Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Emporion:

Els primers grecs arriben amb l’objectiu d'ampliar les seves relacions comercials i colonitzar noves terres (600), en les quals poc després escampen colònies a tot el Mediterrani. Encara que abans d’això hi eren els romans, sobre l’any 200, amb el motiu de la segona guerra púnica, on tenien l’objectiu de tancar el pas per terra d’altres tropes. Era anomenada Focea pels romans i Emporion pels grecs, i tenia com a finalitat el comerç a llarga distància, sobretot el comerç a través del mar, ja que hi havia un port. En aquesta ciutat podem trobar una necròpolis, el recinte i l’estàtua d’Esclepi. La Palaiàpolis i la Neàpolis, a més d'altres edificis com la domus i les termes. També hi havia l’àgora amb murals,...

Obres:

• Vies: Etimologia: camí (via > strata = carretera, actus = altre tipus de carretera menor, iter = la carretera petita) - Funció: comercial, militar/estratègica - Construcció: iloses/militars (on es posava el nom i les milles) - Exemple: Via Augusta Via Herculea (Pirineus - Cadis)
• Aquaductes: Etimologia: aqua i ductus (aigua portada) - Funció: transportar aigua dels rius als pous i a les ciutats; s'emmagatzema i el consum és públic o privat - Construcció: inclinació del terreny i formaven specus (canal), arcades (elevaven les muralles), castellum aqual (castell d'aigua) on arribava l'aigua.
• Funció: salvar obstacles - Construcció: a partir d'arcs de pedra i pilars - Exemple: Diable (Martorell - Llobregat).
• Clavagueram: Etimologia:

Descripció d'una Colònia Romana

Estructura Urbana

Una ciutat romana de nova planta, edificada regularment, estava situada dintre del quadrat o del rectangle que formaven les muralles. Apareixia dividida en quatre grans districtes, creats pels dos carrers principals, mitjans i perpendiculars, que travessaven la ciutat de punta a punta:

• El decumà principal, que en una ciutat rectangular era l'eix més llarg, d'est a oest.
• El cardo principal, de nord a sud.

Paral·lels als principals, hi havia una xarxa de carrers secundaris que formava una retícula. Aquesta dividia la ciutat en un nombre determinat d'illes de cases d'iguals dimensions. Els carrers, prou amples perquè hi poguessin circular carros, tenien un paviment fet amb lloses de pedra ben...

Arquitectura Civil Romana: Tipologies i Funció

Edificis Polítics i Econòmics

Aquesta categoria incloïa la cúria i la basílica, centres neuràlgics de la vida política i comercial romana.

• La Cúria

  Era l'espai on es reunia el Senat romà.

• La Basílica

  Edifici on s'administrava justícia o es tractaven assumptes comercials. Solien constar de tres naus separades per columnates. La nau central era més elevada que les laterals, amb finestres en el tram de més altura i amb absis a la capçalera. La seva estructura arquitectònica va servir de base per a la construcció dels temples cristians.

  Exemple: Basílica de Maxenci (segle IV).

Edificis per a la Salut i l'Esbarjo

Les Termes o Banys Públics

Les termes o banys públics eren complexos arquitectònics,...

Vida quotidiana d'August (2014J)

És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del Fòrum Romà, a la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí, en unes estances modestes, on hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. Durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori, tant a l’estiu com a l’hivern.

August, després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar, es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania gran part de la nit. Finalment, es traslladava al llit, on no dormia pas més de set hores i no de forma contínua, sinó que es despertava tres o quatre...

Mitologia Grega: El Món dels Morts

El Món dels Morts a la Mitologia Grega

Viure en Societat a Roma

La primera diferenciació que es va mantenir tant a la monarquia com durant la República i a l'Imperi era entre homes lliures i esclaus:

Homes Lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenen drets i deures. Hi ha dos grups:

• Patricis: Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes romanes. Només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals, tenien molt poder a la ciutat. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma (consideraven estrangers). No tenien drets ni deures, van aconseguir enriquir-se gràcies al govern.
• Clients: Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici.

Vies i Patrimoni de la Roma Antiga a Hispània

La Via de la Plata: Recorregut Principal

• Astorga
• Salamanca
• Alcàntara
• Càceres
• Mèrida
• Itàlica

La Via Augusta: La Gran Artèria de la Mediterrània

La Via Augusta connectava els següents punts clau:

• Girona
• Sabadell
• Barcelona
• Tarragona
• Tortosa
• Castelló
• València
• Xàtiva (antiga Sàtiva)
• Chinchilla
• Cartagena
• Albacete
• Lezuza
• Linares
• Còrdova
• Ècija
• Carmona
• Sevilla
• Cadis

Divisions Administratives d'Hispània

Primera Divisió (República)

Hispània es dividia en Ulterior i Citerior (territoris habitats principalment pels celtibers).

Divisió d'August (Imperi)

Les províncies establertes per August van ser:

• Tarraconensis
• Bètica
• Lusitània

Monuments i Restes Arqueològiques Clau

• A Coruña: Torre d'Hèrcules (far romà).
• Muralles: Astorga,

Mesopotàmia: Bressol de Civilitzacions

Arquitectura Mesopotàmica

Les dues grans construccions dels mesopotàmics eren els ziggurats i els palaus. Aquests edificis es construïen amb maons de fang assecat al sol (tova) i es cobrien amb betum per impermeabilitzar-los de la pluja. La tova és menys resistent, per això hi ha pocs monuments conservats.

Per decorar els edificis, els revestien de ceràmica vidriada de colors brillants, motius geomètrics i escenes de caça. L'arc i la volta són la gran aportació arquitectònica mesopotàmica, oferint grans possibilitats constructives.

Escultura Mesopotàmica

En l'escultura destaquen:

• Petites estàtues d'orants (homes i dones en actitud de pregària).
• Representacions del rei.
• Estàtues de Gudea.

Per decorar...

L'expansió territorial romana i la seva cultura

L'expansió territorial romana va comprendre tot el Mediterrani. Una de les característiques de la cultura romana va ser l'eclecticisme, és a dir, l'absorció d'elements d'origen divers a partir dels quals va dur a terme una síntesi pròpia. La cultura que més va influir va ser la grega. Els romans van buscar els seus orígens en l'heroi troià, d'on surten Ròmul i Rem, mítics fundadors de Roma. El veritable origen de Roma, però, s'ha de buscar en la prosperitat dels pobles llatins de la zona del Laci, que aviat van entrar en competència amb els etruscs, que els va fer arribar una influència directa. Influències etrusques a Roma: els retrats naturalistes que es troben a les tombes, l'...