Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Secundària

De Cèsar a August: del triumvirat a la fi de la República i l'inici de l'Imperi Romà

LlatíActualitzat el 3,51 KB

L'ascens i la caiguda de Juli Cèsar

Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars fonamentals:

  • La fidelitat dels soldats veterans, que havien rebut terres en compensació pels serveis prestats.
  • El suport de la classe social pertanyent a l’ordre eqüestre.
  • El seu prestigi popular, fonamentat en la simpatia de la plebs.

Amb aquests suports sòlids, fou nomenat dictador vitalici. A més, va acumular en la seva persona els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Malgrat el seu poder i la seva activitat política frenètica, els aristòcrates consideraven Cèsar un opressor de les velles llibertats republicanes. Per tot això, un grup de nobles, dirigits per Brutus i Cassi, van organitzar una conjura que va culminar amb l’assassinat...

Continua llegint "De Cèsar a August: del triumvirat a la fi de la República i l'inici de l'Imperi Romà" »

Amfiteatre romà (Coliseu) i vies romanes: estructura, espectacles i xarxa viària

LlatíActualitzat el 4,05 KB

Estructura de l'Amfiteatre Romà (Coliseu)

Forma i Elements Principals

  • Forma: ovalada.
  • Arena: Zona central destinada a la lluita.
  • Cavea: Grades per als espectadors, dividides per categoria social: prima, media i summa cavea.
  • Vomitoria: Boques d'entrada i sortida.
  • La cavea tenia forma de cunya per facilitar la transició i la circulació.
  • Mur entre l'arena i la cavea.
  • Velum: Toldo protegit per un sistema de pals i mastils.
  • Subterraneum: Zona sota l'arena que contenia montacàrregues (ascensors) per pujar elements i animals.

Tipus de Lluites i Espectacles

Al Coliseu es duien a terme diversos espectacles:

  • Lluites de gladiadors.
  • Lluites entre feres i gladiadors.
  • Combats de feres contra feres.
  • Naumàquies (batalles navals simulades, tot i que menys comunes en
...
Continua llegint "Amfiteatre romà (Coliseu) i vies romanes: estructura, espectacles i xarxa viària" »

Imperi Romà: Alt Imperi, Baix Imperi i emperadors

LlatíActualitzat el 3,68 KB

L'Alt Imperi (27 aC - 284 dC)

August i la Dinastia Julioclàudia

Octavi August fou investit amb el títol d'Augustus (majestuós). Va modificar l'equilibri de poders, va pacificar i va disminuir conflictes i tensions, període conegut com a "Pax Augusta".

Reformes:

  • Consell del príncep que acaba suplantant l'alt funcionariat i els senadors.
  • Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures d'Itàlia.
  • Creació de la guàrdia pretoriana, cohorts urbanes i distribució de ciutadans rics en dues classes: senatorial i eqüestre.
  • Millora del tresor públic, impostos nous, drets duaners (Roma 25% i províncies 2%).
  • Va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics; va dur a terme una reforma social i va restaurar les tradicions.

Successors:

  • Tiberi (14
...
Continua llegint "Imperi Romà: Alt Imperi, Baix Imperi i emperadors" »

Guerres púniques i crisi final de la República romana: resum

LlatíActualitzat el 3,43 KB

Guerres púniques

Segona guerra púnica

Segona guerra púnica: els germans Escipió (els Corneli Escipions) van tenir un paper destacat a la península Ibèrica durant la guerra. La victòria decisiva sobre Anníbal a la batalla de Zama l'any 202 a.C. va posar fi a la contesa a favor de Roma.

Tercera guerra púnica

Tercera guerra púnica: el Senat romà, per insistència de Cató l'Ancian (fent servir la famosa expressió «Cartago delenda est»), va enviar un exèrcit comandat per Publio Cornelio Escipió Emilià, que va destruir completament Cartago.

Partits i conflictes polítics

Optimates i Populares

  • Optimates: eren conservadors.
  • Populares: eren reformistes i, sovint, més populistes o revolucionaris.

El primer triumvirat

Primer triumvirat: Pompeu...

Continua llegint "Guerres púniques i crisi final de la República romana: resum" »

Relats breus sobre la natura, l'amor i la fi del món

LlatíActualitzat el 3,68 KB

Vaig tocar una mata de bruc

Vaig tocar una mata de bruc: estava seca, i encara conservava l'escalfor del sol d'aquell dia d'estiu. Vaig contemplar el cel: estava ras, i un estel titil·lava a sobre mateix del penyal. Queia la rosada suaument; no bufava ni un alè d'aire. La Natura em semblava benigna i bondadosa, i vaig pensar que m'estimava a pesar que jo era una pària; si dels homes no en podia esperar més que insults, rebuig i recels, podia confiar en la Natura amb filial afecció. Aquella nit, si més no, seria el seu hoste: com a mare meva que era, em brindaria allotjament sense cobrar-me res. Jo encara tenia un mos de pa, el crostó d'un panet que havia comprat en una vila on havíem fet parada el migdia, amb un penic oblidat; l'última...

Continua llegint "Relats breus sobre la natura, l'amor i la fi del món" »

La comèdia a Roma: Plaute, Terenci i l'estructura del teatre romà

LlatíActualitzat el 4,92 KB

La Comèdia a Roma

Orígens i Influència Grega

La comèdia entra a Roma per influència grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia d'esperit romà. A Roma convivien la fabula palliata (comèdia a la manera grega, l'acció es desenvolupava a Grècia i els personatges vestien el pallium) i la fabula togata (acció a Roma i els actors vestien la toga).

Plaute: Vida i Obres

Plaute va néixer a Sarsina el 250 a.C. i es va traslladar a Roma, on es va dedicar al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Després d'un període de dificultats econòmiques, va decidir escriure i representar obres. Plaute es va dedicar a la fabula palliata. Se li atribueixen 130 comèdies,...

Continua llegint "La comèdia a Roma: Plaute, Terenci i l'estructura del teatre romà" »

Orfeu i Eurídice: el mite i la història d'Orfeu

LlatíActualitzat el 2,57 KB

¡Escribe tu texto aquí!1.Saps de quina llengua es va derivar el llatí?

De la indoeuropea

2.Quines són les anomenades llengües ROMàniques?


Català, castellà, Francès, italià i portuguès.

3.Com es diuen els recipients que utilitzaven els romans per transportar Mercaderies com ara vi, cereals, etc.?


Àmfora, dòlia

4.Explica el mite d’Orfeu.


Orfeu és el gran Músic entre els mortals. Eurídice era la dona d’Orfeu. Un dia, Eurídice Caminant sola pel bosc, es trobà amb un caçador que li adulà. Eurídice que no Era vanitosa, li va dir que continués el seu camí. El caçador que era Aristeu, S’enfadà i començà a perseguir-la per aconseguir un petó d’Eurídice. Eurídice, Després de la persecució, arribà a un cim i es parà

...
Continua llegint "Orfeu i Eurídice: el mite i la història d'Orfeu" »

Abreviatures llatines més habituals i expressions catalanes amb origen llatí

LlatíActualitzat el 1,73 KB

Abreviatures c.(circa, al voltant de) per datar de forma aprox. Etc.(et cetera, i la resta de les coses) quan volem escurçar una relació de coses fàcilment deduÏbles pel context. Id.(ídem,la mateixa cosa)evitar la repetició innecessària d'una cosa esmentada previament. Infr.(infra,més avall) citació interna dins d'un text, fer referència a un passatge posterior. INRI(Iesus Nazarenus Rex Iudeorum,Jesús de natzaret rei dels jueus) sinònim d'escarni o afront. N.B.(Nota bene,observa bé) fórmula que sol encapçalar les explicacions que s'afegeixen a un escrit. Op.(opus,obra)terme utlitzat en el món de la música.PD(Post data,després de la data i signatura) i PS(Post scriptum,després del que s'ha escrit) són fórmules per afegir
...
Continua llegint "Abreviatures llatines més habituals i expressions catalanes amb origen llatí" »

El verí del teatre pdf

LlatíActualitzat el 1,59 KB

Kouadjo i Ouattarà tenen 11 anys. Aura té 13 anys. Baba-pare Akendewa: aranya caçadora i llesta. Tenia un pare i en lloc de posseir terres volia ser mes intel·ligenta. Son sàvies. Gbagbagji: polsera vermella-aura o negre-ouatara. Ouattara i kouadjo els rapten els soldats. I aura es va separar d’ells. Bandama vermell: Riu bastant gran i no era profund. Sergent abo: Gefe del campament dels rebels on es el primer on hi va l’aura. General zacharies: Cap rebel, el que mes atacs havia dut a terme, camisa destrossada, armilla gorra de llana era una llegenda. Ouatara: entrar a formar part d’un campament de les forces nouvelles, mecànic, classes de teatre, i cada cop escriu millor. Aura es maltractada, violada...

La Comèdia de l'Olla de Plaute i El Metge a Garrotades de Molière: anàlisi comparativa

LlatíActualitzat el 4,21 KB

La Comèdia de l'Olla (Plaute)

Característiques

  • Llatí col·loquial i llenguatge expressiu (obscenitat, insults, estil líric, paròdia).
  • Cap preocupació moral.
  • Objectiu principal: fer riure.
  • Argument basat en embolics i confusions.
  • Conflicte amorós.
  • Final feliç.
  • Escenaris improvisats.
  • Presència de música, cant i mímica.
  • Comèdia romana amb màscares.
  • Personatges arquetípics: vell avar, esclau astut, joves enamorats, rics i pobres.

Sobre l'autor: Plaute

Plaute (Titus Maccius Plautus, Sarsina c. 254 aC – Roma 184 aC) va ser l'autor romà de comèdies amb més èxit entre el públic. També actor i home de poble, escrivia comèdies principalment per a les classes baixes.

El Metge a Garrotades (Molière)

Característiques

  • Argument simple.
  • Comèdies molt
...
Continua llegint "La Comèdia de l'Olla de Plaute i El Metge a Garrotades de Molière: anàlisi comparativa" »