Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Vocabulari Bàsic de Llatí i Casos Gramaticals

Casos i Funcions Sintàctiques

NOM (SUJ), VOC (VOC), ACU (CD), GENIT (CN), DAT (CI), ABLAT (CC)

Llistat de Termes Llatins

a, ab (de, des de), ac (i), ad (hacia), adicio, ere, ieci, iectum (lanzar), ager, agri (campo), altus, a, um (alto), amicus, a, um, amo, are, avi, atum, alienus, a, um (extraño), anima, ae (alma), animal, alis, annus, i (año), antiquus, a, um, aqua, ae, arbor, oris, argentum, i (plata), audio, ire, ivi, itum (oír), aureus, a, um (áureo), aurum, i (oro), bellum, i (guerra), bonus, a, um (bueno), brevis, e (breve), capio, ere, cepi, captum (coger), caput, itis (cabeza), carmen, inis (canto), castra, orum (campamento), clarus, a, um (brillante), corpus, oris (cuerpo), curo, are...

Topònims

Topònims: Cervaria-Cerbère, Galliae-Gàl·lia, Pyrenaeum-Pirineus, Rhoda-Roses, Blanda-Blanes, Lauro-Mataró, Barcino-Barcelona, Subur-Sitges.

Rius: Rubricatum-Llobregat, Tulcis-Francolí.

Paraules llatines i equivalències

Seniorem-senyor, Hispania-Espanya, Rivum-riu, Sapere-saber, Cataloniam-Catalunya, Vinti-vint, Rota-roda, Ciconiam-cigonya, Tenebam-tenia, Precare-pregar, Reginam-reina, Vitam-vida, Nepotem-nebot, Pineam-pinya.

Paraules patrimonials i paraules cultes

• Plicare: plegar, aplicar
• Traditorem: traïdor, estraditar
• Saetam: seda
• Buccam: boca, bucal
• Digitum: dit, dígit, digital
• Leporem: llebre, lèporid
• Operare: obrar, operar
• Lignam: llenya, lignit
• Circulum: cercle, circular
• Pectus: pit, pectoral
• Noctem: nit, nocturn
• Radium: raig, radi
• Laicum:

Gramàtica llatina: declinacions i conjugacions

N = S → Qui? AC = CD → Què? A qui? G = CN → De qui/què? D = CI → Per a qui? ABL = CC

1 -a, -a, -am, -ae, -ae, -a -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is

2 -us/-er, -e/-er, -um, -i, -o, -o -i, -i, -os, -orum, -is, -is

2N -um, -um, -um, -i, -o, -o -a, -a, -a, -orum, -is, -is

3 -, -, -em, -is, -i, -e -es, -es, -es, -um/-ium, -ibus, -ibus

3N plur. -a/-ia, -a/-ia, -a/-ia, -um/-ium, -ibus, -ibus

Conjugacions i temps verbals

Present -T = sing. -NT = plur.
Imperfet -BAT = sing. -BANT = plur.
Perfet -VIT / -UIT = sing. -VERUNT / -ERUNT = plur.

Futur -BIT = sing. -BUNT = plur.

Pretèrit perfet -IT = sing. -ERUNT / -ERE = plur.

Futur perfet -ERIT = sing. -ERINT = plur.

Plusquamperfet -ERAT = sing. -ERANT = plur.

Vocabulari

Recull de Vocabulari i Accentuació

Emoció – pólvora – públic – però – còmic – de debò – saltàvem – orígens – Ferrer – cantaré – he comprés – futbol – mànega – cèrvol – esdrúixola – àrea – electrònic – cançó – síl·laba – examen – telèfon – mòbil – masia – profètic – ràpidament

Llista de Paraules i Qüestions Ortogràfiques

sinvos – cerea – simfonia – secretari – cirurgia – cèntim – cedir – singlot – simpatia – cisterna – sinestre – similar – centinella – cerimònia – cim – cep – centripedes – celobet – cinc – sis – ciment – cierre – cigarret – simaria – sentiment

Errors i Correccions Lèxiques

aspecte, depressiu, alcaldessa, amesala,...

Salvador Espriu i Alcaraz: vida i obra

Va néixer el 28 d'abril de 1913 a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), i va ser un dels poetes i escriptors més destacats de la literatura catalana del segle XX.

Vida

L'any 1916 inicià la seva col·laboració amb la publicació de la revista Qui va fer el primer dels seus poemes. Des de llavors, es va vincular amb diverses publicacions i moviments culturals.

Primeres publicacions i col·laboracions

En 1919 va començar a escriure a la revista La Consola, i més endavant va col·laborar com a redactor de l'Amic de les Arts (1926-1928) i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuraven els seus principals textos sobre l'avantguarda.

Exili i Guerra Civil

Durant la Guerra Civil espanyola, Espriu va mantenir...

Paradigma: 1a i 2a declinació i futur simple

Nota: es conserven tots els terminis i formes originals; s'han corregit l'ortografia i la presentació.

Adjectiu: paradigma de gènere i nombre

(s = singular, p = plural)

3a declinació i participi (PP)

Observació: s'ha mantingut la distinció entre parasil·làbic i imparasil·làbic i les terminacions originals.

Etapa Preromana: Sorotaptes i la seva Aportació

Abans de l'arribada dels romans a la península Ibèrica, hi havia diferents pobladors. Influïren en el llatí i, actualment, en el valencià podem reconèixer-hi trets i algunes paraules d'aquelles llengües.

Els sorotaptes: L'any 900 aC comencen a penetrar dins la península Ibèrica onades diverses de pobles indoeuropeus, els sorotaptes i celtes, provinents de l'Europa occidental. El seu nom prové del seu costum de fer cementiris d'urnes.

• avenc
• balma
• barana
• branca
• clenxa
• flumaire
• galta

Els Ibers Valencians: la seva Aportació

Es separen en 3 tribus principals: Ilercavons (nord del riu Millars), Edetans (entre Millars i Xúquer) i Contestans (entre Xúquer i Segura). Grans poblats ibers inclouen Sagunt,...

Colonia Augusta Emerita (Mèrida)

Fundada l'any 25 a.C. per August, va ser un assentament destinat als soldats que havien lluitat al nord de la península, situada al marge del riu Guadiana. Al mig del riu hi ha una illa natural on descansa el pont. La ciutat, envoltada de turons, esdevingué la capital de la Lusitània.

• Infraestructures: Via de la Plata i muralles per defensar la ciutat dels pobles indígenes.
• Edificis públics: Fòrum provincial (temple al culte imperial), fòrum municipal (basílica, temple de Diana), teatre, amfiteatre, circ (extra muros) i termes.
• Aqüeductes: San Lázaro, Aqua Augusta i els Miracles.
• Altres restes: Necròpolis prop de les muralles, Arc de Trajà, Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu.

Municipium Emporiae (

1. NOM COMPLET DE LA CIUTAT: Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco

2. FUNDACIÓ DE LA CIUTAT: Els romans arribaren a l'actual Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C), quan Gneu Comeli Escipió, per assegurar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de Tarragona. Acabada la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar important en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i les Illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta Castellana.

3. ESTRUCTURA DE LA CIUTAT (elements urbanístics)

La Casa del Poeta Tràgic

Context Cronològic, Històric i Cultural

La ciutat de Pompeia data del segle I a.C. Segons sembla, va ser fundada pels oscos, poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C.

Ubicada a la badia de Nàpols, era un punt important del comerç entre fenicis i grecs. La colònia Cornelia Veneria Pompeyanorum va rebre aquest nom a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, Pompeia va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre.

En el moment de l'erupció, Pompeia estava habitada per uns 10.000 habitants i era una ciutat plena de vida: amb places, mercats, fonts...