Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Mostellaria de Plaute: resum per escenes i anàlisi dels personatges

LlatíActualitzat el 3,87 KB

Mostellaria de Plaute: Resum Detallat de la Trama

Aquest fragment pertany a la Mostellaria (o "La Comèdia del Fantasma"), una comèdia llatina del dramaturg Plaute (s. III-II aC). Aquesta peça forma part del gènere de la fabula palliata, està inspirada en la comèdia nova grega i segueix la tècnica de la contaminatio. La trama transcorre a Atenes, Grècia, i l’obra destaca per l’ús d’un llenguatge col·loquial per entretenir i connectar amb el públic. Altres obres destacades del mateix autor són Aulularia i Miles Gloriosus, entre d'altres.

Resum per Escenes Clau

A continuació, es presenta un resum de les escenes principals que conformen la trama de la Mostellaria:

  1. Escena 1: La Borratxera i el Monòleg

    Grumió i Tranió discuteixen.

...
Continua llegint "Mostellaria de Plaute: resum per escenes i anàlisi dels personatges" »

Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors

LlatíActualitzat el 4,82 KB

Emperadors Romans Destacats i Cronologia Imperial

L'Era dels Antonins i Successors

Antoní Pius (Publi Eli Adrià Antoní)

  • Adoptat per l'emperador Adrià.
  • Va regnar durant un llarg període de calma i prosperitat econòmica (138-161 dC).
  • Va permetre la circumcisió dels jueus (l'extirpació total o parcial del prepuci).

Caracal·la (Marcus Aurelius Antoninus)

  • Fill de Septimi Sever i Júlia Domna.
  • Va regnar com a emperador romà del 211 al 217.

Marc Aureli Commodus Antoninus

  • Emperador de la dinastia Antonina (180-192).
  • Sovint considerat un dels pitjors emperadors romans.
  • El seu ascens va posar fi a l'era dels Cinc Bons Emperadors.

Domicià (Titus Flavius Domicianus)

  • Emperador romà del 81 al 96.

Trajà

  • Emperador del 98 al 117.
  • Va ser el primer emperador nascut
...
Continua llegint "Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors" »

Mite de Prometeu i la història de Perseu a la mitologia grega

LlatíActualitzat el 9,43 KB

Prometeu, el benefactor de la humanitat

Prometeu és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene.

Segons una tradició, fins i tot va ser ell qui va crear els homes modelant-los amb fang a la imatge dels déus, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties.

Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts: en un hi havia la carn i les entranyes, en l'altre els ossos i el greix coberts de la pell. Va donar a triar a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn...

Continua llegint "Mite de Prometeu i la història de Perseu a la mitologia grega" »

Origen del llatí: de l'indoeuropeu a les llengües romàniques

LlatíActualitzat el 4,37 KB

Conceptes Fonamentals de l'Indoeuropeu i el Llatí

L'Indoeuropeu: Origen i Dispersió

Terme convencional que designa una llengua hipotètica parlada al quart mil·lenni a.C. al centre d’Europa i algunes zones del sud-oest d'Àsia.

Al segon mil·lenni a.C. va patir una diàspora i es va estendre per tota Europa i per l'Orient fins a l'Índia. Com a conseqüència d'aquest fet, l'indoeuropeu va evolucionar cap a diferents variants lingüístiques que seran les llengües indoeuropees.

No hi ha testimonis escrits i, per tant, s'ha hagut de reconstruir a partir de les semblances de les llengües posteriors.

Variants del Llatí

Llatí Clàssic (s. I a.C. - I d.C.)

  • Etapa de plena maduresa del llatí.
  • Esdevé la llengua oficial de l’Imperi Romà.
  • Període
...
Continua llegint "Origen del llatí: de l'indoeuropeu a les llengües romàniques" »

Terenci i el teatre clàssic romà: palliatae, humanisme i comèdia

LlatíActualitzat el 5,3 KB

Terenci i el Teatre Clàssic Romà

Orígens i Vinculació Religiosa

Els orígens del teatre romà són remots i estan relacionats amb rituals primitius, dins de l’àmbit religiós i agrari, que incorporaven representacions espontànies i improvisades, basades en la gesticulació. Aquests rituals procedien d’altres pobles d’Itàlia, sobretot d’Oscos i Etruscos, i van influir decisivament en el naixement de l’activitat teatral a Roma. Per això, les representacions teatrals a Roma estaran sempre vinculades a celebracions religioses públiques, anomenades ludi. Així, les representacions teatrals eren anomenades ludi scaenici.

Gèneres Dramàtics Llatins

Les obres dramàtiques llatines es classifiquen en tragèdia i comèdia:

  • Tragèdia: Sol
...
Continua llegint "Terenci i el teatre clàssic romà: palliatae, humanisme i comèdia" »

El món dels morts en la mitologia grecoromana: Caront, Cèrber i el Tàrtar

LlatíActualitzat el 2,43 KB

El món dels morts

Un dels més grans enigmes de la humanitat de tots els temps ha estat saber què hi ha després de la mort. Tant grecs com romans van imaginar-se tot un món complex, amb rius, personatges i turments. Els inferns dels clàssics han omplert moltes pàgines de la literatura occidental i han inspirat grans artistes de totes les èpoques.

Caront i el viatge a l'ultratomba

Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s’encreuaven. Per accedir al món dels morts, calia travessar la llacuna Estígia amb una barcassa, l’encarregat de la qual era un personatge anomenat Caront.

Caront es representava...

Continua llegint "El món dels morts en la mitologia grecoromana: Caront, Cèrber i el Tàrtar" »

Evolució del llatí, varietats i conceptes clau de la romanització

LlatíActualitzat el 3,07 KB

Conceptes Lingüístics i Històrics

Família lingüística: Grup de llengües emparentades entre si.

L'indoeuropeu: Llengua que pertany al grup indoeuropeu, grup lingüístic que agrupa llengües europees i asiàtiques.

Indogermanic - Indoeuropeu.

Diàspora: Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

Fundació de Roma: 753 aC.

Etapes del Llatí

Llatí arcaic: (753 aC - Segle IV)

  • Primers testimonis no literaris escrits en objectes quotidians fins als primers textos literaris.
  • Va rebre influències de la cultura i la llengua grega.

Llatí clàssic: (Segle I aC - Segle I dC)

  • Llatí consolidat, representa el moment de màxima esplendor de la literatura llatina.
  • Van escriure els millors autors llatins com Ovidi, Ciceró i Virgili.

Llatí postclàssic:

...
Continua llegint "Evolució del llatí, varietats i conceptes clau de la romanització" »

Prehistòria i Egipte: conceptes clau del paleolític, neolític, Mesopotàmia i Egipte

LlatíActualitzat el 3,01 KB

Paleolític: Pedra Antiga

Nòmades: Es traslladaven sovint buscant menjar, refugi, o fugint dels perills.

Sílex: És una roca dura que quan es colpeja es trenca en làmines i produeix una aresta molt esmolada. Amb això fabricaven bifaços (destrals), és a dir, eines tallades per les dues cares.

Aixovar funerari: Als enterraments, el difunt anava acompanyat amb alguns objectes que es coneixien com a aixovar funerari.

Ritus funeraris: Reflectien una primera preocupació pel que hi havia després de la mort.

Art mobiliari: Conjunt d'objectes esculpits o pintats com les Venus paleolítiques.

Neolític: Pedra Nova

Ceràmica cardial.

No havien de desplaçar-se per buscar aliments i es van tornar sedentaris.

Megàlits: Monuments construïts amb grans lloses...

Continua llegint "Prehistòria i Egipte: conceptes clau del paleolític, neolític, Mesopotàmia i Egipte" »

Vies romanes: enginyeria, comunicació i ponts a l'Imperi

LlatíActualitzat el 2,91 KB

Les Vies Romanes

Els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació. Van tenir la necessitat de construir carreteres en el moment que es van expandir fora de la ciutat. La primera finalitat de la construcció de les vies va ser controlar tots els territoris romans, però també van servir per facilitar el comerç i la comunicació entre les ciutats de les províncies.

  • Via: camí força ample per a carros.
  • Iter: camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera.

Per construir-les, els romans dibuixaven un recorregut recte. Una vegada tenien el traçat, l'exèrcit en construïa la via. El procés de construcció era el següent:

  1. Delimitaven l'amplada de la via, fent dos solcs que recobrien
...
Continua llegint "Vies romanes: enginyeria, comunicació i ponts a l'Imperi" »

Resum de l'Antiga Grècia i Roma: etapes clau i conceptes

LlatíActualitzat el 5,34 KB

Història Antiga: Grècia i Roma

Etapes Clau de l'Antiga Grècia

  1. Les Colonitzacions Gregues

    Al segle VIII aC, els grecs van establir contacte amb els pobles indígenes del litoral i van fundar colònies importants com Empúries i Roses.

  2. Esplendor de les Polis Gregues

    Les polis eren ciutats-estat independents. Dues de les més destacades van ser:

    • Esparta: Estava governada per una minoria de ciutadans (els aristòcrates) que havien sotmès la resta d'habitants per la força de les armes. Les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans.
    • Atenes: Es va enriquir gràcies al comerç i al treball dels esclaus.
  3. Decadència de les Polis

    Les polis es van cansar de pagar impostos a Atenes, fet que va provocar enfrontaments. Esparta es va aprofitar

...

Continua llegint "Resum de l'Antiga Grècia i Roma: etapes clau i conceptes" »