Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Fets dels emperadors: Antonina i Severa

• Trajà (97-117): conquista la Dàcia (actual Romania).
• Marc Aureli (161-180): és un filòsof; consolida les fronteres del Danubi i, per primera vegada, atorga el títol d'August al seu col·lega (primeres formes de repartiment imperial).
• Septimi Sever (193-211): concentra poders i reforça l'autoritat imperial.
• Caracalla (211-217): el 212 concedeix el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'imperi (Constitutio Antoniniana).

La crisi del s. III (235-284)

• Pressió dels pobles germànics orientals sobre els occidentals, que impulsen una empenta sobre les fronteres de l'imperi romà.
• Primeres derrotes per mantenir les fronteres.
• Generals que usurpen el poder: es succeeixen diferents emperadors en poc temps.

Inici de l'Edat Mitjana

L'Imperi Romà d'Occident va caure l'any 476, quan l'últim emperador va ser deposat. L'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment Imperi Bizantí, va perdurar fins a la caiguda de Constantinoble, la seva capital, l'any 1453.

Causes de la caiguda de l'Imperi

La fragmentació i desaparició de l'Imperi d'Occident es va produir per diverses causes:

• Causes internes: lluites de poder, fam entre la població, augment dels impostos, etc.
• Causes externes: invasions dels pobles bàrbars.

Els visigots

Van emigrar des de la mar Negra fins a la província de Germània. L'any 401, van entrar a Itàlia i, uns anys més tard, van saquejar Roma. Van fer un tracte amb els romans: els visigots havien de marxar d'Itàlia i encarregar-se de...

Festes i Celebracions Romanes

A continuació es detallen algunes de les festes més significatives de l'antiga Roma:

Parilia

• Data: 21 d’abril.
• Commemoració: Fundació de la ciutat de Roma.
• Actes: Al matí, es realitzaven sacrificis al mont Palatí, seguits d'un gran banquet per als assistents. Al capvespre, s'encenien fogueres i els criadors de bestiar hi saltaven tres vegades per demanar salut per als seus ramats. Segons Ovidi, també es cremaven plantes aromàtiques.

Vulcanalia

• Data: 23 d’agost.
• Dedicació: En honor a Vulcà, déu del foc.
• Actes: Es duien a terme concursos de pesca i s'encenien fogueres. Per prevenir incendis als graners, es tiraven peixos vius al foc.

Saturnalia

• Data: 17 al 23 de desembre.
• Dedicació: En honor al déu Saturn.
• Significat:

Llatí 3: Històries d'Amor i Conceptes Clàssics

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren una parella jove d'enamorats. Els seus pares no aprovaven la seva relació. Parlaven a través d'una esquerda a la paret. Van quedar per trobar-se sota un arbre.

Tisbe, però, va fugir espantada per una lleona que bevia aigua d'una font. Tisbe, al sortir corrents, li va caure el vel. La lleona va embrutar el vel. Píram, en arribar i veure el vel brut, es va suïcidar perquè pensava que ella era morta. Tisbe, en arribar de nou i veure Píram mort, també es va matar.

Filemó i Baucis

Júpiter i Mercuri van posar a prova la humanitat. Van disfressar-se de viatgers buscant acolliment. Només els va voler acollir dos vellets. Fins i tot estaven disposats a matar l'...

Literatura llatina: Autors i obres clau

Època Arcaica

ARCAICA: LIVI, primer autor que utilitza el llatí, empresonat a Tàrent. Fa traducció de l'Odissea. (Lírica)

PLAUTE i TERENCI: Grans comediògrafs de l'època. Plauto reflexa la llengua familiar llatina però toca temes grecs. Obres destacades: Miles gloriosus, Aulularia, Captivi. Terenci, més moralista, amb un estil més acurat. Obres destacades: Andria, Eunuchus, Adelfoe.

CATÓ: Primer autor en prosa, iniciador del gènere històric. Obra destacada: Orígens (Història).

Època Clàssica

Poetes

LUCILI: Creador de la sàtira. Obra destacada: Satura (Sàtira).

LUCRECI: Poeta filòsof. Obra destacada: De rerum natura (Filosofia).

CATUL: Poeta líric, iniciador de la poesia lírica. Obra destacada:...

Declinació llatina (1a declinació)

Les vies romanes

Formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions.

Tipus de vies

• Via: camí força ample per a carros.
• Iter: camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera.
• Actus: camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.
• Semita: camí petit.

La construcció sempre era en línia recta. Algunes vies destacades són la Via Augusta i la Via del Capsacosta.

Els ponts romans

Quan la construcció de les vies...

Rapte de Ganimedes

Júpiter s'havia enamorat moltes vegades de dones mortals i de deesses, i sovint es transformava per aconseguir-les. Aquest cop es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa. Júpiter va voler portar-lo al seu costat a l'Olimp i es va transformar en àguila per aconseguir-ho. Allà, es va convertir en l'amant del pare dels déus. El va presentar com el nou coper, servidor d'ambrosia i nèctar, i així Juno no va sospitar.

Rapte de Persèfone

Persèfone estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes, quan la terra es va esquerdar i va sortir Plutó, el seu oncle, déu dels inferns, la va raptar i se la va endur al regne subterrani per fer-la la seva esposa. La seva mare es va desesperar i la buscava de dia i de nit. Va...

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència

Des del segle VII aC, el sud de la península Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, que van fer d'aquests territoris una Magna Graecia. La seva influència cultural va ser enorme en tots els àmbits del saber i l'art. Començant pel “préstec” del seu alfabet, que va donar origen a l'alfabet etrusc i, indirectament, a través dels contactes de la primitiva Roma amb aquesta civilització, també va donar lloc a l'alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia

El contacte amb el món grec va augmentar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia, un procés que culmina amb la presa de Tàrent el 272 aC. Després del sotmetiment...

Locucions llatines d'ús freqüent

• Al Cèsar el que és del Cèsar: donar a cadascú el que li correspon.
• Anar llatí: no entendre una cosa; estar despistat o perdut.
• Arrencar-se els cabells: desesperar-se molt.
• Amor platònic: amor idealitzat i impossible.
• Cadascú sap on li fa mal la sabata: cadascú coneix els seus propis problemes.
• Estar en braços de Morfeu: dormir profundament.
• Estar fet una fúria: estar molt enfadat.
• Tenir ínfules: tenir pretensions o sentir-se superior.
• Explicar una cosa amb tots els ets i uts: explicar-la amb tots els detalls.
• Passar als annals: passar a la història.
• Passar el Rubicó: prendre una decisió important i irreversible.
• Perdre el fil: deixar de seguir una explicació o conversa.
• Perdre l’oremus: desorientar-se

Tàrraco: La gran capital de la Hispània romana

Durant els segles V – IV aC, existia un assentament ibèric en la mateixa zona on després s'ubicaria la ciutat de Tàrraco, conegut amb el nom de Kese.

L'any 218 aC, i amb motiu de la Segona Guerra Púnica, els romans, sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco.

Van escollir aquest lloc pel port de mar i per un turó perfecte per a les defenses. El turó servia de protecció del nucli civil, fet que va permetre la conquesta de l'interior de la península. Això va permetre que la ciutat desenvolupés ràpidament la militància i el comerç.

Aquest procés es va veure influenciat...