Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Fenòmens consonàntics

1- Ensordiment: adob [p], fred [t], amarg [k], pots [ts], peix[ ], vaig [ ]
2- Sonorització: capgirar [b], objecte [b], administrar [d], pots venir [z], els aiguats [z], peix ample [ ], un pot [m], un fil [m].
3- Emmudiment: camp, tomb, cant, malalt, raigs, aquest, aquests, dolçor, ferrer, venir, anar.
4- Sensibilitzacions: bevent-ho, pensant-hi, fent-ho, Sant Andreu, Vint-i-quatre, cent homes.
5- Assimilacions: dissabte [p], subjectar [b], les dones [z], tanmateix [m], en Pau [m].
6- Geminació: immens [mm], connexió [nn], adduir [dd], til·la [ll], proppassat [pp], succeir [ks], suggeriment [d ], poble [bb], segle [gg], espatlla [ ], setmana [mm]

Cançoneta lleu i plana:

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que

La cultura medieval

El cristianisme es va Convertir en la referencia básica de la societat medieval. Estem davant d´una Societat teocéntrica, en què Déu és el centre de totes les coses.

Se caracteritza pel Sistema feudal. Elterritori es dividia en feus, cada un dels quals estaba Format pel señyor i els vasalls.

Tres testaments:

La noblesa es dedicava a La defensa de les seues propietats i els seus vasalls.

Elclergat es dedicava a L´oració i a l´vangelització.

El poble pla es dedicava a Servir els senyors.

Els trobadors

A Occitània es desenvolupa entre els segles XI i XIII la poesía trovadoresca, que tindra una influencia decisiva en el conjunt de la literatura Europea i, en particular, de la italiana.

Als comtats catalans molts esciptors...

Ausias March: S.XV. Amb l'ajuda de l'imprenta ? Nostre poeta mes conegut. Va ser admirat per grans escriptor del segle d'Or. Sinceritac inèdita. Veu l'amor com una barreja de cos i esperit. Parts de la seua obra: Cants d'amor (Lluita per l'amor), Cants morals (Cristianisme – Salvar l'ànima), Cants de mort (Es lamenta per la mort de la seua dona, Joana), Cant espiritual (Llarga oració, en que demana misericordia), Poesia circunstancial (Temàtica diversa). Primer en abandonar la poètica trovadoresca. La innovació mes notable es, junt a l'ús de la nostra llengua, la nova visió de les dones. Una imatge femenina mes actual, allunyada de la missoginia. Va trastocar: Per als trovadors: La dona era una dama noble i amb poder de vida i mort...