Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Origen i expressions llatines del temps

Llatí3,31 KB

1. Origen llatí dels noms dels mesos de l'any

El calendari romà començava el mes de març i constava de 10 mesos:

  • Martius (març): mes dedicat al déu llatí Mart, déu de la guerra.
  • Aprilis (abril): prové del verb aperio (obrir), perquè les plantes es comencen a obrir.
  • Maius (maig): mes dedicat a la deessa Maia, deessa de la primavera.
  • Iunius (juny): mes dedicat a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.
  • Iulius (juliol): en honor a Juli Cèsar. Anteriorment s'anomenava Quintilis, el cinquè mes.
  • Augustus (agost): en honor a Octavi August. Anteriorment s'anomenava Sextilis, el sisè mes.
  • September (setembre): el setè mes.
  • October (octubre): el vuitè mes.
  • November (novembre): el novè mes.
  • December (desembre): el desè mes.

En una primera reforma...

Continua llegint "Origen i expressions llatines del temps" »

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència i Esperança

Llatí3,03 KB

L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort i, de sobte, es va trobar amb dos nens que pegaven a un noi, el Dídac, i el van llençar a la reclosa perquè era negre. Ella els estava intentant separar quan van aparèixer uns plats voladors. En aquell moment, l'Alba es va tirar a l'aigua per salvar el Dídac.

El Descobriment del Desastre

Quan van sortir, es van trobar que Benaure, el seu poble, estava tot destruït. Aquells dos nois que van pegar al Dídac estaven morts. Van anar corrents al poble i estava tot arruïnat; tothom estava mort. L'Alba va caure en la idea que els seus pares també podrien estar morts i va anar corrents a comprovar-ho. Efectivament, també ho estaven.

La Solitud

...
Continua llegint "L'Alba i el Dídac: Una Història de Supervivència i Esperança" »

Els Magistrats de la República Romana

Llatí3,14 KB

Magistrats de la República Romana

Edils: n'eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.
Pretors: n'hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.
Cònsols: n'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys: L. Pisone A. Gabino consulibus. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).

Altres magistratures a banda d'aquesta ordenació eren:

Tribuns de la plebs: n'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats
...
Continua llegint "Els Magistrats de la República Romana" »

Tàrraco, capital de la Hispània Citerior

Llatí4,39 KB

TÀRRACO

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques per a la defensa. Van convertir aquest turó en una muralla que servia per a protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta a l'interior de la Península. Amb dos elements, por i recinte amb muralles, van afavorir un ràpid desenvolupament a la ciutat, tant en l'àmbit militar o comercial, aquest procés de prosperitat es veié refermat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iualia Urbs Triumphalis Tarraco)...

Continua llegint "Tàrraco, capital de la Hispània Citerior" »

Història Romana: Bàrcino (Barcelona) i Ilerda (Lleida)

Llatí3,11 KB

Bàrcino: La Fundació de Barcelona

Bàrcino, l'actual ciutat de Barcelona, va ser fundada entre els anys 15 i 5 aC, durant l'imperi d'August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, August va reestructurar el nord-est de la península Ibèrica i va fundar Bàrcino al centre d'un territori molt productiu. La ciutat estava connectada a la Via Augusta, la carretera que unia Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península.
Bàrcino va rebre l'estatus de colònia, i el seu nom oficial complet era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Va ser construïda seguint el traçat urbanístic típic de les colònies romanes. Tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, i una extensió d'
...
Continua llegint "Història Romana: Bàrcino (Barcelona) i Ilerda (Lleida)" »

Llatí, Política Antiga i el Mite de Perseu: Un Viatge per la Història Clàssica

Llatí144,41 KB

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

El Llatí: Una Llengua Flexiva

El llatí és una llengua flexiva, que distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere, el nombre i també la funció. Els mots poden ser variables, si es flexionen, o invariables, si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i conjuncions. Els mots variables són substantius, adjectius i pronoms. El conjunt d'aquests sis casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, adjectius i els pronoms s'anomena declinació. N'hi ha cinc. Les conjugacions...

Continua llegint "Llatí, Política Antiga i el Mite de Perseu: Un Viatge per la Història Clàssica" »

Barcino: Origen i Evolució de la Barcelona Romana

Llatí3,36 KB

Fundació i Urbanisme

La fundació de Barcino es va produir per part d'August entre el 15 i el 18 aC, amb el nom de Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. L'arqueologia ens mostra que fou una petita ciutat de 109,4 Ha fortificada per una muralla que dictava un trapezi. S'hi accedia a través de quatre portes corresponents als eixos principals, que alhora disposaven una planta de la ciutat regular i axial. Durant els tres primers segles, Barcino adoptà el paper de centre religiós, polític i administratiu, sense desenvolupar-se com a centre residencial. Com a fet rellevant de l'evolució urbana, destacà la construcció de la muralla del segle III, que reforçà la muralla original sense modificar-la.

L'urbanisme seguia el model de Roma, com...

Continua llegint "Barcino: Origen i Evolució de la Barcelona Romana" »

Festes i Jocs de l'Antiga Roma: Un Recorregut per la seva Cultura

Llatí2,83 KB

Festes i Jocs de l'Antiga Roma

El Pontífex Màxim i el Calendari

Pontífex Màxim: Era l'autoritat suprema de la religió romana. Vetllava pel respecte de la tradició i pel bon desenvolupament de la vida religiosa, i controlava el calendari oficial.

Dies Fasti: eren els dies que el Pontífex Màxim assenyalava com a aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia.

Dies Nefasti: eren els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia.

Principals Festes Romanes

  • Lupercalia: (15 de febrer) Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem. Es sacrificaven bous i amb la seva sang es purificava el territori.
  • Parentalia: (13-21 de febrer) Festes fúnebres en honor dels morts de la família. Es reunien els
...
Continua llegint "Festes i Jocs de l'Antiga Roma: Un Recorregut per la seva Cultura" »

Mèrida Romana: Descobreix Emerita Augusta i el seu Patrimoni

Llatí3,45 KB

Fundació d'Emerita Augusta: La Capital de Lusitània

L'any 25 aC, l'emperador August va decidir fundar una colònia a la regió de Lusitània per ubicar-hi els soldats veterans (emeriti) de les legions V Alaudae i X Gemina. Aquests soldats havien intervingut i resolt la pacificació de càntabres i asturs. Aquestes dues circumstàncies van motivar el nom de la colònia: Emerita Augusta. La fundació va ser realitzada pel legat Publi Carisi. Coincidint amb aquest esdeveniment, Lusitània va adquirir la categoria de província i Emerita Augusta en va esdevenir la capital.

Ubicació Estratègica de Mèrida Romana

La localització d'Emerita Augusta era ideal per diversos motius:

  • L'espai on el riu Guadiana fa un ampli gual i s'obre, donant lloc a una
...
Continua llegint "Mèrida Romana: Descobreix Emerita Augusta i el seu Patrimoni" »

Ovidi: Biografia i Llegat Literari de l'Autor de les Metamorfosis

Llatí2,77 KB

Ovidi: Vida i Obra d'un Poeta Immortal

Biografia i Inicis Literaris

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d’Itàlia, el 20 de març del 43 aC. Era, per tant, contemporani del gran poeta Virgili. Provenia d'una família benestant de la classe eqüestre.

Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma, es va dedicar inicialment a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada.

L'Exili d'Ovidi: Carmen et Error

L'any 8 dC, l'emperador August va condemnar Ovidi a l'exili i el va obligar...

Continua llegint "Ovidi: Biografia i Llegat Literari de l'Autor de les Metamorfosis" »