Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Què és una Rondalla?

Una rondalla és una narració anònima en prosa que explica fets imaginaris. Forma part del ric patrimoni cultural i oral d'un poble.

Tipus de Rondalles

Les rondalles es classifiquen segons les seves característiques principals:

• Formulístiques: Narracions que juguen amb la llengua, incorporant onomatopeies i sons d'animals.
• D'animals: El criteri principal és la presència de protagonistes animals, sovint amb un únic episodi.
• De gegant beneit: El protagonista enganya un personatge estúpid o ingenu.
• D'enginy: El marc espaciotemporal sol ser real. Els trets destacats són la intel·ligència i la paciència dels personatges.
• Meravelloses: Històries d'aventures amb una ascensió social del protagonista, que supera proves sobrenaturals.

Anàlisi de Joanet i Zaira a L'alegria que passa

• Descriviu els personatges de Joanet i de Zaira a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.
  Expliqueu a quin grup pertanyen i quina idea de la vida expressen.

• Expliqueu com es manifesta el conflicte entre l'artista i la societat. Exemplifiqueu-ho amb els personatges del Clown, Joanet i Zaira.

La figura de l'artista està representada per la petita troupe de circ ambulant que arriba al poble (Cop-de-puny, el Clown i Zaira), mentre que els habitants de la vila representen la societat. El conflicte i el trencament es manifesten al final de l'obra quan la Zaira rebutja les monedes de Joanet i els comediants són expulsats del poble.

Rusiñol literaturitza l'enfrontament sota els símbols de la Poesia...

Cançoneta Incerta

El poema “Cançoneta Incerta” el trobem en el poema “El cor quiet” i esdevé un dels més importants De la seva etapa de plenitud. El llire constitueix una reflexió sobre la Condició humana i, sobretot, sobre l’abast del coneixement humà.

El tema del qual tracta “Cançoneta incerta” és la preocupació per la vida i el futur, el qual és Totalment incert, fet que crea una sensació d’angoixa. L’angoixa de no saber Què ens depararà

Es divideix en tres Estrofes, en la primera de les quals l’autor es pregunta on acaba el camí i Fins i tot quin és aquest. En la segona estrofa, presenta tota una sèrie de Respostes a les preguntes que es qüestionava en la primera, tot i que també en Forma de preguntes....

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

• Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
• Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
• Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
• Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
• Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...

Diferències entre el català occidental i l'oriental

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals: l'occidental i l'oriental. A continuació, es detallen les principals diferències entre aquests dos blocs:

Català occidental (Dialecte nord-occidental i valencià)

• Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
• Major presència del so é pel fet de mantenir en algunes paraules el mateix so del llatí vulgar.
• Manteniment del diftong -ua final.
• Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal.
• Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural d'algunes paraules.

Català oriental (Dialecte septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès)

• Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
• Major

El Comte Arnau: Una Obra en Tres Parts

Divisions i Estructura de l'Obra

L'obra "Comte Arnau", la més aclamada pels crítics, està dividida en tres parts. Tot i que totes porten el mateix títol, "Comte Arnau", es considera que estan unides com si es tractés d'un sol poema.

• Primera part: "El Comte Arnau" a Visions i Cants (1900).
• Segona part: Enllaç, dividida en "L'ànima", "La cançó" i "L'Olotí" (1906).
• Tercera part: Seqüències, "La fi del Comte Arnau".

Es considera que el primer poema és un poema independent, ja que té un principi i un final definits. "El Comte Arnau" segueix els passos wagnerians (regeneracionisme, grans mites nacionals catalans).

Context Històric i Influències

L'any 1017, pràctiques contràries a la moral i la decència...

Fenòmens Fonètics del Català

Elisió i Sinalefa

Elisió: Supressió de la pronúncia d'un so vocàlic en contacte amb un altre so vocàlic de la paraula precedent o següent. Exemple: Una amiga, Quina hora és?

Sinalefa: Formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Exemple: Cantar i ballar, i ara què fem?

Sonorització i Ensordiment

Sonorització/Ensordiment: Un so oclusiu fricatiu a final de mot, no en contacte amb cap altre so, sempre serà sord. Si va seguit d'un so consonàntic sonor a la paraula següent, el sonoritzem. Això també passa si la síl·laba següent comença amb so consonàntic. Exemple: Sant Esteve, anant-hi.

Ensordeixen els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant sorda...

Anàlisi del Poema "A un Auró" (Josep Carner)

Mètrica i Estructura Formal

• El poema consta de 8 estrofes, cadascuna de 4 versos.
• Els versos són decasíl·labs, excepte l'últim vers de cada estrofa, que és hexasíl·lab.
• Combina art major i menor.
• La rima és consonant en els versos parells, mentre que la rima és lliure en els versos senars.

Context Literari i Etapa

El poema pertany al llibre Arbres (1953). En aquesta obra, Carner vol transmetre que els arbres són tan essencials com els llibres.

Aquesta composició s'emmarca en la quarta etapa de Josep Carner (1939-1957), caracteritzada per l'aprofundiment de la poètica postsimbolista durant els anys de la postguerra.

Tema Principal: Saviesa i Reflexió Existencial

El tema central és l'observació...

Sonorització

• 1. Tots els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + so consonàntic sonor.
• 2. Fricatius i africats a final de paraula + vocal.

Ensordiment

• 1. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de seqüència (entre dues pauses: -, /, ;, :).
• 2. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + consonant sorda.
• 3. Els sons oclusius a final de paraula seguits d'un so vocàlic.

Assimilació

• 1. Assimilació a labial o labialització

  El so [n] esdevé [m] quan va seguit de: -[n]+[m], -[n]+[p], -[n]+[b].

  Cas particular: Les lletres "n" o "m" a final de síl·laba o paraula, seguides de "f", esdevenen la "m" labiodental ([ɱ]). És a dir, [n] i [m] + [f] es transformen en [ɱ].

• 2. Assimilació a

Indicatiu