Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat
Adequació, coherència i cohesió textual: els díctics i la poesia trobadoresca
L'adequació textual es una propietat que ha de presentar tot text, q exigeix q feim la tira adient de tots els elements lingüístics de q disposam per tal d'adaptar-los a la situació comunicativa concreta en q ens troba. El mes important x a una bona adequació textual, es saber trobar el registre adient al context. Altrament, correm el risc que ens titllin de pedants o de distants o d'incultes
Joan Benet i Jonet: teatre, Berenaveu a les fosques i etapes de la seva obra
TEMA 14
Benet i Jonet ha sigut l’autor més rellevant del teatre actual català perquè aconsegueix estrenar tot alló que Escriu.Tematica: l’individu en la societat condicionada després del 1939. Les Obres teatrals es divideixen en dues etapesl’época de formació del 1964 al 1975 Que s’inicia amb el guardó Josep María de Sagarra amb l’obra Una vella,coneguda Olor i mes tard publicà Berenaveu a les fosques, les dues son Realistes, la primera mostra amb versemblança la societat barcelonina de Postguerra i la segona incideis en la intimitat dels personatges.
El segon perode s’inicia amb la Revolta De les bruixes on fa referencia a l’impotencia de l’autor per canviar el Món. Té elements brechtians i un llenguatge més coloquial.
...Cançoneta lleu i plana: sirventès de Guillem de Berguedà contra Ponç de Mataplana
Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: temes i estil
estudià periodisme i treballà al diari Las Provincias: amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i relació amb Isabel, la seua esposa. Va guanyar, entre altes, el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes. Dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània(similar a Ausiàs March), autor representatiu de la postguerra pels temes universals que tracta, que son la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l´amor i el sexe(amb un to divertit). Estellés, la seua obra: crònica dels moments històrics que viu, poesia política i denúncia social"Llibre de Meravelles"poema"Assumiràs la veu d´un poble". Fa reflexió profunda sobre la mort, sobre l´estat miserable de la postguerra, la queixa
L'illa de Maians: resum i anàlisi del llibre de contes de Quim Monzó
Els contes de Quim Monzó es Basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final que Produïx una situació cómica, irrelevant i absurda en els primers Llibres, i més realista i càustica en els darrers. Després del seu Primer recull de contes, shi fa perceptible una evolució cap a la Màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció Com al model de llengua literària. Els motius centrals de la Narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la Reflexió irònica sobre l'escriptura.
En el segon recull de contes, Encara és present una certa atmosfera onírica, però en “L'illa De Maians” preval la reflexió sobre el llenguatge i també la Denúncia de les vanitats del món literari. Els...
Renaixença: Aribau, Rubió i Ors i la consolidació de la llengua catalana
Joaquin Rubíó i ors:"un manifest": el proleg amb el que va encapçalar la primera edició de lo Gaiter del llobregat, ha estat considerat com veritable manifest de la renaixença. Per a Rubíó passat medieval ja no es un motiu d'enyorança que s'esgota en si mateix, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
restauració dels jocs florals: van representar una garantia de continuitat i de projecció social a l'esforç aillat
Quim Monzó: obra, estil i temes principals
Exercicis de sonorització i ensordiment: fenòmens consonàntics
Fenòmens consonàntics
1- Ensordiment: adob [p], fred [t], amarg [k], pots [ts], peix[ ], vaig [ ]
2- Sonorització: capgirar [b], objecte [b], administrar [d], pots venir [z], els aiguats [z], peix ample [ ], un pot [m], un fil [m].
3- Emmudiment: camp, tomb, cant, malalt, raigs, aquest, aquests, dolçor, ferrer, venir, anar.
4- Sensibilitzacions: bevent-ho, pensant-hi, fent-ho, Sant Andreu, Vint-i-quatre, cent homes.
5- Assimilacions: dissabte [p], subjectar [b], les dones [z], tanmateix [m], en Pau [m].
6- Geminació: immens [mm], connexió [nn], adduir [dd], til·la [ll], proppassat [pp], succeir [ks], suggeriment [d ], poble [bb], segle [gg], espatlla [ ], setmana [mm]
Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals
Cançoneta lleu i plana:
Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que
...