Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Anàlisi Morfològica del Llatí

El llatí és una llengua flexiva; distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica.

Casos Llatins: Terminacions

CASOS	TERMINACIONS
	Sing.	Pl.
Nominatiu	-a	-ae
Vocatiu	-a	-ae
Acusatiu	-am	-as
Genitiu	-ae	-arum
Datiu	-ae	-is
Ablatiu	-a	-is

Casos Llatins: Funcions Sintàctiques

CASOS	FUNCIONS
Nominatiu	Subjecte (S) i Atribut (Atrib)
Vocatiu	Interpel·lació
Acusatiu	Complement Directe (CD) i Complement Circunstancial amb preposició (CC amb prep)
Genitiu	Complement del Nom

...

Els jocs de l'amfiteatre

Se celebraven diverses menes d'espectacles:

• Lluites de gladiadors: Eren condemnats a mort i entrenats en escoles especials. Abans del combat desfilaven i el públic decidia per qui apostaven. Quan un dels lluitadors quedava ferit alçava la mà, el magistrat decidia segons el públic; si alçaven el polze es parava el combat i si s'abaixava el mataven.
• Venationes: Espectacles amb animals, incloïen exhibicions amb animals exòtics i lluites entre feres.
• Naumachiae: Representacions de combats navals. Els gladiadors i condemnats reproduïen batalles històriques amb l'arena inundada.
• Execucions: Els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats.

El circ

S'oferien les curses de carros. Eren de...

Grècia (Atenes)

Democràcia directa: els ciutadans votaven directament les decisions.

No era universal: només homes lliures.

Quedaven exclosos: dones, esclaus i estrangers.

Roma

Evolució política

Monarquia → República → Imperi

• República: participació ciutadana i repartiment del poder.
• Imperi: tot el poder concentrat en l’emperador.

Institucions de la República Romana

1. Senat

Era l’òrgan més influent. Format per antics magistrats, controlava les finances i la política exterior. No era elegit directament pel poble.

2. Assemblees

Reunions de ciutadans que aprovaven lleis i elegien magistrats.

3. Magistratures

Càrrecs públics de govern. Característiques:

• Temporals: duraven 1 any.
• Col·legiades: més d’una persona per càrrec.
• Gratuïtes:

...

L'Exèrcit Romà: Base de l'Expansió i Poder

La base de l'expansió romana la constituïa un poderós i eficaç exèrcit.

Inicialment, el compartien ciutadans i no ciutadans que eren convocats en temps de guerra. Amb el temps, es va fer professional i permanent.

L'exèrcit estava organitzat en legions, unitats compostes per 5.500 soldats, dividides en centúries.

Avantatges de la Vida Militar Romana

• Rebien una paga.
• Participaven en el repartiment dels botins de guerra.
• Quan es llicenciaven, l'Estat els donava terres per passar-hi a viure.

Inconvenients de la Carrera Militar

• Estaven sotmesos a una estricta disciplina.
• Risc de mort en combat.

Armament Romà: Ofensiu i Defensiu

• Ofensives: Llança, espasa.
• Defensives: Casc, cuirassa, davantal, escut.

Tàctiques

...

La Vida dels Dotze Cèsars de Suetoni

Context Històric i Objectiu de l'Obra

La vida dels dotze Cèsars de Suetoni (publicada el 121 d.C.), ens trasllada com a espectadors a un dels tres moments crucials de Roma: la substitució de la República Romana per l'Imperi. Ens explica la seva història a partir dels dotze primers homes que van consolidar aquesta nova estructura política.

L'extensa obra literària de Suetoni va ser escrita tant en grec com en llatí, i per a escriure-la va utilitzar tant fonts històriques com arqueològiques. A part d'escriure aquesta famosa obra, també en va escriure moltes altres, però desgraciadament tan sols ens n'han arribades dues.

L'objectiu de Suetoni no era escriure una història de l'època, sinó escriure...

La pacificació de la Gàl·lia i l'inici de la guerra

(Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria) Havent dut a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i, així, un cop començat l'hivern, se'n va cap a Itàlia perquè volia conèixer també aquelles regions; però, de sobte, a la Gàl·lia va començar la guerra. P. Crassus va ser la causa de la guerra, el qual passava l'hivern amb la legió setena vora el mar Oceà amb una gran escassetat de blat.

El complot dels belgues

(Durant el complot dels belgues) Com que Cèsar estava a la Gàl·lia Citerior, li arribaven rumors freqüents de la conjuració de tots els belgues. Cèsar, trasbalsat per les notícies i havent començat l'estiu, va enviar les...

3A. Elements Clau de l'Arquitectura Domèstica Romana

Atri

Pati porticat que se situa a l’entrada d’un edifici romà.

Peristil

Jardí obert, decorat amb fonts i estàtues, envoltat de columnes.

Tablinum (o Tabernae)

Es feia servir com a botigues on es venien mercaderies. (Nota: El Tablinum clàssic era l'oficina, però en aquest context es refereix a espais comercials adjacents).

Fòrum

Plaça envoltada de botigues, on s’aixecaven els edificis públics més importants de la ciutat.

Cave Canem

Expressió llatina que significa: “Cuidado con el perro”. Aquest cartell protegia la casa, ja que indicava la presència d'un gos guardià.

Lararium

Capella petita on es veneraven els déus protectors de la casa (Lars i Penats).

Compluvium

Obertura de forma...

El Primer Triumvirat (60 aC)

L'any 63 aC, Ciceró descobreix l'intent de cop d'estat de Catilina, un polític corrupte. Paral·lelament, Cras, Pompeu i Cèsar arribaren a un pacte secret, conegut amb el nom de Triumvirat (govern tripartit, 60 aC). Aquest pacte tenia la finalitat de repartir-se les províncies romanes:

• Cras: Orient.
• Cèsar: Gàl·lia.
• Pompeu: Hispània, Itàlia i Àfrica.

La conjuració de Catilina consistia en un cop d'estat en contra de la República amb l'ajuda de senadors de Roma d'aquella època.

La Dictadura Vitalícia de Juli Cèsar

Cèsar esdevé dictador vitalici, és a dir, va acumular els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Els soldats, els equites i els plebs li donen tot el suport. No obstant...

La Instauració de l'Imperi: August

Gai Juli Cèsar Octavià va establir un nou sistema de govern: el règim imperial. Basat en un govern monàrquic exercit per una sola persona, aquest sistema duraria fins a l'any 476 dC. Va assumir el poder acumulant títols i càrrecs.

Títols i Càrrecs d'August

Augustus:

Venerable.

Imperator:

Emperador (cap permanent de l'exèrcit).

Tribunus Plebis:

Representant de la plebs.

Princeps Senatus:

Senador més important. Presidia les sessions i tenia tots els poders legislatius, executius i judicials.

Pater Patriae:

Pare de la Pàtria.

Pontifex Maximus:

Nomenava tots els membres sacerdotals.

La Reforma Augusta

Octavi August va reformar l'organització del govern i de les províncies. El vell estat republicà es va duplicar,...

Nivells Educatius

Mestres i Etapes Inicials

• Mestre privat (Pedagogus): Al segle II aC, els pares confiaven els seus fills (a partir dels set anys) a un mestre privat.
• Escola o Ludus: Els menys rics, que no podien pagar un mestre privat, enviaven els seus fills a l'escola. Aquesta no era pública, sinó que pertanyia al mestre, i molts pagaven perquè ensenyessin a llegir i escriure.
• Amb el mestre, aprenien a llegir, escriure i comptar.

Diversos Mestres

• Litterator: Ensenyava a llegir i escriure.
• Calculator: Ensenyava a fer comptes.
• Librarius: S'encarregava de l'escriptura dels nens (còpies o transcripcions).

Més de 12 Anys

Nois

A partir dels 12 anys, nois i noies seguien camins diferents. Els nois continuaven els estudis durant tres o quatre anys més...