Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Primària

La Domus: Casa Romana del Segle I aC

Començarem el recorregut visitant una domus o casa romana construïda durant el segle I aC. Com moltes de les cases importants de la seva època, estava articulada al voltant d’un pati central, l’atri, al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís.

Funció de l'Atri

L’atri era un espai obert que complia dues funcions principals:

1. Recollida d'aigua: S'hi recollia l’aigua de pluja que queia a les teulades de l’edifici. Encara es poden veure les canalitzacions que portaven l’aigua a la cisterna subterrània, des d’on es distribuïa a les habitacions.
2. Il·luminació: Servia per donar llum a les estances disposades al seu entorn.

Les estances més properes a l'atri estaven destinades a...

Xarxa viària

Sortirem del fòrum per la porta sud i agafarem el cardo maximus fins a sortir de la ciutat per la muralla. El cardo maximus era un dels dos carrers principals de la ciutat. Si a la Neàpolis ens trobàvem una xarxa viària força irregular, la que trepitgem ara tenia una distribució molt regular. No hem d'oblidar que aquesta ciutat neix a partir d'un campament i quan es decideix construir la ciutat es planifica partint de la seva estructura. Així, organitzen la xarxa viària a partir dels seus dos eixos N-S i E-O, creant una retícula de rectangles de 35 x 70 m. Aquesta quadrícula definia les diferents insulae (illes de cases), ocupades per vivendes, locals comercials i industrials o edificis públics.

Insulae

Era un tipus d'...

Èpica

Temes genuïns del poble romà:

• Livi Andrònic: Odissea, primer poema èpic romà. Transposició de l'Odissea d'Homer en l'àmbit romà.
• Gneu Nevi: Bellum Punicum, primer llibre original, tracta la Primera Guerra Púnica.
• Enni: Annals, narra la història de Roma des dels seus orígens.
• Virgili:
  • Eneida (12 capítols, 2 parts: 1-6; 7-12). Enees, que fuig de Troia després de ser arrasada pels grecs, arriba al Laci on lluita amb dolents i funda la nova Troia.
  • Bucòliques: pastors que dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.
  • Geòrgiques: poema didàctic (que ensenya) sobre l'agricultura i les feines del camp.
• Ovidi: Metamorfosis, canvis de forma soferts en personatges.

Ciceró (Oratòria)

• Oració:
  1. Proemi (introducció i captatio benevolentiae)

Interpretació dels Jardins Islàmics

Característiques dels Jardins Islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per a no limitar-se.
• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons.
• L'ostentació externa no és notòria, excepte a les mesquites; en canvi, l'ostentació interna pot ser exagerada.
• No hi ha estatuària.
• Els pous i l'aigua són funcionals: decoren, refresquen i milloren el clima.
• La vegetació produeix fruits i aromes.
• Els arbres exòtics s'importen d'Orient.
• Els colors de fulles i flors són part de l'ornament del jardí.
• També hi ha emparrats.
• Hi ha aljubs i safareigs coberts (jardins pels quals passen dos rierols subterranis).

Diferències entre Jardins Islàmics Orientals i Occidentals

• A la Península Ibèrica, s'utilitza molt l'enrajolat i la vegetació

Les Guerres Púniques

Cartago era la gran potència del nord d'Àfrica i dominava Sicília i Hispània. Roma hi havia tingut bones relacions i fins i tot hi havia signat tractats, però l'expansió de Roma cap a Sicília, Sardenya i Còrsega l'havia d'enfrontar inevitablement amb l'imperi cartaginès, en les anomenades guerres púniques.

Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

Va esclatar per la possessió de Sicília, va durar 23 anys i es va acabar amb la victòria de Roma.

Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Cartago es va refer de la desfeta gràcies al general Amílcar, que va reforçar la política expansionista, i el seu fill Anníbal, que havia de continuar la lluita contra els romans. Durant aquesta lluita, Roma va patir grans perills. Anníbal...

L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència

L'oratòria, l'art de la paraula, és per als romans el centre de la cultura. Amb l'oratòria el ciutadà pot assumir la seva funció social i política. L'educació mateixa estava bastida al voltant de la formació de l'orador. L'oratòria no constituïa solament un conjunt de tècniques per a persuadir, sinó també l'estudi i interpretació dels gèneres literaris i una reflexió moral.

Predecessors de l'Oratòria Llatina

Per a Ciceró, l'oratòria començà amb Cató el Censor.

Els Gracs i l'Hel·lenisme Oratori

Després de la conquesta de Grècia, els romans descobriren l'oratòria grega. D'entre la lleva de conversos a l'hel·lenisme destacarem els germans Gracs, Gai i Tiberi, els tribuns de...

L'Amfiteatre i el Circ Romà

Els romans eren molt aficionats als espectacles de masses.

Jocs Públics Romans

L'origen d'aquests jocs era religiós, però van adquirir un caràcter més aviat polític. Tot això ho feien per allunyar el poble dels problemes polítics i econòmics.

Els jocs públics, o ludi publici, anaven des de lluites de gladiadors i les perilloses curses de carros, fins a exhibicions d'animals exòtics.

L'Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici típicament romà on les lluites de gladiadors sovint acabaven amb la mort d'algú.

Estructura de l'Amfiteatre

Era un edifici el·líptic, resultat de la unió de dos teatres. Les parts principals eren:

• HARENA: on es feien els espectacles.
• CAVEA: on se situava el públic i es dividia en sectors

Ludi Circenses al Circ i a l'Amfiteatre

Els ludi eren de dos tipus: els ludi circenses, que se celebraven al circ o a l'amfiteatre, i els ludi scaenici, que consistien en representacions que es feien al teatre. Els ludi circenses eren els espectacles que tenien més acceptació a Roma.

Curses de Carros

Els ludi circenses, els jocs més antics de Roma, consistien essencialment en la celebració de curses de carros molt lleugers, tirats per quatre cavalls (quadrigues) enganxats al davant, o per dos cavalls (bigues). Els conductors (aurigues) d'aquests carros intentaven fer les set voltes preceptives al circ en menys temps que els seus competidors.

Arquitectura del Circ

El circ era un edifici de planta rectangular amb un dels costats petits corbat....