Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Primària

El Somni Musical d'en Jimme: Entre l'Èxit i el Cor

Llatí2,82 KB

El Somni Musical d'en Jimme

Hi havia una vegada un noi de 17 anys que es deia Jimme i que volia ser cantant. Però a la seva mare no li agradava que el seu fill fos cantant perquè no li veia mèrit. Ella volia el millor per al seu fill i desitjava que fos metge o policia, que fos una persona important, com el seu pare. Però en Jimme somiava que seria una estrella, volia dedicar la seva vida a la música, però alhora no volia decebre els seus pares.

Llavors, en Jimme va decidir dir-li una mentida al seu pare: li va dir que anava a estudiar per ser un gran metge, quan en realitat anava a aconseguir el seu somni de ser cantant. Va decidir que el millor país per fer el seu somni realitat era Nova York, el país de les oportunitats. Així va ser,...

Continua llegint "El Somni Musical d'en Jimme: Entre l'Èxit i el Cor" »

Ciutats Antigues de Catalunya: Ampuriae, Tarraco, Ilerda, Barcino, Emerita Augusta

Llatí4,58 KB

Ampuriae

Nom: Ampuriae perquè van ser dues ciutats que es van unir

Data: 575 a.C.

Motiu de fundació: Va ser fundada per colonos de Focea com enclau comercial al Mediterrani occidental. Els hispànics ignorants de la navegació s'alegraven del comerç i desitjaven comprar mercaderies estrangeres que les naus transportaven.

Pobles anteriors: Els grecs i els indiquetes.

Situació geogràfica: Té una part natural i un ager (camp).

Forma administrativa: Muniquipium.

Planol de la ciutat: Ciutat exnovo importada per una muralla, dos carrers principals que marcaven el planol hipodàmic.

Restes: De una palestra, en mig de la ciutat hi ha restes de la muralla.

Tarraco

Colonia Julia Urbs Triumphalis

Estatus administratiu: J en honor a la família que ho va atorgar....

Continua llegint "Ciutats Antigues de Catalunya: Ampuriae, Tarraco, Ilerda, Barcino, Emerita Augusta" »

Ciceró i la política del seu temps

Llatí5,23 KB

Marc Tul·li Ciceró (Arpíum, sud del Laci) era d’una família d’ordre eqüestre. De jove va viure a Roma, apartat de les guerres entre Mari i Sul·la, quan aquest darrer va guanyar al 80 aC, Ciceró va guanyar la primera causa, que tothom donava per perduda, en defensa de Rosci, el qual havia estat atacat per un partidari de Sul·la. Després d’estar entre els anys 79-77 aC a Rodes i a Atenes, torna a Roma on es casa amb Terència, fou elegit qüestor i enviat a Sicília (75 aC), on destapà les malversacions del corrupte Verres, membre de la burgesia ric. Els seus discursos contra aquest personatge li donaren la fama d’home íntegre. El 69 aC fou anomenat edil (encarregat de les labors públiques) i, el 66 aC pretor urbà (jutge)...

Continua llegint "Ciceró i la política del seu temps" »

Guia sobre els procediments administratius i recursos

Llatí2,65 KB

Exercicis de Drets i Interessos

Qui pot exercir els seus drets?

Titulars de drets o interessos: Són aquells que inicien el procediment per ser titulars d'un dret o interès.

Persones afectades per la decisió: Encara que no hagin iniciat el procediment, tenen dret a participar si la decisió els pot afectar.

Persones afectades per la resolució: Aquells el interès dels quals pot resultar afectat per la resolució i es personen en el procediment abans que hi hagi resolució definitiva.

Associacions i organitzacions: Representen interessos econòmics i socials.

Capacitat d'obrar

Per formar part del procediment, cal tenir capacitat d'obrar, és a dir, la possibilitat de persona d'exercir drets i obligacions.

  • Majors d'edat i menors emancipats: Tenen
...
Continua llegint "Guia sobre els procediments administratius i recursos" »

Vida i Obra de Virgili: Anàlisi de l'Eneida i la seva Influència

Llatí2,53 KB

Vida i Obra de Virgili

1. Naixement i Context Cultural

Virgili va néixer a Andes, prop de Màntua, al nord d'Itàlia, l'any 70 aC. Va pertànyer al cercle intel·lectual de Mecenes.

2. Mort i Destí de l'Eneida

Virgili va dedicar onze anys a la seva obra magna, l'Eneida, que va quedar inacabada a la seva mort l'any 19 aC durant un viatge d'inspiració. Va demanar que fos destruïda, però l'emperador August ho va impedir.

3. Primeres Obres: Les Bucòliques

La seva primera obra van ser Les Bucòliques, poemes de tema pastoril escrits en llatí.

4. Les Geòrgiques: Un Tractat d'Agricultura

Les Geòrgiques consisteixen en un tractat d'agricultura en hexàmetres, dividit en quatre llibres:

  • Llibre I: Els conreus
  • Llibre II: El cultiu d'arbres
  • Llibre III: La
...
Continua llegint "Vida i Obra de Virgili: Anàlisi de l'Eneida i la seva Influència" »

Guia Essencial de Gramàtica Llatina i Llengües Romàniques

Llatí2,5 KB

Gramàtica Llatina: Conceptes Fonamentals

Declinació Llatina: Primera Declinació (Femení)

Nominatiu:
a/ae (subjecte o atribut)
Vocatiu:
a/ae (apel·lació)
Acusatiu:
am/as (CD - CC)
Genitiu:
ae/arum (CN)
Datiu:
ae/is (CI)
Ablatiu:
a/is (CC - Complement Agent)

Conjugacions Verbals Llatines: Present d'Indicatiu Actiu

  • 1a Conjugació (-ARE): o, s, t, mus, tis, nt
  • 2a Conjugació (-ERE): o, s, t, mus, tis, nt
  • 3a Conjugació (-ERE): o, is, it, imus, itis, unt
  • 4a Conjugació (-IRE): o, s, t, mus, tis, unt

Verb Sum (Ser o Estar): Present d'Indicatiu

  • Ego: sum
  • Tu: es
  • Ille/Illa: est
  • Nos: sumus
  • Vos: estis
  • Illi/Illae: sunt

Llengües Romàniques: Distribució Geogràfica i Classificació

Distribució Geogràfica de Llengües Romàniques

  • Occità: 1/3 de França (sud)
  • Valls Occitanes:
...
Continua llegint "Guia Essencial de Gramàtica Llatina i Llengües Romàniques" »

Gramàtica Llatina Bàsica, Festes i Mites Romans

Llatí4,14 KB

Genitiu Plural Llatí

  • -ae (-arum) -> mensarum.
  • -i/-o (-orum) -> luporum.
  • Consonant / -i (-um) -> opum / marium.
  • -us (-uum) -> manuum.
  • -es (-erum) -> dierum.


Infinitiu de Present Actiu Llatí

  • -ā -> parāre
  • -ē -> habēre.
  • Consonant / -i (breu) -> ducĕre (de duco).
  • -ī -> audīre.


Dies Importants Romans

  • Pontifex Maximus (màxim pontífex).
  • Dies fasti (dies hàbils per a tractar assumptes públics).
  • Dies nefasti (dies inhàbils per a tractar assumptes públics).
  • Nundinae (dies de mercat, cada novè dia).


Festes Religioses Romanes

Lupercalia (15 de febrer)

Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem i els va alimentar. Se sacrificaven cabres i un gos, i amb la seva sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots...

Continua llegint "Gramàtica Llatina Bàsica, Festes i Mites Romans" »

Locucions i declinacions llatines

Llatí4,05 KB

Locucions llatines

A posteriori: posteriorment
A priori: anteriorment
Ab illo tempore: des d'aquell temps
Ante meridiem (a.m.): abans del migdia
Huc et nunc: aquí i ara
In articulo mortis: en el moment de la mort
In extremis: en els últims moments
Post meridiem (p.m.): després del migdia
Sine die: sense un dia concret
Suo tempore: al seu moment, en el temps adequat
Ad hoc: per a això
Ad nauseam: es fa molt llarg i pesat
Bis: que es repeteix
Ex abrupto: d'una manera violenta, sobtada
Ex aequo: a causa d'un igual mèrit
Ex professo: a propòsit
Gratis et amore: gratuitament, per favor i per amor ho faig
In albis: quedar-se en blanc
In crescendo: en increment
In extenso: en detall
In mente: en el pensament
Sic: així
Stricto sensu: en sentit estricte
Volens nolens:...

Continua llegint "Locucions i declinacions llatines" »

Mèrida Romana: Teatre, Amfiteatre, Aqüeductes i Més

Llatí4,11 KB

El teatre és el teatre romà més ben conservat de la península, amb un aforament per a unes 6000 persones. La part més espectacular és la *scaenae frons*, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia entre les columnes era guarnit amb escultures. Al davant hi havia l’escenari (*pulpitum*), recobert de fusta, sota la qual es guardaven els elements propis de l’escena. En la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, a les grades (*cavea*).
Els senadors i les màximes autoritats que anaven a les representacions teatrals ocupaven el lloc de màxima preferència
...
Continua llegint "Mèrida Romana: Teatre, Amfiteatre, Aqüeductes i Més" »

Cultura Romana: Diccionari, Declinacions, Vida i Calendari

Llatí4,35 KB

Diccionari Llatí i Declinacions

DICCIONARI: Els mots llatins es presenten amb el nominatiu singular i el genitiu singular.

Casos i Funcions

  • Nominatiu: Subjecte i atribut en verbs copulatius.
  • Vocatiu: Interpel·lació.
  • Acusatiu: Complement directe (CD) i complement circumstancial (CC) amb preposició.
  • Genitiu: Complement del nom (CN).
  • Datiu: Complement indirecte (CI).
  • Ablatiu: CC i complement agent en les oracions passives.

Primera Declinació

TERMINACIONS:

  • Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -a.
  • Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is.

Segona Declinació

MASCULÍ (TERMINACIONS):

  • Singular: -us/-er, -e/-er, -um, -i, -o, -o.
  • Plural: -i, -i, -os, -orum, -is, -is.

NEUTRE (TERMINACIONS):

  • Singular: -um, -um, -um, -i, -o, -o.
  • Plural: -a, -a, -a, -arum, -is, -is.

VERB EN

...
Continua llegint "Cultura Romana: Diccionari, Declinacions, Vida i Calendari" »