Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Característiques Generals del Segle II d.C.

El segle II d.C. marca un període de grans contrastos per a l'Imperi Romà:

• Primera meitat: Va ser l'època de més esplendor de Roma (la Pax Romana).
• Segona meitat: Van començar els problemes greus, esperables d'un imperi massa extens per ser dominat amb eficàcia.

Tot i que s'incorporaven nous territoris, els pobles fronterers es van convertir en un perill constant que obligava els romans a mantenir un gran nombre de tropes. Els canvis en la política interior van ser poc importants i les relacions entre l'emperador i el Senat van ser fluides.

La innovació més destacada va ser la introducció del sistema de govern col·legiat durant el regnat de Marc Aureli: l'Imperator Augustus compartia el govern...

La Monarquia Romana

Els reis de la monarquia

• Numa Pompili: Va voler organitzar la nova ciutat i li donà una sèrie de lleis. Va començar a construir els primers temples i va posar ordre al món religiós.
• Tul·lus Hostili: Un rei guerrer i bel·licós que va succeir Numa. Va atacar Alba, que s’havia convertit en la ciutat predominant del Laci, i la va destruir. Va continuar ampliant el territori romà amb la conquesta d’altres ciutats etrusques.
• Ancus Marci: Va continuar les conquestes del seu predecessor i sotmeté moltes ciutats llatines per la força de les armes. Se li atribueix la primera construcció d’un pont sobre el riu Tíber per comunicar la ciutat amb el barri que s’anava formant a l’altra banda del riu, el Janícul. En

Les etapes de la història de Roma

Hi ha tres etapes principals: la Monarquia (753 aC), la República (509 aC) i l'Imperi (del 27 aC al 476 dC).

L'estructura de la societat romana

La societat romana es divideix en:

• Patricis: posseeixen terres i ramats, i tenen esclaus.
• Plebeus: pagesos pobres i artesans.
• Esclaus: no tenen res, són pobres i estan manats pels seus amos.

Les Guerres Púniques i els enfrontaments militars

Els enfrontaments entre Roma i Cartago van ser per interessos entre les colònies de Cartago i l'expansió de la República Romana; finalment, van acordar les condicions de rendició de Cartago.

Protagonistes de les guerres

• Anníbal: era un general cartaginès molt important que dirigia l'exèrcit de les Guerres Púniques.
• Publi Corneli

Anàlisi del Personatge: Holden Caulfield

Descripció Física i Personalitat

Físicament, Holden és alt. Té cabells grisos a la part dreta del seu cap, cosa que el fa semblar més vell del que és, però la seva actitud ho contradiu.

Una de les característiques d'aquest personatge és la seva capacitat per detectar les qualitats més ridícules de les persones, com la hipocresia i la superficialitat. Això produeix un efecte de desconfiança d'Holden cap als altres.

Paradoxalment, en la seva reacció cap a aquests comportaments, Holden exhibeix els trets que menysprea, cosa que el converteix en un personatge tràgic.

L'Expulsió de Pencey Academy

L'expulsen de Pencey perquè mai treballava a classe i va suspendre 4 de 5 assignatures. Aquesta no...

Principals festes i celebracions del calendari romà

• Equirria (15 de març): festa eqüestre en honor al déu Mart.
• Quinquatrus (19 de març): purificació de les armes abans de la campanya militar.
• October equus (15 d'octubre): fi de la campanya militar.
• Armilustrium (19 d'octubre): purificació de les armes per esborrar tots els crims de la guerra.
• Lupercalia (15 de febrer): festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem.
• Parentalia (13-21 de febrer): festes fúnebres en honor dels morts de la família.
• Festes Januals (1 de gener): festa en honor del déu Janus.
• Liberalia (17 de març): festa de la primavera, en honor de Liber o Bacus.
• Parilia (21 d'abril): festes en què es commemorava la fundació de la ciutat de Roma.
• Vulcanalia (23 d'agost)

Frases Celebres i Llatí

A continuació es presenten algunes frases llatines i les seves traduccions i significats:

• Mens sana in corpore sano: Ment sana en un cos sa. L'esport com a font de salut.
• Virus: Verí.
• Caries: Podridura. Procedència vegetal, s'utilitza en l'odontologia.
• Delirium tremens: Deliri tremolós. Pertorbació mental que provoca al·lucinacions.
• Quo vadis, domine?: On vas, senyor? (Quan sant Pere fugia de Roma, Jesús se li va aparèixer portant la creu i Pere va dir això).
• Tu quoque, fili mi?: Tu també, fill meu? (S'utilitza quan estàs decebut d'algú inesperat).
• Carpe diem: Aprofita cada instant.
• Fac simile: Fes-ho semblant. Per referir-se a fer una còpia d'un text o dibuix.
• Fac totum: Fes-ho tot.
• In illo tempore: En aquell temps.

Orígens i Noms Antics de la Península Ibèrica

Des de temps antics, la Península Ibèrica era una terra de misteri, on tenien lloc personatges mitològics i es considerava que no hi havia terra més enllà de l'estret de Gibraltar. La Península Ibèrica es va anomenar Hespèria perquè es creia que s'hi trobava el Jardí de les Hespèrides. Al segle VI aC, els grecs van colonitzar la costa de la península i van anomenar Ibèria el territori per les tribus que l'habitaven. El nom definitiu, Hispània, prové de l'origen fenici.

Conflictes entre Romans i Cartaginesos

Cap al segle III aC, hi va haver una major presència cartaginesa per obtenir una compensació per la pèrdua de territoris arran de la derrota de Roma en la Primera Guerra Púnica....

Marca Hispànica i Catalunya

La Marca Hispànica: Territori comprès entre el nord de Tremp i el Rosselló que més tard es va anomenar Catalunya Vella.

Catalunya Nova: La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida al segle XII i la resta de territoris del sud que la van formar.

Organització Jurisdiccional

Jurisdicció: Territoris que els Francs van dividir. Sense vincles entre ells, al capdavant hi havia un comte.

Comtats: Jurisdiccions administratives dirigides pel comte.

Casal de Barcelona

Casal de Barcelona: Família comtal que es va iniciar amb Guifré el Pelós i que va constituir el nucli més important de l'aristocràcia catalana que es va independitzar dels francs....

Els orígens de Roma: Llegenda i fundació

Els romans van explicar els seus orígens a partir de llegendes o narracions sobre la voluntat de déus i herois. Ròmul i Rem, fills del déu Mart i descendents del troià Enees, abandonats al Tíber i salvats per una lloba, varen fundar la ciutat de Roma l'any 753 a.C.

La Monarquia romana

Roma va ser governada per una monarquia on el rei tenia el poder amb l'ajuda del Senat. Roma va tenir set reis, els tres darrers d'origen etrusc. Sota la seva etapa, Roma es va engrandir i es van construir ponts, aqüeductes, temples, un sistema de clavegueram i una muralla. A més de l'agricultura i la ramaderia, es va intensificar el comerç.

Grups socials a l'antiga Roma

• Patricis: Descendents dels fundadors de Roma,