Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

El Gènere Historiogràfic a Roma

Precedents Grecs de la Historiografia Llatina

Els precedents de la historiografia llatina...

Ciceró i la seva visió política

En els discursos d’aquests anys (En favor de Sesti, de l’any 56 aC), Ciceró ja no aspira a la col·laboració de les antigues "classes", sinó al consens de totes les persones de bé, juntament amb els nobles, que són cridats a contribuir a la salvació de l’Estat. Ara s’apropa a Cèsar amb la intenció de guanyar-lo per a la "bona causa". En el De Republica, tracta sobre la doctrina de l’Estat i de les lleis: planteja la qüestió sobre la millor forma de govern i el millor ciutadà. L’Estat (res publica) és un afer de la incumbència del poble. El fonament de l’Estat és la justícia. Només admet el comandament exclusiu en cas de necessitat, intencionadament el designa aquí com a rector,...

Horaci: Obra Poètica i Tòpics Literaris

Horaci va escriure dos llibres de Sàtires, que apleguen 30 poemes de temes variats. Les sàtires horacianes són un símptoma de renovació moralitzadora impulsada per August. El poeta fa un retrat de la societat del moment, oferint una exacta visió del desequilibri moral que aboquen l'avarícia o l'ambició.

Les Odes (Carmina)

Als 35 anys, Horaci va escriure les Odes (Carmina). Aquestes composicions líriques seguien l'estil de Catul i pretenien rivalitzar amb la poesia lírica grega. La temàtica és diversa: cants a l'amor, a l'amistat, etc. Altres poemes d'Horaci són filosòfics i morals, i reflecteixen la seva filosofia de vida, així com poemes de contingut polític, exaltant August com a pacificador...

Il Dottore

Ocupa el lloc del pedant de la comèdia i, davant del poder dels diners, representat per Pantalone, encarna el poder intel·lectual. Havent estudiat infinits anys a la Universitat de Bolonya, la seva ciutat natal, conserva del seu aprenentatge una meravellosa descaradura en la seva ignorància, grans títols d'home de lletres, cabalístic, advocat, gramàtic, diplomàtic, i un gran aplom per confondre cites i sentències llatines i barrejar idiomes. Estima els llargs discursos, als quals es lliura sense cap dilació, amb una ximpleria plena de suficiència i una augusta severitat. Si resulta còmic, és sempre malgrat ell mateix, ja que el seu saber és més aparent que real i els seus grans discursos li permeten emmascarar la seva...

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA

Vida de Virgili

Vida

Virgili va néixer el 15 d’octubre de 70 aC al llogaret d’Andes, prop de Màntua. El pare de Virgili era d’origen humil; segons uns, era terrissaire, segons altres, criat d’un viator. Després augmentaria la seva riquesa dedicant-se a l’explotació de fustes i la criança d’abelles. Els seus pares van decidir fer de Virgili un home il·lustrat, i el van enviar a Cremona per tal que cursés estudis de gramàtica fins als 16 anys, en què va prendre la toga viril.

Més tard va estudiar filosofia i retòrica a Milà i, finalment, a Roma. Es va introduir en el cercle de l’epicuri Soló de Nàpols, on va aprofundir amb l’ensenyament de Filodem en l’epicureisme i va arribar a concebre una gran admiració per la...

Oratòria Llatina: Art i Eloqüència a l'Antiga Roma

S’entén per oratòria l’art de parlar bé, de donar al llenguatge escrit o parlat la possibilitat d’assolir els objectius que té tot bon orador: persuadir, delectar o commoure. La facilitat de la paraula (facundia) era una qualitat imprescindible per triomfar al fòrum. Els primers oradors tenien una eloqüència natural, no era fruit ni d’exercicis preparatoris ni de l’estudi de regles determinades.

Tipus de Discursos Llatins

• Discurs Judicial o Forense

  És el discurs en què l’orador es proposa aconseguir una decisió judicial sobre si un aspecte s’ajusta o no al dret.

• Discurs Deliberatiu

  És el discurs polític pronunciat davant l’assemblea del poble en què l’orador recomana

Publi Virgili Maró

Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d'Itàlia, l'any 70 aC. El seu pare era un pagès, propietari de les seues terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l'iniciador de la poesia bucòlica al segle III aC. Aquest èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenes i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenes li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no...

Plaga de la Ribera

Jeroni escriu una carta al director de la presó de Lleida.

Nicolau

El fill del Nicolau atura l'enterrament perquè puguin veure el partit. En acabar, els aficionats i l'equip local acompanyen el mort fins al cementiri.

Oliver

Un home decideix agafar-li les olives a l'Isidre.

Correguda Elies

Elies va sortir corrents de casa seva. Va anar fins al cafè Silveri, d'on surten autocars a Lleida. Va córrer tan ràpid perquè volia arribar a temps per parlar amb l'ordinari de Lleida. No calia que li portés els medicaments a la seva dona malalta, ja que ella no passaria del migdia. S'estalvia els diners de les medecines.

Futbol de Ribera

Riu Ebre i Segre.

Carta Garrigues

En Miquel, el pont que es va construir a l'Ebre. L'apotecari del poble,...