Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

Llatí15,23 KB

1. Orígens llegendaris de Roma

La guerra de Troia (1300 aC - 1100 aC)

Va iniciar-se per una disputa quan Eris, enmig d’un banquet, va llençar una poma d’or en què hi havia inscrites les paraules “Per a la més bella”. Però, en realitat, l’enfrontament devia ser per causa de les rutes comercials cap a l'Orient.

Enees i els seus descendents

Enees, fill d’Anquisses i de Venus, que es va salvar de la destrucció de Troia, va començar un viatge que el va dur a la regió del Laci (regió on després es va fundar la ciutat de Roma). Virgili s’inventa aquesta història i la narra a l’Eneida per poder mitificar els orígens de Roma. Al Laci, Enees es casa amb Lavínia (filla del rei Llatí); més tard, Ascani (fill d’Enees) va fundar...

Continua llegint "Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi" »

Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història

Llatí4,13 KB

Classificació de les Llengües

Les llengües es classifiquen segons la seva estructura morfològica en tres grans grups:

  • Llengües Aglutinants: Utilitzen prefixos i sufixos per a formar paraules complexes.

    Exemples: Japonès, finès, turc, basc, i llengües ameríndies.

  • Llengües Aïllants: Els mots són morfemes invariables. El valor significatiu i la funció de la paraula canvien segons l'entonació i la posició dins la frase.

    Exemples: Xinès (i els seus dialectes) i vietnamita.

  • Llengües Flexives: L'alteració de l'arrel crea noves paraules (derivació). Es divideixen en dues famílies principals:
    • Família Semítica (àrab, hebreu).
    • Família Indoeuropea.

Famílies de Llengües Indoeuropees

Les principals branques de la família indoeuropea inclouen:...

Continua llegint "Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història" »

L'enginyeria romana: Aqüeductes i xarxa viària

Llatí3,03 KB

L'abastament d'aigua a les ciutats romanes

Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats i van construir un sistema de clavagueram. L’aigua era un bé importantíssim i molt necessari. Per solucionar els problemes, situaven les ciutats prop dels rius i també construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies. Però no sempre eren eficients aquests mètodes i, llavors, els romans van crear els aqüeductes.

L'aigua no partia directament de la deu, sinó que s'agafava d'una cisterna que recollia l'aigua de la font i la portaven a la ciutat. La canal oberta per on passava l'aigua (specus) era de pedra amb parets impermeables i feia 2m x 1m. Estava cobert per una volta de mig punt. Quan el terreny ho permetia,...

Continua llegint "L'enginyeria romana: Aqüeductes i xarxa viària" »

La Cultura Anasazi: Vida, Societat, Religió i Habitatges

Llatí3,21 KB

Vestimenta i Eines Anasazi

Vestimenta segons el clima

La seva vestimenta depenia sobretot del clima en què es trobaven. En l’època hivernal confeccionaven vestits de fibra de iuca embolicats en pelatges de conill o plomes de gall d’indi. Utilitzaven flassades i davantals en l’època de calor.

Teixien sandàlies de diferents models.

Els homes es feien càrrec d’aquesta activitat, ja que teixien mantes i camises a base de cotó.

Eines i Armes

Es produïen les seves pròpies eines de cultiu i armes de defensa, entre les quals podem destacar:

  • Puntes de fletxes
  • Maces
  • Ganivets
  • Punxons per treballar el cuir
  • Destrals

Comerç i Art Rupestre

Centre Comercial i Bescanvi

Pueblo Bonito, al Canyó Chaco, era considerat el gran centre comercial dels anasazi....

Continua llegint "La Cultura Anasazi: Vida, Societat, Religió i Habitatges" »

Emperadors i Llocs Romans a Catalunya: Guia Breu

Llatí4,42 KB

Tiberi: Emperador Romà

Tiberius Claudius Nero va ser un emperador romà que va governar des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37. Tiberi era fill adoptiu d'August, qui li va permetre tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes i el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders. Va veure desaparèixer a poc a poc tots els seus possibles rivals, va canviar lleis i es va fer més poderós. Els poders del seu pare August havien estat prorrogats per deu anys més, però August va morir poc després, i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitació de termini. El sistema electoral propi de la República va desaparèixer, ja que Tiberi...

Continua llegint "Emperadors i Llocs Romans a Catalunya: Guia Breu" »

Els emperadors de Roma: d'August a Teodosi el Gran

Llatí3,06 KB

La dinastia Júlia-Clàudia: l'inici de l'Imperi

August: va pacificar Hispània i la Gàl·lia i va significar el gran moment d'esplendor en les arts, sobretot en les arts. Tiberi: fill adoptiu d'August, va ser qui va ordenar la crucifixió de Jesús de Natzaret. Calígula: nebot de Tiberi, va convertir el principat en una monarquia teocràtica d'inspiració oriental i va morir assassinat. Claudi: el seu oncle, un bon emperador que segueix els passos d'August però que és assassinat per Agripina (la seva dona). Neró: fill de Claudi, va ser el pròxim a governar; va ser un dèspota sanguini que va incendiar Roma i finalment es va suïcidar.

L'any dels quatre emperadors i la dinastia Flàvia

En un sol any van anomenar quatre emperadors que estaven...

Continua llegint "Els emperadors de Roma: d'August a Teodosi el Gran" »

La Fugida i Supervivència de Manuel i Víctor a Barcelona

Llatí3,02 KB

L'Inici de la Fugida

Dos germans que eren maltractats pel seu pare. Un dia, el pare va anar a pegar-los i els nens se’n van anar corrents.

Es van quedar en un Dos-Cavalls. Es van aixecar, i un va dir que tenia gana. Van anar a buscar menjar. No podien aconseguir menjar perquè no tenien diners.

Van passar per una paradeta de fruita i van robar menjar, però van atrapar el germà gran.

Intercanvis i Noves Amistats

Van anar als Encants i es van dirigir a una paradeta on treballava un noi que anomenaven l'“Rata”. Van anar a demanar a l'“Rata” que els comprés els dos seients davanters del Dos-Cavalls.

En lloc de comprar-los els seients, els hi va canviar per un matalàs, un llum de butà i una flassada.

Van anar buscant als contenidors per

...

Continua llegint "La Fugida i Supervivència de Manuel i Víctor a Barcelona" »

Termes i Vies Romanes: Estructura i Funció a l'Imperi

Llatí2,52 KB

Les Termes Romanes: Higiene i Esport

Les termes eren un dels centres més importants de les ciutats romanes. Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport.

Estructura i Sales de les Termes Romanes

Palestra

Pati central al qual s'obrien totes les altres estances i on es podien practicar exercicis físics.

Tabernae

Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.

Caldarium

Bany d'aigua calenta (l'alveus). Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats labra.

Frigidarium

Sala destinada als...
Continua llegint "Termes i Vies Romanes: Estructura i Funció a l'Imperi" »

Arquitectura Residencial Romana: Domus, Vil·les i Estructures Clau

Llatí4,01 KB

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Tipus i Característiques

L'arquitectura residencial romana va evolucionar des de formes primitives fins a complexes estructures senyorials i rurals. A continuació, explorem els diferents tipus d'habitatges i els seus elements distintius.

Habitatge Primitiu: Orígens de la Domus Romana

Els romans van adoptar com a pròpia la casa etrusca, de planta rectangular i amb una obertura al sostre per on sortia el fum, entrava la llum i l'aigua de la pluja. Aquesta estructura va ser la base per al desenvolupament de la *domus*.

La Domus Senyorial: L'Elegància de la Llar Romana

La *domus* era la casa unifamiliar dels ciutadans romans benestants, situada dins de la ciutat. La seva entrada era bellament decorada. La porta (*fores*...

Continua llegint "Arquitectura Residencial Romana: Domus, Vil·les i Estructures Clau" »

Reforma i Crisi de l'Imperi Romà (Segles IV i V): Dioclecià i Constantí

Llatí2,76 KB

S. IV i V: Canvi en la Concepció de l'Estat

A partir de l'any 284 va tenir lloc un canvi en la concepció de l'estat. En conseqüència:

  • Primer moment (284-361): L'emperador va accentuar el seu poder absolut i va associar altres emperadors en el govern.
  • Segon moment (395-476): Es va dividir l'imperi en dues parts amb institucions, organigrama, administració i exèrcit ben diferenciats.
  • El pes cultural, socioeconòmic i polític es va centrar a la part oriental. Es va fundar la ciutat de Constantinoble.
  • Es va produir una decadència de la part occidental de l'imperi, mentre que la situació econòmica i política era més estable a l'Orient.
  • Es va accentuar la pressió dels pobles fronters a la part occidental, fins que finalment travessaren les
...
Continua llegint "Reforma i Crisi de l'Imperi Romà (Segles IV i V): Dioclecià i Constantí" »