Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Monuments Romans a Hispània: Guia Completa

Llatí4,04 KB

Pont d'Alcántara

El Pont d'Alcántara està situat a la província de Càceres (Extremadura). Data del segle I dC. Està construït sobre el riu Tajo i consta de sis arcs i un arc de triomf central. Té unes mides de 194 metres de llarg per 71 metres d'alçada.

Itàlica

Aquesta ciutat està situada a la província de Sevilla i va ser la primera ciutat romana fundada a Hispània, al segle III aC. És sota el mandat dels emperadors Trajà i Adrià, nascuts en aquesta ciutat romana, que arriba al seu màxim esplendor. Aquests emperadors l'embelleixen i n'activen l'economia. La ciutat tenia un amfiteatre amb una capacitat per a 25.000 espectadors, un teatre, dos conjunts termals i un Traianeum, un temple suposadament dedicat a Trajà, però del qual...

Continua llegint "Monuments Romans a Hispània: Guia Completa" »

Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials

Llatí3,71 KB

Les Termes Romanes

1. Definició

Eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma. Les termes romanes eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir-ne un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.

2. Origen

Com molts altres èxits culturals, la idea no és pròpiament romana, sinó grega. Sí que és cert que a la Grècia clàssica no van existir termes a l'ús, però sí espais dedicats al culte...

Continua llegint "Les Termes Romanes: Origen, Funcions i Parts Essencials" »

La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana

Llatí2,48 KB

La Domus Romana

Les domus eren els habitatges de les famílies d'un cert nivell econòmic. El cap de família (pater familias) portava el títol de dominus. L'erupció del Vesuvi al 79 dC, que va sepultar Pompeia i Herculà, ha conservat moltes d'elles en un magnífic estat i ha permès als arqueòlegs realitzar estudis sobre la seva arquitectura. En general, es tendeix a confondre la domus amb el model estàndard de casa romana, però això està bastant allunyat de la realitat, ja que un altíssim percentatge de la població vivia en un altre tipus d'habitatges, de materials peribles, que fins a dates recents no s'han començat a estudiar amb més rigor.

Les mesures d'una domus de grans dimensions podien arribar a 120 metres de llarg per 30...

Continua llegint "La Domus Romana: Arquitectura, Parts i Vida Quotidiana" »

Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes

Llatí3,25 KB

Els Mercats i el Comerç a l'Antiga Roma

On es venien tots aquests productes tan variats? Com arribaven al consumidor? Les vendes tant es produïen en mercats improvisats, com en botigues fixes.

Les Botigues Romanes (Tabernae)

Pel que fa a les botigues, es trobaven als baixos de les cases romanes i podien ser regentades pel mateix propietari de la casa, o bé eren llogades. Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer, i en aquesta hi havia un taulell d'obra. Solien estar senyalitzades amb rètols il·lustrats amb gravats. Algunes botigues, que els romans anomenaven tabernae, tenien una rebotiga al fons, i al sostre, un altell que servia de dormitori als botiguers.

Val a dir que a Roma, a diferència de les ciutats medievals i posteriors,...

Continua llegint "Mercats i Comerç a l'Antiga Roma: Botigues, Mercats i Monedes" »

Oficis i Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

Llatí1,85 KB

Oficis i Professions a l'Antiga Roma

Els homes romans tenien diversos oficis i professions.

Professions a la Ciutat

A la ciutat, hi havia una gran varietat de feines:

  • Els mercaders venien i compraven productes com: oli, farina, vi, peix, carn, flascons, teles... Claudi, a la parada, venia més als holandesos.
  • El barber tenia cura del cabell i la barba dels homes.
  • Els mestres ensenyaven els deixebles.
  • El forner feia el pa.
  • El perfumista tenyia tot tipus de teixits.

Vida Militar i Metges

El pare d'Antoni era soldat de la legió romana. L'Imperi Romà lluitava i defensava les legions.

El pare Marci era metge i cuidava els ciutadans. A la legió romana, els metges també eren soldats, perquè tenien molts malalts per curar.

La Carrera Política: El Cursus

...
Continua llegint "Oficis i Vida Quotidiana a l'Antiga Roma" »

Vies Romanes: Augusta, Capsacosta i Construcció

Llatí2,23 KB

La Via Augusta

Des de Roma, sortia cap al nord la Via Aurèlia. En arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps fins als Pirineus, vorejant la mar Mediterrània. Originalment anomenada Via Herculia, l'emperador August va ordenar la seva reconstrucció, i se li va donar el nom de Via Augusta.

Via del Capsacosta

La Via Augusta tenia la funció d'unir el nord i el sud de la península Ibèrica, passant per algunes de les ciutats més importants d'Hispània. Però calia unir les altres ciutats i poblets entre si i amb la via principal, per fer possible el poblament i el control econòmic i administratiu. Una d'aquestes vies era la Via del Capsacosta. La seva funció no era comunicar establiments agrícoles, ja que...

Continua llegint "Vies Romanes: Augusta, Capsacosta i Construcció" »

Vida Feudal: Castells, Pagesos i Església

Llatí4,18 KB

El Castell Feudal

Funcions del Castell

El castell feudal complia dues funcions principals:

  • Defensiva: Servia com a refugi en cas d'atac.
  • Residencial: Era el lloc on vivia el senyor feudal.

Els castells estaven fortificats per una muralla. El seu origen eren simples torres envoltades per un mur o palissada. Primer es construïen de fusta i, amb el temps, van acabar convertint-se en castells fets amb pedra. La llum i l'escalfor es proporcionaven amb el foc. Les comoditats eren escasses: hi havia tapissos que adornaven les parets i uns quants mobles fets, sobretot, amb fusta (baguls, taules, cadires, llits...).

La Vida al Castell

Vida diària:

  1. Cobrar impostos.
  2. Conversar amb amics.
  3. Rebre vassalls.
  4. Impartir justícia.

Dies especials:

  1. Banquets o festes: Música,
...
Continua llegint "Vida Feudal: Castells, Pagesos i Església" »

Les Primeres Civilitzacions: Agricultura, Societat i Religió

Llatí2,65 KB

Com eren les primeres ciutats?

Eren agrícoles, ramaderes i també s'hi desenvolupava l'artesania i el comerç. Eren ciutats estat.

Com podien els faraons governar un territori tan extens?

Perquè els ajudaven els governadors, els sacerdots, els escribes i els caps de l'exèrcit. Els governadors tenien funcionaris i nobles al seu càrrec.

Característiques de les primeres ciutats a Mesopotàmia

Eren independents entre elles, envoltades per muralles i al seu voltant hi havia els camps de rec. Eren agricultors, pastors i també artesans.

Quins grups socials hi havia? A què es dedicaven?

Els sacerdots controlaven les collites, el comerç i feien les lleis. Els funcionaris feien les tasques administratives i els militars feien la guerra.

Característiques

...
Continua llegint "Les Primeres Civilitzacions: Agricultura, Societat i Religió" »

El Dominat i el mite de Dèdal i Ícar: Història i llegenda

Llatí2,51 KB

El Dominat

El sistema imperial romà va anar evolucionant fins que va constituir un sistema de monarquia absoluta que es coneix amb el nom de Dominat.

A partir de l'època de Dioclecià, a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern col·lectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia, amb dos augustos que actuaven simultàniament en la defensa de l'Imperi, a la part occidental i oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats cesars que, finalment, els haurien de succeir. El sistema va derivar cap a una diarquia i finalment cap a la monarquia absoluta de Constantí, el fundador de la ciutat de Constantinoble (330 dC), on va traslladar la capital de l'Imperi. L'emperador Teodosi a final del segle IV va dividir...

Continua llegint "El Dominat i el mite de Dèdal i Ícar: Història i llegenda" »

Cultura i Llengua Romana: De la fundació als Latinismes

Llatí3,92 KB

Cultura

Dies de la Setmana

Dilluns: Lunae - Dia de la Lluna: Regulava les collites i les marees

Dimarts: Martis - Dia de la guerra: Dedicat al Déu Mart

Dimecres: Mercuris - Dia del Comerç

Dijous: Iovis - Dia del cel: Dedicat a Júpiter

Divendres: Veneris - Dia de les orgies per veneració a Venus

Dissabte: Saturnii/sabathon - Festa Jueva

Diumenge: Dominica - Dominus = Senyor d'alguna cosa - Dedicat al Pare de família

Lunae = Diana

Martis = Mart

Mercuris = Mercuri

Iovis = Júpiter

Veneris = Venus

Saturni/sabathon = Saturn

Dominica

Mesos de l'Any

Martius: Mart - Déu de la Guerra

Aprilis: Aprilia - Deessa de l'inici de la Primavera

Maius: Maya - Nimfa de la vegetació

Iunius: Juno - Deessa del Matrimoni i Dona de Zeus o Júpiter

Quintilis/Iulius: Juli Cèsar (...

Continua llegint "Cultura i Llengua Romana: De la fundació als Latinismes" »