Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat
Adequació, coherència i cohesió textual: els díctics i la poesia trobadoresca
L'adequació textual es una propietat que ha de presentar tot text, q exigeix q feim la tira adient de tots els elements lingüístics de q disposam per tal d'adaptar-los a la situació comunicativa concreta en q ens troba. El mes important x a una bona adequació textual, es saber trobar el registre adient al context. Altrament, correm el risc que ens titllin de pedants o de distants o d'incultes
La coherencia textual es la primera propietat basica q ha de presentar un text. Don a l'enunciat una unitat global de significat. Presenta una informació clara i les ideees que donden suport a aquesta informació han estat acuradament selccionades i ordenades per tal de contribuir a la claredat del significat q es vol transmetre. Tmb ha de presentat
...Joan Benet i Jonet: teatre, Berenaveu a les fosques i etapes de la seva obra
TEMA 14
Benet i Jonet ha sigut l’autor més rellevant del teatre actual català perquè aconsegueix estrenar tot alló que Escriu.Tematica: l’individu en la societat condicionada després del 1939. Les Obres teatrals es divideixen en dues etapesl’época de formació del 1964 al 1975 Que s’inicia amb el guardó Josep María de Sagarra amb l’obra Una vella,coneguda Olor i mes tard publicà Berenaveu a les fosques, les dues son Realistes, la primera mostra amb versemblança la societat barcelonina de Postguerra i la segona incideis en la intimitat dels personatges.
El segon perode s’inicia amb la Revolta De les bruixes on fa referencia a l’impotencia de l’autor per canviar el Món. Té elements brechtians i un llenguatge més coloquial.
...Cançoneta lleu i plana: sirventès de Guillem de Berguedà contra Ponç de Mataplana
A continuació analitzarem i comentarem el poema titulat Cançoneta lleu i plana de l’autor Guillem de Berguedà, trobador del Segle XII. El poema l’escriu al voltant del 1172, i malgrat el que el títol ens pugui fer pensar, l’autor no escriu una cançó plana i senzilla, sinó un text d’atac personal cap a Ponç de Mataplana. Es coneix que aquest últim va tenir diversos enfrontaments amb Guillem de Berguedà al llarg de la seva vida, motiu pel qual l’autor va compondre aquest poema on li nega qualsevol qualitat cavalleresca, física i moral.
Com hem dit, Guillem de Berguedà, va ser un important trobador del Segle XII, nascut l’any 1130, fou fill primogènit dels vescomtes de Berguedà, Guillem I Berenguera. És a dir, l’autor
...Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: temes i estil
Vicent Andrés Estellés(1924-93)
estudià periodisme i treballà al diari Las Provincias: amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i relació amb Isabel, la seua esposa. Va guanyar, entre altes, el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes. Dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània(similar a Ausiàs March), autor representatiu de la postguerra pels temes universals que tracta, que son la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l´amor i el sexe(amb un to divertit). Estellés, la seua obra: crònica dels moments històrics que viu, poesia política i denúncia social"Llibre de Meravelles"poema"Assumiràs la veu d´un poble". Fa reflexió profunda sobre la mort, sobre l´estat miserable de la postguerra, la queixa
...estudià periodisme i treballà al diari Las Provincias: amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i relació amb Isabel, la seua esposa. Va guanyar, entre altes, el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes. Dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània(similar a Ausiàs March), autor representatiu de la postguerra pels temes universals que tracta, que son la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l´amor i el sexe(amb un to divertit). Estellés, la seua obra: crònica dels moments històrics que viu, poesia política i denúncia social"Llibre de Meravelles"poema"Assumiràs la veu d´un poble". Fa reflexió profunda sobre la mort, sobre l´estat miserable de la postguerra, la queixa
L'illa de Maians: resum i anàlisi del llibre de contes de Quim Monzó
Els contes de Quim Monzó es Basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final que Produïx una situació cómica, irrelevant i absurda en els primers Llibres, i més realista i càustica en els darrers. Després del seu Primer recull de contes, shi fa perceptible una evolució cap a la Màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció Com al model de llengua literària. Els motius centrals de la Narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la Reflexió irònica sobre l'escriptura.
En el segon recull de contes, Encara és present una certa atmosfera onírica, però en “L'illa De Maians” preval la reflexió sobre el llenguatge i també la Denúncia de les vanitats del món literari. Els...
Renaixença: Aribau, Rubió i Ors i la consolidació de la llengua catalana
Aparició de l'oda la patria d'Aribau: L'inici de la Renaixença, publicació a la revista el vapor el poema de Bpnaventura Carles Aribau la patria. Catala arcaitzant, flexible i fluid, expressava amb dignitat i emoció l'amor de la llengua materna, va ser un símbol del moviment renaixentista.
Joaquin Rubíó i ors:"un manifest": el proleg amb el que va encapçalar la primera edició de lo Gaiter del llobregat, ha estat considerat com veritable manifest de la renaixença. Per a Rubíó passat medieval ja no es un motiu d'enyorança que s'esgota en si mateix, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
restauració dels jocs florals: van representar una garantia de continuitat i de projecció social a l'esforç aillat
...Joaquin Rubíó i ors:"un manifest": el proleg amb el que va encapçalar la primera edició de lo Gaiter del llobregat, ha estat considerat com veritable manifest de la renaixença. Per a Rubíó passat medieval ja no es un motiu d'enyorança que s'esgota en si mateix, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
restauració dels jocs florals: van representar una garantia de continuitat i de projecció social a l'esforç aillat
Quim Monzó: obra, estil i temes principals
QUIM MONZÓ: reflecteix la societat actual no solament en la seua obra sinò també en la seua forma de viure. Podem comprovar això a través del seu treball com a disenyador gràfic, traductor d'autors contemporanis, narrador i col.Laborador de premsa i mitjans audiovisuals des de fa dos dècades. S'ha prodigat en gèneres menors com ara el conte o la literatura periodística. Ha rebut una escassa influència en la tradicó narrativa catalana. En diverses entrevistes, descriu el procés d'escriptura de les seues obres com un procés d'improvisació sense pla previ. Novel.Les. les seues primeres novel.Les se situen al marge de la seua rpoducció posterior i coincideixen amb l'estètica de l'anomenada "generació del 70" i amb clares influències
...Exercicis de sonorització i ensordiment: fenòmens consonàntics
Fenòmens consonàntics
1- Ensordiment: adob [p], fred [t], amarg [k], pots [ts], peix[ ], vaig [ ]
2- Sonorització: capgirar [b], objecte [b], administrar [d], pots venir [z], els aiguats [z], peix ample [ ], un pot [m], un fil [m].
3- Emmudiment: camp, tomb, cant, malalt, raigs, aquest, aquests, dolçor, ferrer, venir, anar.
4- Sensibilitzacions: bevent-ho, pensant-hi, fent-ho, Sant Andreu, Vint-i-quatre, cent homes.
5- Assimilacions: dissabte [p], subjectar [b], les dones [z], tanmateix [m], en Pau [m].
6- Geminació: immens [mm], connexió [nn], adduir [dd], til·la [ll], proppassat [pp], succeir [ks], suggeriment [d ], poble [bb], segle [gg], espatlla [ ], setmana [mm]
Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals
Cançoneta lleu i plana:
Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que
...