Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Història del Català: Orígens i Evolució

Llatí6,08 KB

Els Primers Textos en Català

Des del segle VIII, el romanç (llengua vulgar) guanya autonomia davant el llatí.

El text amb fonètica catalana més antic és la consagració de la Seu d'Urgell (839). A partir del segle IX, els elements vulgars en els textos llatins són més freqüents. Al segle XII, ja són freqüents els documents escrits enterament en català.

Al segle XII es tradueix al català el Liber Iudiciorum o Forum Iudicum, una compilació visigòtica del segle VII.

Aquests textos mostren una llengua vulgar sense gaires llatinismes, amb procedència occitana i ben elaborada.

Al segle XIII, amb el progrés del comerç, apareix la burgesia. El català apareix com a llengua de cultura i d'ús públic.

Naixement de la literatura catalana...

Continua llegint "Història del Català: Orígens i Evolució" »

Imperi Bizantí: Orígens, Expansió i Caiguda

Llatí2,84 KB

Fets que van marcar el principi i el final de l'Edat Mitjana

Principi: Desintegració de l'Imperi Romà d'Occident al 476. Final: Caiguda de l'Imperi Bizantí sota el poder dels turcs otomans al 1453.

En quina part de l'antic Imperi Romà es va construir l'Imperi Bizantí?

Oriental. Quina era la seua capital? Constantinoble.

Trets d'Occident que va conservar l'Imperi Bizantí

El dret i l'administració romans, així com la religió. Influències orientals que va assimilar: El grec com a llengua oficial i va substituir el títol de Cèsar pel de Basileu per a l'emperador.

Territoris ocupats per l'Imperi Bizantí en temps de Justinià

Itàlia, Nord d'Àfrica, sud i sud-est de la península Ibèrica i una part del sud d'Ucraïna.

Pobles que van amenaçar

...
Continua llegint "Imperi Bizantí: Orígens, Expansió i Caiguda" »

Història de l'alfabet grec i llatí

Llatí10,35 KB

Vas del Dípilon 730-720 aC

Trobada i grafiada sobre una enòcoa (gerra servida per libacions/context simposi, canvi a entorn privat) considerada amb la copa de Néstor la documentació més antiga grega. Trobada al costat de la porta del dipylon que donava accés a Atenes. Trobada en excavacions clandestines al segle XIX. Únic vas geomètric d’aquest tipus que conté una inscripció. Està escrita a la panxa del vas. Escriptura de dreta a esquerra (sinistra). Alfabet àtic (blau clar). Les grafies d’algunes lletres estan molt properes a l’alfabet fenici original. Característiques: Alfa inclinada, ús de la et amb un valor aspirat. Dialecte que conserva les aspiracions inicials (dialectes NO psilòtics). (el jònic en canvi és un dialecte...

Continua llegint "Història de l'alfabet grec i llatí" »

Preposicions llatines d'ablatiu i acusatiu

Llatí5,97 KB

ABLATIU ACUSATIU

cum-> amb ad-> a/ cap a... (lloc) durant/ cap a.. (temps)

sine-> sense ante-> davant de.. (lloc) abans de.. (temps)

de-> sobre per-> per, a través de.. (lloc) durant, per (temps)

pro-> davant/de post-> darrere de... (lloc) després de (temps)

a/ab- de/ des de trans-> a l'altra banda extra-> fora de

e/ex- de/des de apud-> al costat de, a la vora de

supra--> sobre, damunt de inter-> entre contra-> contra, enfront de

ACUS (1ra decl)ABL
sing plu sing plu
-AM- AS- A- IS
ACUS (2na decl)ABL
- UM- OS- O- IS
- UM (neutre)- A- O- IS
ACUS (3ra decl voc) (f i m)ABL
- EM- ES- E- IBUS
- E (neutre)- IA- I- IBUS
ACUS (3ra decl cons) (f i m)ABL
-EM-ES-E-IBUS
- X (neutre)-A- E- IBUS

UBI? (on) = In + ablatiu In + abl:...

Continua llegint "Preposicions llatines d'ablatiu i acusatiu" »

Imperi Romà: Octavi August i les seves reformes

Llatí5,13 KB

Vocabulari:

Veni-vina/audi-escolta/impera-demana/dic-digues/exspecta-espera/favete-calla/date-donem/festinate-fer presa/vinum-vi/donum-regal/orbis terrarum-bola del mon/potens-fort/clarus-famos/deus-deu/dominus-gefe.mestre/servus-esclau/ancilla-criada

Imperatiu i indicatiu

Imperatiu quan es masculí, indicatiu quan es femení

PERSONESSUMLABOROHABEOLEGOCAPIOAUDIO
2a SINGEsLaboraHabeLegeCapeAudi
2a PLEsteLaborateHabeteLegiteCapiteAudite

Singulars i plurals imperatius

da-date/tace-tacete/audi-audite/cape-capite/lege-legite/dic-dicite

Singulars i plurals (primer singular després plural)

Maculi. discipulus est urbanus - discipuli sunt urbani

Femení: Discipula est urbana - discipulae sunt urbanae

Neutre: studium est meum - studia sunt mea

Vocatiu

exercició...

Continua llegint "Imperi Romà: Octavi August i les seves reformes" »

Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder

Llatí4,77 KB

Escultura d'August de Prima Porta: Símbol de Poder

És una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta a la ciutat de Roma. En aquesta obra, hi veiem Octavi August, el primer emperador de Roma que va posar fi a les guerres de conquesta. L'escultura expressa serenitat i va ser creada per marcar l'entrada d'August a l'Olimp. La seva funció principal era la propaganda política. En aquesta figura, trobem Cupido al costat d'Octavi, recordant l'origen diví d'August.

Detalls de la Cuirassa: Iconografia Imperial

En aquesta escultura, també hi trobem la cuirassa de l'emperador August, amb una rica iconografia:

  • A la part superior, hi trobem el Cel i Aurora.
  • Al centre, hi veiem Tiberi amb la lloba, rebent les àligues imperials.
  • A sota, als dos costats,
...
Continua llegint "Monuments i Emperadors de la Roma Antiga: Art, Història i Poder" »

Aventura a Egipte: Àngels, Raspa i el misteri de Nefertari

Llatí1,38 KB

Viatge a Egipte

Àngels, professora d'història obsessionada amb Egipte, i el seu fill Raspa viatgen a Luxor. Raspa, poc entusiasta, acompanya la seva mare ja que la seva àvia està de viatge.

A l'aeroport de Madrid, Rafel, marit d'Àngels i pare de Raspa, no pot viatjar per tenir el passaport caducat.

A Luxor, Hassan els espera com a guia. Embarquen al Florence per fer un creuer pel Nil fins a Assuan.

La Vall dels Reis

Visiten la tomba de Tutankamon i compren una pedra amb la silueta de Nefertari per 200 euros.

Es troben amb Brígida, antiga companya d'Àngels, i Charles, el seu acompanyant, que són traficants d'antiguitats.

El misteri de la pedra

Naguib, l'amo de la botiga, ven la pedra a Àngels per evitar ser detingut per la policia.

Brígida

...

Continua llegint "Aventura a Egipte: Àngels, Raspa i el misteri de Nefertari" »

El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts

Llatí3,08 KB

El Viatge al Món dels Morts

Catàbasi i Anàbasi

Baixada al món dels morts (catàbasi), pujada (anàbasi) i sortida: reencarnació. Simbolitza el final d'una etapa molt llarga, el descans o el càstig, i també representa el judici.

Personatges que Baixen

Demèter i Hermes.

Càstigs

Sísif

Es va revelar al déu fluvial Asop que l'autor del rapte de la seva filla havia estat Zeus.

El càstig consistia a empènyer una gran pedra arrodonida des de la base d'una muntanya fins al cim per, un cop allà, veure com aquesta queia rodant fins al punt de partida.

Tici

Per ordre de la gelosa Hera, va intentar violar Leto, la mare d'Apol·lo i Àrtemis.

Dia rere dia, dos voltors (o dues serps) li devoraven el fetge, que es renovava a la nit, de manera que l'endemà...

Continua llegint "El Mite del Descens als Inferns i la Celebració dels Morts" »

L'Imperi Romà: Divisió, Romanització i Imperi Carolingi

Llatí2,47 KB

Piràmide Visigoda

  • Rei
  • Nobles
  • Clero
  • Campesins

Per què es va dividir l'Imperi Romà?

A la mort de l'emperador Teodosi I, l'Imperi romà es va dividir a efectes administratius en dues meitats. Arcadio, fill gran de Teodosi I, va quedar a càrrec del tron de l'Imperi romà d'Orient, mentre que el seu fill menor, Honori, va ser nomenat emperador de l'Imperi romà d'Occident.

La Romanització

Es diu romanització al procés d'assimilació cultural que va tenir lloc a la major part d'Europa occidental i els Balcans en l'Antiguitat, pel qual nombroses regions sota el poder polític de Roma van adoptar les seves institucions, costums, organització social i la seva llengua. El procés va tenir lloc en l'imperi de Trajà que ho va aplicar després d'haver

...

Continua llegint "L'Imperi Romà: Divisió, Romanització i Imperi Carolingi" »

Poesia Lírica Romana: Catul, Horaci i Ovidi

Llatí3,03 KB

La Poesia Lírica a l'Antiga Roma

S'entén per lírica l'efusió dels sentiments i idees del poeta, sense vincle amb un esquema formal fixe. A Grècia hi ha una gran varietat temàtica, cantada amb acompanyament musical, i a Roma igual, tot i que sense cant ni música.

Durant l'època arcaica (s. III-I a.C.) van existir cants lírics populars i durant l'època clàssica (s. I a.C.-I d.C.) hi va haver autors com:

Catul (84-54 a.C.)

Catul era de família eqüestre i va conèixer a Roma la seva estimada Lèsbia-Clòdia, qui li va obrir les portes a l'alta societat. Catul va viure la nova forma d'entendre la poesia on hi ha: subjectivisme (apareix la passió amorosa), originalitat i erudició, i menyspreu per l'epopeia llarga i preferència pels poemes...

Continua llegint "Poesia Lírica Romana: Catul, Horaci i Ovidi" »