Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Primària

La República Romana: Govern, Magistratures i Institucions Clau

Llatí2,72 KB

La República Romana: Estructura de Govern

L'any 509 aC, la monarquia romana va ser enderrocada i es va establir la República. El poder es va distribuir entre tres òrgans de govern principals: els magistrats, les assemblees i el Senat.

Les Magistratures Romanes

Per accedir a una magistratura, calia ser ciutadà romà, posseir una fortuna considerable, tenir experiència en la gestió d'afers públics i no presentar cap causa d'indignitat. Cada magistrat tenia almenys un col·lega, i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, assegurant que ningú tingués poders absoluts. Les principals magistratures eren:

  • Cònsols: Eren dos i posseïen el poder suprem.
  • Pretors: Inicialment dos, després vuit. Presidien els tribunals de justícia.
  • Censors:
...
Continua llegint "La República Romana: Govern, Magistratures i Institucions Clau" »

Circus Maximus: L'Espectacle de les Curses de Cavalls a Roma

Llatí3,9 KB

Introducció als Jocs Romans i els Ludi Publici

Els jocs tenien un origen religiós en honor a un Déu, però posteriorment van adquirir un aire polític per allunyar el poble dels problemes, oferint també pa gratuït i buscant vots a les eleccions. Aquests eren coneguts com a jocs públics: els Ludi Publici.

El Circ i les Festes Consualia

El Circ prové de l'hipòdrom grec. En record del rapte de les sabines, se celebraven les Consualia, festes on desfilaven cavalls i mules cap a un altar del déu Consus, culminant en una competència per fer-ho més ràpid.

L'Impacte Social de les Curses

Les curses de cavalls atreien molts espectadors i generaven moltes apostes, la qual cosa sovint resultava en molts arruïnats.

El Magnífic Circus Maximus

El Circus

...
Continua llegint "Circus Maximus: L'Espectacle de les Curses de Cavalls a Roma" »

Emperadors Romans i Esdeveniments Clau

Llatí4,99 KB

Dinasties i Emperadors

A continuació es presenta una llista d'emperadors romans, organitzats per dinastia, amb alguns dels seus fets més destacats:

  • Julioclaudia:
    • Neró: Incendi de Roma i, deposat pel Senat, se suïcidà.
    • Claudi: Enverinat per la seva esposa Agripina per a proclamar emperador el seu fill Neró.
    • Otó, Octavi, Claudi, Calígula (tots julioclaudis, ell Flàvia).
    • Tiberi.
  • Flàvia:
    • Domicià: Va sotmetre Germània i va crear el limes per protegir l'Imperi dels bàrbars.
    • Vespasià.
  • Antonina:
    • Adrià: Adoptat com a successor per Trajà, amant de les arts i amb especial admiració per Grècia.
    • Marc Aureli: Va escriure en grec els Pensaments.
    • Còmmode: Va accedir al poder per filiació i no per adopció, conegut com a emperador sanguinari.
    • Antoni Pius,
...
Continua llegint "Emperadors Romans i Esdeveniments Clau" »

Art i Arquitectura Antiga: Sarcòfag Etrusc, Pompeia i Maison Carrée

Llatí4,77 KB

El Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc (520 aC)

Aquesta escultura etrusca pertany als últims anys de l'etapa de la monarquia de Roma (753-509 aC). Durant aquest període, Roma va ser governada per set reis: els quatre primers llatins i els tres últims etruscs. La Península Itàlica estava aleshores ocupada per diverses tribus, com els llatins, etruscs, samnites, sabins i umbres.

Els etruscs eren un poble originari d'Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d'art grec i art oriental. Donaven molta importància a la vida després de la mort, una creença que influenciaria en gran manera l'art romà posterior.

Significat i Funció del Sarcòfag Etrusc

El poble etrusc, profundament marcat per les seves creences religioses, creia...

Continua llegint "Art i Arquitectura Antiga: Sarcòfag Etrusc, Pompeia i Maison Carrée" »

Empúries: Jaciment Grec i Romà a l'Escala

Llatí4,08 KB

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

Les restes arqueològiques d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se fa 100 anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània. S'hi pot visitar l'única ciutat grega conservada a la península Ibèrica.

Aquesta zona estava habitada per tribus indígenes, els indigetes. Tenien una cultura i una economia poc desenvolupada, basada en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Vivien en molts enclavaments situats en les elevacions que ressaltaven entre els aiguamolls. Un d'aquests es trobava en un petit istme, en el poblet...

Continua llegint "Empúries: Jaciment Grec i Romà a l'Escala" »

El Circ de Tàrraco: Història i Conservació

Llatí2,64 KB

El Circ de Tàrraco

El circ de Tàrraco, complement del fòrum provincial, va ser construït durant el regnat de Domicià (finals del segle I d.C.) i destinat a les curses de carros. L'edifici, situat entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i, alhora, comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. Aquest estret encaix va fer que fos de menor longitud que altres circs romans.

La tècnica constructiva era diversa:

  • Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.
  • Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.
  • Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres
...
Continua llegint "El Circ de Tàrraco: Història i Conservació" »

Mites clàssics: Un viatge per les històries de déus i herois

Llatí2,28 KB

Deucalió i Pirra

Resum: Un diluvi. Són cosins i esposos. Prometeu és el seu oncle. Temis els aconsella llançar pedres per repoblar la Terra.

Metamorfosi de Dafne

Resum: Peneu, perseguit per Apol·lo, demana ajuda al seu pare i es transforma en un llorer per fugir de l'amor del déu.

Faetont

Resum: Fill d'Hèlios i Clímene, demana conduir el carro del Sol com a prova de paternitat. El recorregut, d'Orient a Occident, acaba amb Faetont cremat pels rajos del sol i transformat en ametllers.

Acteó i Diana

Resum: El caçador Acteó veu Diana nua. Com a càstig, la deessa el transforma en cérvol i és devorat pels seus propis gossos.

Narcís

Resum: Rebutja l'amor d'Eco, qui només pot repetir les últimes paraules que sent. Com a càstig, s'enamora...

Continua llegint "Mites clàssics: Un viatge per les històries de déus i herois" »

L'Oratòria i la Literatura Llatina: Ciceró, Virgili i Ovidi

Llatí6,71 KB

L'Oratòria en Llatí

Sègle d'Or: és on es troben els millors escriptors en llatí, la influència dels quals ha arribat fins a l'actualitat. Estem parlant de Juli Cèsar i August. Destaquem en historeografia Tità Livi, en oratòria Ciceró, en èpica Virgili i Ovidi, en lírica Virgili i Horaci, i en elegia Ovidi. L'oratòria en llatí és ars bene dicendi, que significa l'art de parlar bé. Aquesta es basava en la retòrica i l'eloqüència. Marc Tul·li Ciceró: és el màxim representant de l'oratòria llatina. Va néixer a Arpi el 106 aC. Va estudiar filosofia i retòrica i va exercir com a advocat. Durant la seva vida política va tenir molts enfrontaments amb altres polítics, però destaca el que va tenir amb Catilina, al qual va...

Continua llegint "L'Oratòria i la Literatura Llatina: Ciceró, Virgili i Ovidi" »

Tàrraco Romana: Història i Estructura

Llatí3,78 KB

TARRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi havia un port de mar i un turó rocós per a la defensa. El turó el van convertir en un recinte emmurallat que servia per a la protecció del nucli civil i la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. L'any 27 aC l'emperador August la va designar capital de Hispània Citerior o Tarraconense. Durant els anys 26 i 25 aC August va marxar de Roma per instal·lar-se a Tàrraco per dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs. Durant aquests dos anys s'inicià una gran transformació urbanística...

Continua llegint "Tàrraco Romana: Història i Estructura" »

Santa Sofia i Art Romànic: Història, Arquitectura i Context

Llatí2,94 KB

Santa Sofia de Constantinoble

Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, segle VI dC, Istanbul (Turquia). Estil: Bizantí. Materials: Maó i marbre. Característiques: Arcs i voltes monumentals.

Context Històric i Artístic Bizantí

Santa Sofia es va erigir sobre les restes d'una basílica del segle IV que va ser destruïda i incendiada durant la revolta urbana de Nika, en els primers anys de Justinià. L'emperador va iniciar una política expansionista amb l'objectiu de restaurar l'antic Imperi. Per dur a terme la construcció, va escollir dos científics experts en cinètica i teòrics de les lleis físiques, en lloc de mestres d'obres tradicionals.

Anàlisi Formal

La planta és rectangular, amb quatre pilars al centre. Damunt hi ha...

Continua llegint "Santa Sofia i Art Romànic: Història, Arquitectura i Context" »