Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Disseny de les ciutats i xarxa viària a la Hispània romana

Llatí3,69 KB

Disseny de les ciutats romanes

El plànol urbà

El disseny d'una ciutat romana era generalment un quadrat o rectangle regular, dividit en quatre parts per dos eixos perpendiculars que constituïen les dues vies principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). Paral·lels a aquests eixos es traçava una quadrícula de carrers secundaris que dividia la ciutat en illes. Sota la ciutat s'hi construïa una xarxa de clavegueres que assegurava l'evacuació de les aigües residuals.

El fòrum

El fòrum era una plaça enllosada situada a la intersecció del cardo i el decumanus, on s'hi trobaven els principals edificis públics. Era l'espai de representació pública i de trobada dels ciutadans. Entre els edificis públics destaquen:...

Continua llegint "Disseny de les ciutats i xarxa viària a la Hispània romana" »

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus i Insula

Llatí4,38 KB

L'Habitatge a l'Antiga Roma

Tipus d'Habitatges

Domus

Definició: Casa de propietat d'una família.

Característiques:

  • Normalment eren d'una sola planta.
  • Totes les estances de la casa estaven orientades a l'interior.
  • S'obtenia aire i llum gràcies als patis centrals.
  • No tenien vistes a l'exterior, amb poques i petites finestres.
  • Els espais de l'interior estaven determinats i tenien un ús concret (cuina, dormitoris, etc.).
Parts de la Domus:
  • Atrium: Avantcambra gran, profusament adornada. El senyor hi rebia els clients, envoltat de dependències.
  • Tabernae: Botigues situades als angles de la casa, amb obertures independents a l'exterior.
  • Cubicula: Habitacions per dormir. La porta donava a l'atri o al peristil.
  • Triclinium: Menjador.
  • Peristylum: Pati o jardí
...
Continua llegint "L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus i Insula" »

Acueductes i monuments romans a la Península Ibèrica

Llatí4,4 KB

Acueducte amor

400m de la finca dels arcs. Restes sorgeixen al mig d'una plana. Arcs alienats i formen línia lleugerament corbada i agafen 70m de llarg. Dividits en 3 grups:

  1. Format per 3 arcs de 12,7m de llarg i 3m d'amplada de cada arc.
  2. En 33,5m pilar 1m + un arc solitari de 2,9m d'amplada.
  3. Per dos arcs, llarg 8,7m. La construcció dels arcs és idèntica i es recolzen sobre uns pilars de secció rectangular.

Acueducte Segòbia

Segle II dC, època de l'emperador Trajà. Condueix les aigües de Funfria 17km. Cisterna amb el nom de El Caserón. Conduïda a la torre Casa de Aguas. A 813m (1%) punt més alt del Postigo. Part més elevada de 28m = 166 arcs. Des de la seva arribada a la ciutat fins al Dia Sanz - 75 arcs, 44 arcades d'ordre doble, 4+....

Continua llegint "Acueductes i monuments romans a la Península Ibèrica" »

Juli Cèsar: Biografia, Obra Literària i Impacte Polític

Llatí3,42 KB

Juli Cèsar (100-44 a.C.): Vida, Obra i Llegat

Cèsar escriptor: Obra literària i estil

De tota la seva obra, només queden els Commentarii, nom que rebien les memòries oficials. Aquests relats dels fets, presos de testimonis directes, tenien l’objectiu de servir per als historiadors futurs. Aquesta obra té una elaboració acurada i una estructura meditada, però la matèria principal és bèl·lica.

Hi ha dues obres destacades dins d'aquests comentaris:

  1. Guerra de les Gàl·lies: Narra la conquesta de la Gàl·lia (58-51 a.C.) en vuit llibres. A cada any li correspon un llibre, tot i que no van ser redactats fins a la fi de la campanya.
  2. Guerra Civil: S’estructura en tres llibres on relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil
...
Continua llegint "Juli Cèsar: Biografia, Obra Literària i Impacte Polític" »

Ovidi, Horaci i les ciutats romanes: Emerita Augusta i Saragossa

Llatí3,01 KB

Ovidi

Va viure a l’època de l’emperador Octavi August al segle 1, va formar part del cercle literari de Messola. És un poeta elegíac on a les seves composicions expressen sentiments més íntims, pena, dolor, tristesa i enyorament. A les seves obres el poeta ens parla de dues causes, un error i un carmen, on l’error té a veure amb el fet de pertànyer a la família imperial. La seva primera obra és un recull de poemes amorosos on hi ha una relació fictícia. En el segon llibre escriu elegies amoroses on fa un repàs de tots els sentiments amorosos d’una dona. L’Art Amatoria és un poema pels amants format per tres llibres. Després té més poemes com receptes de bellesa, halieutica. Les Metamorfosis és un conjunt de 15 llibres...

Continua llegint "Ovidi, Horaci i les ciutats romanes: Emerita Augusta i Saragossa" »

Anàlisi de dues obres literàries: Mar com a penyora i Balada

Llatí2,79 KB

Mar com a penyora

Aquesta obra és una carta dirigida a l'amor de la seva vida, la protagonista. Al llarg de tota la carta, recorda el passat que va tenir amb el seu amor, la seva professora, la Maria. Rememora el seu primer encontre en un teatre i com van començar a sortir i a passejar per Mallorca.

La seva relació es va trencar quan l'adolescent va anar a estudiar a Barcelona. La ruptura va ser causada per un escàndol públic i els comentaris que es feien sobre la parella. La jove va anar a viure a Barcelona amb els seus oncles. No sortia, ja que no volia oblidar-se de la seva estimada. Quan va començar les classes, es van tornar a veure. Es van trobar pel carrer i la jove va pujar al cotxe de la Maria. La Maria li va dir que el seu amor...

Continua llegint "Anàlisi de dues obres literàries: Mar com a penyora i Balada" »

La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma: Costums i Societat

Llatí3,39 KB

La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma

La Família Romana: Pilar de la Societat

La família era un pilar fonamental de la societat romana. Dominada pel pater familias, que tenia sota la seva autoritat tota la resta de membres. Quan el pater familias moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de barons. Cadascun d'ells passava a ser el pater familias de la seva descendència.

Les Dones Romanes: Rol i Emancipació

En una societat patriarcal com la romana, no és d'estranyar que les dones no aconseguissin, en cap moment de la seva vida, emancipar-se. Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família de naixement per passar a formar part de la família del marit. En cas que morís el marit, se li designava un tutor (...

Continua llegint "La Vida Quotidiana i la Família a l'Antiga Roma: Costums i Societat" »

Quint Horaci Flac: Vida, Obra i Llegat Literari

Llatí2,97 KB

Vida i Obra de Quint Horaci Flac

Dades Biogràfiques i Context Històric

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, a la regió d'Apúlia, l'any 65 aC. Fill d'un llibert que es va esforçar per proporcionar-li una bona educació, va estudiar primer a Roma i, després, a Atenes. Després de participar en la batalla de Filips a l'exèrcit de Brutus, va tornar a Roma, on va aconseguir entrar al cercle de Mecenes l'any 37 aC i, per tant, es va posar al servei del poder d'August. Era baix d'estatura i una mica gras.

Gènere Literari i Obres

Horaci és considerat el representant més destacat de la poesia lírica romana per la perfecció i la finesa del seu estil. En aquest gènere, va escriure quatre llibres d'Odes, on tracta temes patriòtics, filosòfics,...

Continua llegint "Quint Horaci Flac: Vida, Obra i Llegat Literari" »

L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma

Llatí2,52 KB

Virgili i l'Eneida: Una Obra Èpica al Servei de Roma

Virgili és l’autor llatí per excel·lència, sobretot gràcies a l’obra l’Eneida. A continuació, explicarem en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el gènere literari al qual pertany; l’objectiu principal del poema; el nom del polític que en fou l’impulsor; les fonts literàries principals de l’obra; el nombre de cants que té i com estan estructurats; el cant més important des del punt de vista polític i les raons que ho expliquen. Finalment, relatarem breument l’argument del cant segon.

L'Eneida: Gènere, Objectius i Influències

Virgili va començar a escriure l’Eneida, que pertany al gènere èpic, a instàncies d'August, que li va demanar que...

Continua llegint "L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma" »

Ovidi: Biografia, Obres i Gèneres Poètics (Amors, Metamorfosis, Exili)

Llatí2,84 KB

Ovidi: Vida i Obra

Biografia i Context

Ovidi mateix narra la seva vida en un dels seus poemes. Va néixer a Sulmona el 43 a.C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. Després de divorciar-se dues vegades, va trobar la felicitat amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada.

Gèneres Poètics d'Ovidi

  1. Poesia Elegíaca d'Amor

    • Amores (Amors)

      Elegies sobre les situacions més habituals que es donen en una relació

...
Continua llegint "Ovidi: Biografia, Obres i Gèneres Poètics (Amors, Metamorfosis, Exili)" »