Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

Origen i evolució de la nostra llengua

La major part de la nostra llengua prové del llatí vulgar (forma col·loquial del llatí clàssic). La nostra llengua també ha rebut influència d'altres sistemes lingüístics com ara les llengües dels pobladors anteriors als romans, les llengües dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment. Utilitzem paraules d'origen celta (blat, carro). També són presents antropònims d'origen germànic. L'àrab és la llengua que més ha influït en el valencià a causa de la convivència continuada amb els musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori.

Les llengües de l'Estat

La llengua...

Anàlisi de la Guerra Numantina

1. Inici de la Guerra Numantina: Causes Romanes

Els romans van iniciar la guerra perquè els habitants de Segeda van construir una muralla, trencant un acord preexistent. Aquesta acció va ser considerada un casus belli.

2. Impacte de les Guerres Celtiberes en el Calendari Romà

Van afegir dos mesos més al calendari perquè els cònsols necessitaven més temps per preparar la guerra.

3. Tàctiques Bèl·liques dels Celtíbers

Atacaven de forma ràpida i inesperada, retirant-se immediatament. Aquesta tàctica s'anomena concostare.

4. Durada, Capdill i el Dia Nefast del 23 d'Agost

• La guerra va durar 20 anys.
• El capdill dels numantins era Caros.
• El 23 d'agost de 153 aC va ser declarat nefast perquè els romans van patir

El Llatí: Una Llengua Flexiva i la seva Estructura

El llatí és una llengua flexiva, la qual cosa significa que utilitza desinències per distingir gènere, nombre i funció sintàctica. En llatí, els mots estan formats per l'arrel (la part invariable del mot que ens aporta el significat) i per uns morfemes desinencials (que ens indiquen el gènere, el nombre i la funció sintàctica).

Aquest sistema de flexió no s'ha mantingut en les llengües romàniques. En català, els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, donant-nos informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant preposicions. Altres llengües, com el rus o l'alemany, tenen un sistema flexional semblant al...

L'Ascens al Poder d'Octavi August

Octavi va respectar la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions i va anar assumint el poder a base d’acumular títols i càrrecs. Va ser anomenat:

• Augustus: és a dir, venerable.
• Imperator i Princeps Senatus: la qual cosa li conferí tots els poders legislatius, executius i judicials.
• Tribunus Plebis a perpetuïtat: el representant de la plebs.
• Pontifex Maximus: amb el poder de nomenar membres dels col·legis sacerdotals.
• Finalment, Pater Patriae.

Les Reformes d'August i la Renovació de Roma

August va reformar l’organització del govern i de les províncies. També va reformar i restaurar monuments malmesos i en va construir de nous per exaltar el poder de Roma. Va construir...

El Principat: La fi de la República?

Teòricament, continuaven en funcionament les institucions republicanes, però en la pràctica el nou emperador (imperator) es feia reconèixer amb el títol de Princeps civium et senatus. Malgrat aquesta autoritat absoluta, no es va considerar mai oficialment la idea de restaurar la monarquia.

Els Poders d'Octavi August

Els poders vitalicis de l'imperium i la potestas tribunicia, a més del nomenament com a Pontifex Maximus, li van donar un control sobirà sobre l'administració civil i militar, tant a Roma com a les províncies.

• En qualitat de prefecte de costums, intervenia directament en el nomenament dels membres del Senat.
• El tresor públic (aerarium) també estava sota la seva supervisió.

La Guàrdia

Sarcòfag dels Esposos

Context

La civilització etrusca va desenvolupar-se a la península Itàlica. D'origen oriental, aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. L'art etrusc està marcat per les creences religioses i l'obediència a la voluntat dels seus déus. Donaven molta importància a la vida després de la mort i, per això, es perpetuava la memòria del difunt amb urnes funeràries o màscares de cera. Només les famílies de l'aristocràcia es podien permetre un sepulcre com aquest.

Descripció formal

Material: terracota. La tapa té forma de kliné (llit). Hi ha les figures d'una dona i un home en actitud plàcida i amable. Ell, darrere la dona, es presenta fort i protector;...

Romans i cartaginesos a Hispània: La primera guerra púrrica (264-241 aC) va durar 23 anys, durant els quals Roma i Cartago lluitaren per la supremacia de la zona: la Mediterrània. Cartago, situada al nord de Tunís (Àfrica), era la potència dominant de la zona al principi d’aquest conflicte bèl·lic. No obstant això, després de la guerra, Cartago va sortir derrotada i va haver de cedir Sicília als romans, obligant-se a acceptar unes dures condicions tributàries (impostos) en el tractat de pau.

Segona guerra púrrica

Vid. Llibre.

Tercera guerra púrrica

Entre els anys 149-146 aC, aquesta guerra fou molt més àcida que les dues anteriors i va consistir principalment en el setge romà a la ciutat de Cartago, que acabà amb la destrucció...

Breu Història de la Literatura Llatina

Orígens i Influència Grega

Literatura llatina: hereva de la literatura grega. Al segle III a.C. apareix una literatura en llatí, a imitació de la grega. La conquesta de la Magna Grècia va propiciar el coneixement de les formes culturals i literàries gregues. Destaca l'adaptació mètrica i la traducció de l'Odissea al llatí amb versos saturnins, per Livi Andrònic.

Etapa de Formació (Segle I a.C.)

A partir del segle I a.C. trobem l'epopeia i el teatre amb Livi Andrònic i Nevi. Destaquen la comèdia de Plaute i Terenci, la sàtira amb Enni i Luciŀli, i la prosa amb Cató el Vell. Al final del segle I a.C., l'eloqüència va arribar al seu clímax amb Ciceró i la prosa amb Sal·lusti.

El Classicisme

Reunió Diplomàtica: La Crisi de l'Avió

En un altre lloc, Helen Sandberg rebia els ambaixadors d'Amèrica i Anglaterra, molt diferents entre si. A Helen no li agradaven aquests ambaixadors, perquè eren militars i els seus països eren més grans que el seu.

Després de discutir una estona, l'ambaixador americà diu que té 50 marines americans a la seva ambaixada i que en una hora poden ser-hi. L'altre ambaixador contesta que en una hora potser ja és tard i que un home ja pot estar mort. Ell informa que té 6 soldats esperant a fora, dins el seu cotxe, i que són especialistes en segrestadors. Discuteixen entre ells i Helen els explica el que ella pensa, el que vol i el que farà.

En primer lloc —els explica—, jo no tenia ni idea d'aquests...

Crisi Aèria: Negociació i Incident Exterior

La Negociació de Helen Sandberg

En un altre lloc, Helen Sandberg intentava negociar amb els segrestadors. Ells deien que els seus germans eren innocents, que lluitaven per la llibertat de tota la gent. Ella, en canvi, contestava dient que eren criminals i que no els podia lliurar, però que la gent de l'avió era innocent, tenien famílies i fills.

L'Ultimàtum del Segrestador

El segrestador li demana: "Tens els meus germans aquí?". Ella contesta que no. Ell li diu que miri per la finestra: "Aquí al costat tinc l'espia americà. Pensa que aquí dins hi ha molts espies i gent important. D'aquí a mitja hora, tornaré a demanar pels meus germans."

L'Execució del Passatger

Helen mira l'avió (el veu...