Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Diferències Socials a l'Antiga Roma

La ciutat de Roma es va formar originalment quan unes famílies de la regió del Laci es van unir per habitar el mateix territori i compartir el naixement d'una nova societat. Inicialment, no hi havia diferències entre aquestes famílies; totes tenien la mateixa importància i poder. Les diferències van sorgir a causa de l'augment demogràfic i el creixement econòmic desigual. A Roma, les diferències socials es basaven en el naixement i la riquesa de l'individu o la família. La primera diferenciació social que es va donar va ser entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures

Els homes lliures eren aquells que no havien nascut ni esdevingut esclaus. Tenien drets i deures que variaven en funció de la classe...

La Conquesta i Romanització de la Península Ibèrica

A principis del segle II aC, els territoris conquerits per Roma a la península ocupaven la costa oriental (Hispània Citerior) i la zona meridional (Hispània Ulterior). Les àrees que havien estat colonitzades pels fenicis o grecs van acceptar la presència romana, mentre que els altres territoris de l'interior s'hi van oposar amb gran resistència. El líder lusità, Viritat, es va convertir en el símbol d'aquesta resistència i va causar molts problemes a les tropes romanes. Numància va caure el 133 aC. El 19 aC es va completar la conquesta de la península amb les guerres càntabres, en les quals va intervenir August.

Durant la conquesta de la península, Roma no va deixar de fundar...

Horaci: Vida i Obra

Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, l'any 65 a.C. Era fill d'uns esclaus emancipats. Va anar a l'escola a Roma i, més endavant, a Atenes, on va estudiar filosofia i va perfeccionar els seus coneixements. Va lluitar en defensa de la república amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August i Filipos. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes, que li va donar suport econòmic a més de ser el seu amic, i així va poder viure de la poesia.

És probablement el poeta líric més representatiu, ja que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds....

La conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC)

Després d'haver aconseguit el domini de la península Itàlica, Roma es va enfrontar a les Guerres Púniques, entre romans i cartaginesos. Amb l'expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya van passar a ser territori romà. El 219 aC va començar la segona Guerra Púnica amb Anníbal. Anníbal, amb els seus homes, va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. Finalment, Publi Corneli Escipió Emilià va destruir definitivament Cartago, posant fi a les Guerres Púniques.

El 197 aC, els romans havien dividit la Península Ibèrica en dues províncies: la Hispània Ulterior i la Hispània Citerior. L'any 154 aC hi va haver una revolta dirigida...

Les Magistratures Romanes: Organització i Funcions

La primera condició per accedir a una magistratura era ser ciutadà romà. A més, calia posseir una fortuna considerable, haver demostrat una mínima experiència en la gestió d'afers públics i no presentar cap causa d'indignitat. L'exercici d'una magistratura generalment no era retribuït i es considerava un honor. Cada magistrat tenia almenys un col·lega, i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que ningú no tenia poders absoluts. Els magistrats tenien imperium (poder suprem militar i judicial) i rebien protecció divina.

Magistratures Especials i d'Emergència

Per a situacions particulars o d'emergència, hi havia dues altres magistratures:

• L'Interrex: Assumia el poder

Transmissió de la Cultura Clàssica

La transmissió de la cultura clàssica s'ha fet per diverses vies:

1. Testimonis arqueològics: troballes urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics.
2. Testimonis epigràfics: inscripcions trobades en ceràmica, pedra, làpides funeràries, parets, etc.
3. Testimonis literaris: la principal via de transmissió de la cultura clàssica, ja que a partir de les obres escrites pels escriptors coneixem la filosofia, la història, la geografia, les llegendes, les ciències de la natura, les matemàtiques, l'arquitectura, l'art, i així tots els àmbits del coneixement. Gràcies a la literatura, tot aquest saber es va poder conservar.

Materials d'Escriptura a l'Antiguitat

Els textos literaris d'època...

El guardià entre el sègol

Sinopsi

Xenia, una estudiant de 16 anys, es veu immersa en la lectura d'El guardià entre el sègol de J.D. Salinger per un treball de filosofia. A través dels comentaris en línia, coneix a Marcel, un noi de 17 anys. Després d'una breu trobada, Xenia intenta localitzar-lo a la seva escola i al gimnàs on practica taekwondo i yom chi, però no el troba. Finalment, descobreix que el Marcel que va conèixer era un impostor. Xenia comparteix la seva experiència amb els seus pares i decideix allunyar-se de Marcel.

Posteriorment, Xenia rep un quadern blau de Barcelona, procedent d'un reformatori. El quadern pertany a Eric González Pascual, el noi que es va fer passar per Marcel. Eric li revela la seva difícil situació...

Octavi August i l'Establiment del Principat

L'any 29 a.C., Octavi va tornar a Roma com a vencedor i va ser elegit cònsol. El 27 a.C. va retornar formalment els seus poders al Senat, i al cap de tres dies, el Senat li va atorgar el títol d’August (el Venerable).

August mai no va establir una monarquia oberta, sinó que va acaparar tots els poders mitjançant un sistema de govern anomenat Principat.

El control del poder per August

Inicialment, August va restaurar els òrgans de govern republicans, però ell mateix es va nomenar:

• Cap de les tropes (Imperator).
• Titular de la Tribunicia Potestas (dret a convocar i legislar el Senat).
• Posseïdor del dret de vet (podia vetar qualsevol decisió del Senat o dels magistrats).

El Senat mantenia els seus poders,...

a) Catilina contra rem publicam coniurabat.

Nom: S Adv Acus: S adj. acus S V: 3s Imp

Subj: -----------CD----------

Catilina vivia contra l’afer públic = República.

b) Scientia rerum causa explicat.

Nom: S genit pl acus pl V: 3s

Subj: ---------CD--------

La ciència explica les causes de les coses.

c) Vergilius Aeneae res narrabat.

Nom: S genit S acus pl V: 3s Imp

Subj: C N CD

Virgili narrava històries d’Enees.

d) Graeci multas res ex Hispania importabant.

Nom: Pl Acus pl Acus pl Prep t + ablat S V: 3s Imp

Subj: adj ---------CC--------

Els grecs importaven moltes matèries d’Hispània.

e) Augustus rem publicam regebat.

Nom: S Acus: S adj. acus S V: 3s Imp

Subj: -----------CD----------

August dirigia la República.

a) Paris Helenam, pulchram mulierem,

L'Inici de l'Imperi Romà sota August (20 a.C.)

L’any 20 a.C. Octavi és proclamat «August» pel Senat romà. Es desfà de Marc Antoni i comença l’Imperi.

La *Pax Romana* i el Poder del *Princeps*

August té com a tasca restablir l’orbe romà i aconseguir la desitjada «pax romana». Va retallar el poder del Senat i va mantenir l’aparença de l’Estat com una república, però el poder va estar en mans del *Princeps*. Comença un règim dinàstic de caire cortesà encobert.

Les Reformes Morals: El *Mos Maiorum*

Les reformes del *Princeps* van ser retrobar els antics valors del mos maiorum, totes aquelles virtuts que van aixecar Roma. Aquestes incloïen:

• Pietas i obediència als déus.
• Fides a la paraula donada.
• Portar una vida senzilla,