Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Origen i fundació de Roma: Ròmul, Rem i la monarquia

Llatí5,86 KB

Origen mític de Roma: els descendents troians

L'origen de Roma es remunta a una llegenda que connecta la ciutat amb la mítica guerra de Troia. Segons aquesta tradició, Eneas, príncep troià i fill de la deessa Venus, va liderar un grup de supervivents troians després de la caiguda de la ciutat. Després d'un llarg viatge, Eneas i els seus companys es van assentar a la regió del Laci, a Itàlia, on Eneas va fundar la ciutat de Lavini.

El fill d'Eneas, Iulus, va fundar posteriorment Alba Longa, una ciutat que seria governada durant més de 400 anys pels reis Albans, descendents directes d'Iulus. Aquesta línia successòria va continuar fins al naixement de Ròmul i Rem.

Naixement de Ròmul i Rem: la lloba capitolina

Amuli, un usurpador, va...

Continua llegint "Origen i fundació de Roma: Ròmul, Rem i la monarquia" »

Comerç i salut a l'antiga Roma

Llatí3,6 KB

variable, es

vari, es

em, es

is, um

i, ibus

e ibus

A Roma hi havien 3 fluxos comercials:

Els productes que anaven cap a Roma (a Roma es consumia molt els productes bàsics i de luxe).

Els productes que s’intercanviaven entre les províncies.

El comerç que es portava als territoris no romans.

Salus, protectora de la salut pública. La febre, va prendre el nom de Febris, deessa molt temuda a Roma.

L'any 293 aC, a Roma hi va haver una gran epidèmia i els romans van enviar una delegació a Epidaure (Grècia) a buscar Esculapi, el déu de la medicina. Aquest déu, transformat en serp, va ser traslladat a Roma i la divinitat romana relacionada amb la salut va passar a segon terme.

Vulnera → ferides. hospital deriva d'hospes que significa 'hoste

Infecció...

Continua llegint "Comerç i salut a l'antiga Roma" »

Vida a l'Antiga Roma: Família, Adults i Teatre

Llatí3,9 KB

La Família Romana

Pater Familias i Patriarcat

El Pater familias era el cap de la família romana, exercint un gran poder en un sistema patriarcal.

  • Patria potestas: Dret que tenia el pare sobre la vida i mort de qualsevol membre de la seva família.
  • Les dones (les riques) tenien una bona educació.
  • El fill pertanyia al pare.
  • Ius exponendi: Dret a acceptar o no el seu fill.
  • Ius vitae necisque: Dret a la mort d'algun dels seus fills.
  • Ius vendendi: Dret a vendre els fills com a esclaus (màxim 3 vegades), les filles només 1 vegada.

Adopció: S'adoptaven adults.

Esclaus:

  • Nens esclaus: més barats.
  • Esclaus adults: més cars.

Drets familiars: L'home (Pater familias) no depenia de ningú dins l'estructura familiar.

Entrada al Món dels Adults

Transició i Símbols

Quan...

Continua llegint "Vida a l'Antiga Roma: Família, Adults i Teatre" »

La Luna.com: Anàlisi i Crítica de la Novel·la de Care Santos

Llatí2,81 KB

Benvinguts a la meva ressenya: La Luna.com

Hola, sóc Lucía Muñoz i avui us parlaré sobre l'últim llibre que m'he llegit: La Luna.com.

L'autora: Care Santos

El llibre l'ha escrit Care Santos. Va nàixer a Mataró el 1977. És una escriptora prolífica que escriu tant en llengua castellana com en llengua catalana. Ha anat acumulant premis i reconeixements al llarg de la seva carrera. Un d'ells, el 2017, va ser el prestigiós Premi Nadal.

Argument de La Luna.com: Un misteri d'amor i engany

La novel·la tracta sobre una jove anomenada Cristina que apareix morta a la mar després de quatre dies de recerca, des que se li va perdre el rastre mentre practicava flysurf.

Cristina tenia un nuvi anomenat Amadeu. Es van conèixer el primer dia de classe...

Continua llegint "La Luna.com: Anàlisi i Crítica de la Novel·la de Care Santos" »

Ciceró: L'orador de la República Romana

Llatí3,23 KB

Època Ciceroniana

Context polític

A Roma governava la República. La cambra més important era el Senat, formada per 600 membres escollits "democràticament" (només votaven homes majors de 18 anys amb dret a ciutadania). La classe dominant eren els patricis (pares de la pàtria) i una burgesia amb rang de cavallers. El Senat també escollia dos cònsols que governaven durant un any (mesura anticorrupció i contra el poder unipersonal).

Els càrrecs polítics eren votats, i l'art més important era l'oratòria, perquè l'home que explicava i venia millor les seves idees era l'escollit. En aquesta situació neix el més gran orador, Marc Tuli Ciceró: patriota, advocat i que, gràcies als seus èxits com a advocat, va fer carrera política defensant...

Continua llegint "Ciceró: L'orador de la República Romana" »

Teatre, Termes, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Roma

Llatí4,37 KB

TEATRE

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques mai no van tenir popularitat a Roma. Al principi només eren imitacions d'obres estrangeres, especialment del teatre grec, i van passar molts anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens

A Grècia, al principi, les representacions tenien un rerefons religiós, relacionat amb el déu Dionís (déu del vi), però també era símbol de la transgressió i festa popular. El poble feia uns dies de festa en honor a aquest déu, les Dionísies. Els autors de les comèdies i tragèdies presentaven les seves obres i un jurat escollia els dos finalistes. A Roma el teatre mai va tenir la importància que va tenir a Grècia. El poble grec

...

Continua llegint "Teatre, Termes, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Roma" »

Urbanisme i Obres Públiques Romanes: Guia Completa

Llatí4,42 KB

Urbanisme Romà

La Ciutat Romana

MUNICIPIUM: Ciutat creada a partir d'un assentament anterior.

COLONIA: Ciutat de nova planta poblada per soldats llicenciats.

OPPIDUM: Centre indígena d'una ciutat.

Elements de la Ciutat

FORUM: Plaça pública. Centre polític, administratiu, comercial i religiós.

MURALLA: Recurs defensiu. En èpoques de pau era símbol de prestigi.

POMERIUM: Franja sagrada de terreny. Límit de la ciutat.

HIPODÀMICA: Planta d'una ciutat amb disposició perpendicular dels carrers.

CARDO MAXIMUS: Carrer principal que va de nord a sud.

DECUMANUS MAXIMUM: Carrer principal d'est a oest.

CARDINES: Carrers secundaris paral·lels al cardo.

DECUMANI: Carrers secundaris paral·lels al decumanus.

INAGURATIO: Cerimònia d'inauguració d'una ciutat....

Continua llegint "Urbanisme i Obres Públiques Romanes: Guia Completa" »

Plaute i el Miles Gloriosus: Obra, Personatges i Enganys Teatrals

Llatí4,44 KB

La Figura i l'Obra de Plaute

Tit Macci Plaute va néixer a Sàrsina a mitjans del segle III aC. Es va desplaçar a Roma, on es va dedicar a l’activitat teatral, tot formant part d’una companyia d’actors. Va gastar els diners que va guanyar en activitats comercials que el van arruïnar, per la qual cosa va haver de fer girar la roda d’un molí fins a pagar els deutes. Després es va dedicar a escriure i representar les seves pròpies obres amb gran èxit. Va morir a Roma l’any 184 aC.

És autor de fabulae palliatae, és a dir, comèdies imitades d’un original grec, a l’argument del qual sovint s’afegeixen escenes manllevades d’altres obres, en un procés conegut amb el nom de contaminatio. Són comèdies l’acció de les quals...

Continua llegint "Plaute i el Miles Gloriosus: Obra, Personatges i Enganys Teatrals" »

La República Romana: Societat, Expansió i Crisi Política

Llatí4,34 KB

La Societat Romana a la República

Els Lliberts: Drets i Limitacions

La situació dels lliberts també va anar canviant durant la República. Cal destacar que, en aquest període, l'esclau alliberat adquiria la condició cívica del seu propietari, tot i que amb certes limitacions: podia votar en els comitia tributa, però no podia ser magistrat ni senador fins a la segona generació ni es podia casar amb ciutadans lliures. La relació entre el llibert i el senyor al qual havia pertangut era molt semblant a la que hi havia entre patró i client.

La Condició dels Esclaus i les Revoltes

El gran nombre d'esclaus que van arribar a Roma en aquest període, a causa de la gran expansió de les fronteres, en va empitjorar la condició: l'esclau era considerat...

Continua llegint "La República Romana: Societat, Expansió i Crisi Política" »

Arquitectura Romana: Anfiteatro, Circo y Teatro

Llatí5,81 KB

Anfiteatro Romano

Espacio casi abierto de ocio con forma elíptica. Rodeado de graderías comunicadas por pasillos. Funciones:

  • Luchas entre gladiadores.
  • Luchas entre gladiadores y animales (traídos de África).
  • Luchas navales: llenaban la arena de agua y luchaban esclavos en barcos.

Características:

  • 4 pisos: 1º dórico, 2º jónico, 3º corintio, 4º libre.
  • Capacidad para 80.000 espectadores.
  • Subsuelo de la arena (fosas) con habitaciones para gladiadores.
  • Columnas de orden: dórico (sin base), jónico (con volutas), corintio (más trabajadas, con motivos vegetales, hojas de acanto y volutas).

Estructura del Anfiteatro

  1. Arena: Donde se realizaban los espectáculos. Rodeada por una reja para proteger al público.
  2. Cavea: Gradería para el público, dividida
...
Continua llegint "Arquitectura Romana: Anfiteatro, Circo y Teatro" »