215)
    • La Petition of Right (1629)
    • L'Habeas Corpus (1679)
    • El Bill of Rights (1689)
  • Flexible: Adaptable als canvis sense necessitat de procediments rígids de reforma.
  • Mixta: Combina elements monàrquics, aristocràtics i democràtics.

Història Constitucional Britànica

El Segle XVII: Conflictes i Revolucions

El...

Continua llegint "Evolució constitucional del Regne Unit: de la Carta Magna al sufragi universal" »