Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Subj: En: quan és introd. Per un numeral, quantitatiu o indefinit:  A les 10 arriba un tren- A les 10 n'arriba un.  CD: Em, Et, Us, Es quan el CD fa referència a la 1a o 2a persona o si cau sobre el mateix subj: La laura em pentina// El, La, Els, Les: un CD introd. Per un article o per un demostratiu: Veig el nen- El veig/ El barça guanya el Madrid- El Barça el guanya//  En: CD indeterminat: Busca bolets - En busca / Volen dues cerveses - En volen dues // Ho: CD representat per això allò, oracions subordinades: Miràveu allò- Ho miràveu/ Volien que vingués l'alcalde- Ho volien. CI: Li, Els, : Van donar el llibre al profe- Li van donar/ Escriuré una carta a les secretaries- Els escriuré una carta // Em, Et, Es, Ens, Us: CI 1a,...

"És quan dormo que hi veig clar" és un poema de J.V. Foix datat al 1939, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, però publicat l'any 1953 al seu llibre de poemes "On he deixat les claus...". És un exemple de literatura totalment surrealista. El surrealisme defensa que darrere de la superfície hi ha una realitat secreta molt més fonda i genuïna que l'externa, perquè respon de debò als nostres impulsos autèntics. Aquesta realitat és l'inconscient. A més, el surrealisme també destaca el valor significatiu dels somnis, perquè són una porta d'entrada a l'inconscient, és a dir, a la veritat de les coses. Ja en el títol del poema se'ns parla de "veure-hi clar", que tracta d'aquesta entrada cap a la veritat, mitjançant la irracionalitat:...

GENERES POÉTICS TROBADORESCOS:es Una cançó o poema de tema Amorós que amaga a l,amant,perque era casada i cada trovador Feia servir un señal a cada poema per a la seua dona que sabia que anava per a Ella. La cançó era el génere mes relevant, acompanyada d,una melodía escrita Per al poema. SIRVENTÉS:poesía moralitzadora: atac personal de vegades amb un To burlesc. PLANY: lloança d.Una persona morta.PASTOREL.LA: poesía amoroso:diàleg, Entre el trovador i  una pastora.ALBA:poesía Amorosa, separació dels amants després d.Una nit d.amor.DANSA I BALADA:poema per A ser ballat .Cançó DE CROADA:poema amb valor épic i religiós.L,ESCONDIC:si el trovador Es defensa de unes acussacions que han escampat els lausengiers.TENSÓ:diàleg

Excèlsior és un poema de l’escriptor català Joan Maragall. Aquest poeta, nascut a Barcelona el 1860 i que hi va morir el 1911, representa com cap altre creador l’esperit del moviment literari modernista en la literatura escrita en llengua catalana. El Modernisme es va desenvolupar entre l'última dècada del segle XIX i la primera del XX. Es va caracteritzar pel rebuig del cientifisme i del racionalisme que havia caracteritzat la literatura i l’art de la segona meitat del XIX.

Tema i Estructura

El tema principal d’aquest poema és la negació del poeta a acceptar el conformisme com a valor en la seva vida, és a dir, la proclamació de la llibertat individual com a valor suprem. Pel que fa a l’estructura externa, el poema s’organitza...

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca del Segle XV

Descobriment i Característiques

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima escrita al segle XV (al voltant de 1400) i descoberta a la Biblioteca Nacional de Madrid al segle XIX (1800). Es considera una "novel·la total" perquè combina elements de diversos gèneres: cavalleresc, sentimental, d'aventures, moresc i psicològic. L'obra està dividida en tres parts:

Primera Part: L'Ascens de Curial

Curial, un jove orfe i sense fortuna, està al servei del marquès de Montferrat. La germana del marquès, Güelfa, una vídua de 15 anys, ajuda Curial a convertir-se en cavaller, proporcionant-li diners a canvi de la seva fidelitat. Curial coneix un cavaller que l'ajuda a defensar...

Què és la poesia?

Poema: Text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica i en el qual predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat.

Elements del vers

El vers: Successió de síl·labes ordenades que tenen cert ritme i que generalment s'escriuen en una sola ratlla.

• El metre: Nombre de síl·labes mètriques que té.
• Contactes vocàlics: Es produeixen a l'interior d'un vers i donen lloc a l'elisió, la sinalefa i el hiat.
• Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:
  • D'art menor (fins a vuit síl·labes).
  • D'art major (més de vuit síl·labes).
• Cesura: Pausa enmig dels versos d'art major que els divideix en dues parts o hemistiquis.

Tipus de versos

Versos d'art menor

• Monosíl·lab: 1 síl·laba
• Bisíl·lab:

Expressions Fetes Catalanes sobre el Cos Humà

Modismes amb la paraula "Cap"

• Tocar totes les tecles: Recórrer a tots els mitjans.
• No tocar quarts ni hores: No tenir el coneixement clar.
• Posar el cap com un timbal: Atabalar a força de parlar.
• Cap de turc: A qui es fa responsable de l'acció d'un grup i paga per ell.
• No tenir ni cap ni peus: No tenir sentit.
• Cap de brot: Persona eminent.
• Escalfar-se el cap: Fatigar-se lentament (o preocupar-se molt).
• Anar amb el cap baix: Resignar-se al parer o voler d'altri.
• Anar amb el cap sota l'ala: Tenir seny.
• De cap a peus: De dalt a baix.
• Pujar els fums al cap: Tenir molta vanitat.
• Tenir el cap espès: No tenir claredat mental.
• Posar el cap: Posar-hi seny.
• Lligar caps: Fer entenedor o connectar idees.
• Tants caps tants

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Figures de Dicció

El·lipsi: omissió d’algun element de la frase. Exemple: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que…

Zeugma: figura retòrica en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries. Exemple: I va baixar a l’hort, i va collir maduixes, i es va esgarrinxar les cames, i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. Exemple: És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. Exemple: La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o Amplificació: consisteix a tornar a dir la mateixa cosa de diverses...

El Complement Directe (CD): Què i Qui?

El Complement Directe (CD) respon a les preguntes què? o qui?. La seva substitució pronominal depèn de la seva naturalesa:

• CD Determinat: EL, LA, ELS, LES

  Si el CD és un complement determinat (introduït per un article, un demostratiu o un possessiu), se substitueix per EL, LA, ELS, LES.

  Exemple: Veig el nen: El veig.

• CD Indeterminat: EN

  Si el CD és un complement indeterminat (no porta article, demostratiu ni possessiu, o és precedit d'un numeral, indefinit o quantitatiu), se substitueix per EN.

  Exemple: Busca bolets: En busca.

• CD Neutre: HO

  Si el CD és un complement neutre (representat pels mots això, allò o una oració subordinada en funció de CD), se substitueix per HO.

  Exemple: Em dius això o no?

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer

aire

agon

lluita

àlgia

dolor

al·lo

altre

a/an

no

andros

home

antropo

ésser humà

aristo

òptim

arquia

poder

astro

astre

auto

mateix

bari

greu

bíblio

llibre

bio

vida

caco

lleig

cal·li

bell

càrdio

cor

cèfal

cap

cibern

pilot

cidi

assassinat

coma

cabellera

cràcia

poder

crono

temps

dàctil

dit

demo

poble

dermis

pell

di

dos

dipso

set

dromo

cursa

ego

jo

epi

sobre

epo

discurs

eros

amor

ètimo

paraula

fàgia

menjar

fília

amistat

filo

amor

fisis

natura

flebo

vena

fòbia

por

fònic

veu

fono

so

foto

llum

frater

germà

gastro

estómac

geno

raça

geo

terra

gero

vellesa

gine

dona

glota

llengua

gluco

sucre

gògia

conducció

gonia

naixement

grafia

escriptura

grama

dibuix

helio

sol

hemato

sang

hemera

dia

hemo

sang

hepat

fetge

hepta

set

hexa

sis

hidro

aigua

híper

molt

hipno

son

hipos

cavall

hipo

sota

homo

igual

iàtre

que