Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Primària

Glossari d'urbanisme i arquitectura romana: pla hipodàmic, insulae i domus

LlatíActualitzat el 3,09 KB

Glossari de l'Urbanisme i l'Arquitectura Romana

Pla Hipodàmic

Un pla hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars. L'apel·latiu 'hipodàmic' prové del nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet, considerat un dels pares de l'urbanisme. Els seus plans d'organització es caracteritzaven per un disseny de carrers rectilinis i llargs que s'encreuaven en angle recte. El terme ortogonal es refereix als angles rectes.

Insulae

Les insulae eren, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades...

Continua llegint "Glossari d'urbanisme i arquitectura romana: pla hipodàmic, insulae i domus" »

Atri i peristil a la domus romana: evolució i dependències

LlatíActualitzat el 3,43 KB

A partir del segle III a.C., els romans rics, influïts per la cultura hel·lènica, van ampliar les seves cases adossant-hi al darrere un segon edifici de característiques gregues anomenat peristylum. Amb aquesta addició, la distribució de la casa va canviar completament.

El Vestíbul i l'Atri

La porta principal es trobava a la meitat del passadís que comunicava amb el carrer i l'atri. El vestibulum era la zona que hi havia davant de la porta, en la qual es col·locaven uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

L'atrium va quedar com una avantcambra grandiosa, profusament decorada, on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium (l'altar del culte domèstic).

Dependències de l'Atri

Al...

Continua llegint "Atri i peristil a la domus romana: evolució i dependències" »

L'educació a l'Antiga Atenes, Esparta i Roma: resum comparatiu

LlatíActualitzat el 5,36 KB

Educació a l'Antiga Atenes

A Atenes no hi havia escoles públiques; inicialment, el pare educava els fills fins als 18 anys, moment en què podien iniciar la vida pública. Durant la primera infància, els nens estaven sota la tutela exclusiva de les dones de la casa. Més tard, se solia enviar els fills homes a alguna escola o casa d'un mestre privat, a qui calia pagar.

L'educació es desenvolupava en diverses etapes:

  • Primers anys: Un grammaticus ensenyava les lletres, nocions bàsiques d'aritmètica i la memorització de textos de poetes clàssics. Aquest aprenentatge es reforçava a casa amb l'ajuda d'un pedagog, generalment un esclau culte que acompanyava el nen a tot arreu.
  • Ensenyament musical: Més endavant, rebien formació musical a càrrec
...
Continua llegint "L'educació a l'Antiga Atenes, Esparta i Roma: resum comparatiu" »

Història de Tàrraco: de la fundació a l'època romana

LlatíActualitzat el 3,89 KB

  • «Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.

    «Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada

...

Continua llegint "Història de Tàrraco: de la fundació a l'època romana" »

Arquitectura romana: termes, basíliques, temples, aqüeductes i arcs de triomf

LlatíActualitzat el 2,93 KB

Termes Romanes

Les termes eren un establiment públic per al bany col·lectiu on hi havia tres estances: una per al bany fred (frigidarium), una altra per al bany tebi (tepidarium) i una altra per al bany calent (caldarium). A més, disposaven d'habitacions de serveis: un vestidor (apodyterium), una sauna (laconicum) i un gimnàs (palaestra). Els banys dels homes estaven separats dels de les dones, o bé se'n regulava l'horari d'ús per evitar que coincidissin. Per entrar a les termes públiques s'havia de pagar, perquè les solien administrar societats o persones particulars. Les termes més famoses van ser les de Caracal·la i les de Dioclecià.

Basíliques Romanes

Les basíliques feien diverses funcions de caràcter administratiu, com ara transaccions...

Continua llegint "Arquitectura romana: termes, basíliques, temples, aqüeductes i arcs de triomf" »

Empúries romana: història, urbanisme i decadència

LlatíActualitzat el 4,25 KB

L'Arribada Romana a Empúries

La presència romana a Catalunya es va iniciar a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C. Aquesta ciutat es va convertir en aliada de Roma en la seva lluita contra els cartaginesos.

De Campament a Municipi Romà

Al segle II a.C., els romans van establir un campament militar adjacent a la colònia grega per controlar la zona. A principis del segle I a.C., aquest campament es va transformar en una ciutat romana. A mitjan segle I a.C., Emporiae va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar. Posteriorment, durant el període de Cèsar i August, va obtenir la categoria de municipium.

Les dues ciutats, la grega i la romana, es van unir, i la nova entitat urbana es va anomenar Emporiae. La ciutat romana...

Continua llegint "Empúries romana: història, urbanisme i decadència" »

Fundació ilerda

Llatí2,21 KB

LLEIDA
Ilerda va ser originàriament un assentament dels ilergetes (fundadors també d’Osca). Es coneix molt poc de la ciutat romana, tret d’unes escasses referències literàries per les quals sabem que tenia el status de municipium. S’han recuperat alguns fragments de ceràmica i d’escultures, fins i tot un bell capitell corinti, possiblement d’un temple. 
 Si per alguna Raó és coneguda l’antiga Ilerda és per la batalla que va enfrontar els exèrcits de Juli Cèsar i del seu rival Pompeu el 49 aC a l’inici la Segona Guerra Civil 
(49 - 45 aC). 
A Ilerda conservem algunes restes, com les següents: 
• La Paeria (Ajuntament de Lleida): se n’han conservat estructures en els 
soterranis que hom suposa que són de l’època
...
Continua llegint "Fundació ilerda" »

Evolució de l'Escriptura Romana i Medieval: Paleografia

Llatí11,36 KB

Escriptura Antiga Romana: Capitals i Cursives

Dins d'aquest bloc, trobem l'escriptura arcaica, la librària, la quadrada (capital) i la capital cursiva.

Capital Romana (Majúscula)

Capital Quadrada

  • Ús: Pergamí o paper (elegant); inscripcions (quadrada).
  • Període: Segles IV-VI dC.
  • Característiques: Disseny rígid, lletres allargades, traços gruixuts, prevalença dels angles rectes. No hi ha separació de paraules, però sí que es diferencien les lletres. Normalment, poques abreviatures.
  • Haplografia: Fenomen de supressió d'una paraula, síl·laba, lletra o frase per creure-la idèntica a una altra. Exemple: SINE(NE)C.

Capital Rústica o Librària

  • Ús: Sobre paper o pergamí (librària o rústica); inscripcions (actuària).
  • Període: Segles I-III
...
Continua llegint "Evolució de l'Escriptura Romana i Medieval: Paleografia" »

Ciutats Romanes a Catalunya: Tàrraco, Barcino i Ilerda

Llatí7,93 KB

Tàrraco: Fundació, Esplendor i Declivi Romà

Tàrraco va ser fundada l'any 218 aC, un any després d'Empúries, quan Escipió hi va establir un campament militar en un terreny prèviament habitat pels cesetans. Aquest lloc va ser escollit estratègicament pel seu port natural, el turó que facilitava la defensa i la proximitat a la Via Augusta. Així, es va convertir en la base principal durant la Segona Guerra Púnica. A més, el port i les muralles van contribuir significativament al desenvolupament de la ciutat.

Evolució i Estructura Urbana

El 45 aC, sota Juli Cèsar, Tàrraco va obtenir l'estatut de colònia amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, va passar a ser la capital de la província de la Hispània Citerior...

Continua llegint "Ciutats Romanes a Catalunya: Tàrraco, Barcino i Ilerda" »

Guia de Gramàtica Llatina: Adjectius, Verbs i Família Romana

Llatí4,34 KB

Els adjectius

En llatí, els adjectius de la primera classe segueixen aquestes declinacions: el masculí es declina per la segona, el femení per la primera i el neutre per la segona.

Declinació dels adjectius (1a classe)

CasSingularPlural
MasculíFemeníNeutreMasculíFemeníNeutre
Nominatiu-us-a-um-i-ae-a
Vocatiu-e-a-um-i-ae-a
Acusatiu-um-am-um-os-as-a
Genitiu-i-ae-i-orum-arum-orum
Datiu-o-ae-o-is-is-is
Ablatiu-o-a-o-is-is-is

Funcions de l'adjectiu

L'adjectiu pot exercir diverses funcions en una oració:

  • Concorda amb el nom: L'adjectiu sempre concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu que acompanya i fa la mateixa funció sintàctica.
  • Atribut: En oracions amb un verb copulatiu (com el verb sum), l'adjectiu concorda amb el nom però fa la funció
...
Continua llegint "Guia de Gramàtica Llatina: Adjectius, Verbs i Família Romana" »