Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Gramàtica Llatina i Evolució Lingüística

La Primera Declinació Llatina

La primera declinació llatina inclou substantius femenins (i alguns masculins) que acaben en -a al nominatiu singular. A continuació, es mostren els casos i les seves desinències per a rosa, -ae (rosa) en singular i plural:

• Nominatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Vocatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Acusatiu: ros-am (singular), ros-as (plural)
• Genitiu: ros-ae (singular), ros-arum (plural)
• Datiu: ros-ae (singular), ros-is (plural)
• Ablatiu: ros-a (singular), ros-is (plural)

El Verb Llatí: Desinències Personals

Les desinències personals s'afegeixen a l'arrel del verb per indicar la persona i el nombre. Aquí teniu un resum de les desinències més comunes:

• Singular:

Origen de la Novel·la Clàssica

Les primeres manifestacions literàries van ser poemes religiosos, funeraris... Van aparèixer altres gèneres literaris: teatre, historiografia, oratòria, fins a arribar a la novel·la. Aquest gènere ha influït enormement en tota la literatura occidental posterior. Només s'han conservat dues novel·les d'un gran nivell literari: El Satiricó de Petroni i L'ase d'or d'Apuleu.

Novel·les d'Intriga Ambientades a Roma

Moltes novel·les tenen un component històric però afegeixen al seu argument elements policíacs d'intriga i investigació. Els casos d'assassinats, robatoris o altres tenen lloc a Roma. Gràcies a les investigacions dels protagonistes podem conèixer com era la ciutat, quins espectacles s'hi celebraven...

El Circ Romà: Estructura i Espectacles

Parts del Circ Romà

• Planta: rectangular i corbada en un dels seus costats.
• Harena: pista central.
• Spina: terraplè allargat que dividia la pista en dues meitats, sovint decorat amb obeliscos egipcis.
• Carceres: cotxeres on es preparaven els carros, els cavalls i els aurigues.
• Pulvinar: llotja presidencial des d'on es donava la sortida amb el llançament d'un mocador blanc.
• Cavea: graderia per als espectadors.
• Vomitoria: passadissos d'accés i sortida.

L'Espectacle Principal del Circ

L'espectacle més popular del circ romà eren les curses de cavalls, conduïts per un auriga.

Les Factiones

• Factiones: grups de seguidors que es feien càrrec de l'entrenament i de les despeses dels animals i dels aurigues.

L'Amfiteatre

La Família a l'Antiga Roma

El Matrimoni (Ius Connubii)

El ius connubii, o dret al matrimoni, només estava reconegut per als homes lliures o lliberts. Els esclaus no es podien casar legalment. Hi havia pocs matrimonis entre lliberts, ja que no podien reconèixer legalment els seus fills. L'homosexualitat era ben vista, tot i que no es permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.

La Cerimònia del Casament

El casament era una cerimònia privada que es feia al pati de la casa, davant de l'atri (un petit temple domèstic). No hi havia sacerdot, però sí testimonis.

El Naixement i el Reconeixement dels Fills

Quan naixia un nen, el pare podia reconèixer-lo com a seu o no. Si no el reconeixia, el nen adoptava el cognom de la mare i no era considerat...

La nit que Pablo va perdre el coneixement

Aquella nit va ploure i Alfredo va estar despert, merodejant per la casa. Pablo no compliria la seva paraula.

L'endemà, Pablo va tornar a tenir aquella estranya sensació de cansament. Desitjava veure la Clara, però quan hi va anar, la senyora Durant li va impedir el pas. Li va dir que la nena havia anat al metge. El nen l'hi va explicar al seu pare, a qui també li va semblar sospitosa aquesta excusa. Va decidir anar amb els seus companys a veure què passava, però ni tan sols els van obrir la porta. Aquell dia, Alfredo va rebre una altra trucada; Pablo només va poder escoltar el que el seu pare deia. Aquesta vegada van quedar per anar a algun lloc.

Pablo va baixar a esmorzar, va parlar de la Clara,...

Primera Declinació Llatina

Les paraules de la primera declinació són les que acaben en -a.

Segona Declinació Llatina

Les paraules de la segona declinació són les que acaben en -us, -er o -um.

Declinació dels Substantius Neutres

Cultura i Societat a l'Antiga Roma

L'antiga Roma va ser una gran potència militar. En el curs de milers d'anys, la metròpoli i el seu imperi van desenvolupar una civilització remarcable, que va ser gravada en pedra, i el patrimoni s'ha cobrat...

Expressions i Dites Populars: Origen i Significat

A continuació, explorem el significat i l'origen de diverses expressions i dites populars, moltes d'elles amb arrels en la cultura clàssica i llatina.

Al Cèsar el que és del Cèsar

Significat: A cadascú el que li correspon.

Origen: Amb aquestes paraules, Jesús va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el pagament dels impostos al Cèsar.

Anar Llatí

Significat: Rutllar bé, anar tot sobre rodes.

Origen: Aquesta expressió fa referència a la precisió i l'ordre associats a la llengua llatina i la cultura romana.

Arrencar-se els Cabells

Significat: Desesperar-se.

Origen: En el món clàssic, arrencar-se els cabells era símbol de dol profund per la mort d'un ésser estimat.

Amor Platònic

Significat:

Les cases privades a l'època clàssica

Hi havia quatre tipus bàsics d'habitatge segons el nivell econòmic i la seva ubicació (al camp o a la ciutat):

• La domus: la casa senyorial.
• Les insulae: els blocs de pisos.
• La villa rustica: la vila rústica.
• La villa urbana: la vila urbana.

Com és d'esperar, les residències de les classes benestants (domus i villae urbanae) eren les més riques pel que fa a decoració i mobiliari.

La domus, la casa senyorial

Era la casa típica romana, tot i que només una minoria de famílies hi podia viure. La seva grandària i luxe variaven molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia. La domus constava d'un o màxim dos pisos, amb planta rectangular i tancada a l'exterior per parets...

Les Classes Socials a l'Antiga Roma

La societat romana estava constituïda per homes lliures i esclaus.

Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini) sense drets.

Patricis i Plebeus

Els patricis es consideraven els primers habitants de Roma. Però els plebeus van anar aconseguint drets i es van anar igualant davant la llei.

Els Tribuns de la Plebs

Eren magistrats amb grans prerrogatives i inviolables, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus.

La Llei de les Dotze Taules

Les lleis romanes es van gravar sobre dotze taules de bronze i es van exposar al fòrum per ser visibles.

Llei Canuleia

Permetia als plebeus casar-se legalment amb els patricis.

Llei Hortènsia

Els plebeus van aconseguir que les assemblees fossin presidides...

Dies de Festa

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. De fet, era el pontífex màxim qui elaborava i controlava el calendari, i també indicava els dies festius i laborables.

Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti). Perquè els ciutadans se n'assabentessin, es penjaven els calendaris als murs dels edificis.

Principals Dies Festius

Les festes dels romans són un retrat del seu caràcter idiosincràtic. Els primers romans eren camperols i feien rituals als elements de la natura. En anar passant el temps, es van convertir en vencedors i conqueridors, i s'encomanaven al déu de la guerra....