Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Mercè Rodoreda: anàlisi psicològica, simbolisme i etapes narratives

Llengua i literaturaActualitzat el 2,81 KB

Mercè Rodoreda: Anàlisi psicològica i estil narratiu

Sí, és obvi, ja que Mercè Rodoreda en les seves novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que en són les protagonistes. Aquest anàlisi es duu a terme a través del monòleg interior (escriptura parlada) i amb un nou tractament del temps, on el record adquireix una importància cabdal.

La influència psicològica europea

La influència dels escriptors psicologistes europeus, especialment de Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann, és present en tot el corpus narratiu de l'autora, exceptuant les obres mítico-simbòliques de l'última etapa de la seva vida.

Temes centrals: Infantesa i patiment

En les seves obres, l’autora recrea l’univers...

Continua llegint "Mercè Rodoreda: anàlisi psicològica, simbolisme i etapes narratives" »

El Carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda: resum, personatges i temes

Llengua i literaturaActualitzat el 4,34 KB

El Carrer de les Camèlies: Una Novel·la Iniciàtica

El Carrer de les Camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final...

Continua llegint "El Carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda: resum, personatges i temes" »

Romanticisme i Renaixença Catalana: conceptes i autors clau

Llengua i literaturaActualitzat el 4,96 KB

Romanticisme i Renaixença Catalana: Conceptes Clau

1. Romanticisme i Renaixença: Definició i Context

El Romanticisme és un moviment estètic iniciat a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII. S'estén per tot Europa i es fa conèixer a Catalunya amb el poema *La Pàtria* de Carles Aribau el 1833.

La Renaixença és un moviment català que s'inicia el 1833, que emprèn la recuperació de la llengua literària i culmina amb la restauració dels Jocs Florals.

Objectius de la Renaixença

  • Reconstruir la història de l'edat mitjana.
  • Recollir per escrit la literatura de tradició oral.
  • Crear literatura en tots els gèneres.
  • Millorar la llengua literària que es recuperava.

2. Impacte i Relevància de la Renaixença

La Renaixença va ser crucial perquè...

Continua llegint "Romanticisme i Renaixença Catalana: conceptes i autors clau" »

Modernisme, Noucentisme i avantguardes: moviments literaris catalans (1890-1939)

Llengua i literaturaActualitzat el 20,08 KB

1. La Poesia Modernista: Joan Maragall i la Paraula Viva

El Modernisme és un moviment cultural, artístic i literari que sorgeix a Catalunya cap als anys noranta del segle XIX amb l’objectiu de modernitzar la cultura catalana i connectar-la amb les tendències europees. Els modernistes critiquen una societat que consideren antiquada, tancada en el passat i massa localista, i volen trencar amb els models artístics del segle XIX.

Aquest moviment s’emmarca dins d’un corrent europeu més ampli, conegut amb noms com Art Nouveau (França), Jugendstil (Alemanya) o Modern Style (Gran Bretanya). Comparteixen una visió de l’art com a mitjà de creació de bellesa (“art per l’art”) i valoren els elements decoratius, sovint inspirats en...

Continua llegint "Modernisme, Noucentisme i avantguardes: moviments literaris catalans (1890-1939)" »

Realisme, Naturalisme i Renaixença a la literatura catalana del segle XIX

Llengua i literaturaActualitzat el 3,38 KB

Realisme: Característiques i Context (S.XIX)

El Realisme, sorgit a França durant la segona meitat del segle XIX, tenia com a objectiu principal reflectir la societat i mostrar els grans processos socials de l'època. Es caracteritza per:

  • La valoració de la capacitat d’observació i el desig científic.
  • El predomini de la raó i l'objectivitat.
  • El rebuig de la idealització romàntica.
  • La representació de la realitat contemporània de l'autor de manera no idealitzada.
  • La importància dels temes socials per entendre la societat.
  • La crítica i denúncia de la problemàtica social.
  • Un estil versemblant.

El Realisme Català i Narcís Oller

En el context català, el Realisme es va manifestar principalment a través de la novel·la realista i naturalista,...

Continua llegint "Realisme, Naturalisme i Renaixença a la literatura catalana del segle XIX" »

Joan Fuster: temes i estil en assaigs sobre gent, lectura i xenofòbia

Llengua i literaturaActualitzat el 2,6 KB

Ser

Tema

Ens imaginem distints de com som per a sobreviure. Fuster creu que totes les persones pensem que som diferents de com ho som perquè, sense aquesta autodefensa, no seríem capaços de suportar-nos.

Estil

Registre estàndard; to incitador que apel·la al lector. L'ús de la tercera persona produeix una falsa objectivitat. S'hi observen substantius i adjectius valoratius; text irònic; és un aforisme. Fuster provoca el lector, que haurà de reflexionar per a extreure les seves pròpies conclusions.

Xenofòbia

Tema

La hipocresia de la xenofòbia: tots som estrangers per a algú; per tant, no hauríem de discriminar ningú per ser d'una altra regió.

Estil

És un text molt modalitzat, ja que és un assaig on la visió de l'autor és molt important....

Continua llegint "Joan Fuster: temes i estil en assaigs sobre gent, lectura i xenofòbia" »

Les vocals en català: característiques, tòniques i àtones

Llengua i literaturaActualitzat el 1,73 KB

Les Vocals en Català: Definició i Característiques

Les vocals són els sons fonamentals de la parla, essencials per a la formació de síl·labes i paraules.

Característiques Fonètiques de les Vocals

  • S'emeten sense que l'aire trobi cap mena d'obstacle en el tracte vocal.
  • Es realitzen amb diferents graus d'obertura de la cavitat vocal.
  • El grau d'obertura i la localització de la llengua són el que dona un timbre peculiar per a cada vocal.
  • Són el nucli sil·làbic de la síl·laba.
  • Poden ser àtones o tòniques.

Vocals Tòniques i la seva Realització

Les vocals tòniques són aquelles que reben l'accent d'intensitat. La seva realització fonètica és la següent:

  • A [á]: clar
  • E [É]: gel, través
  • I [í]: mil
  • O [ó]: dona, dóna
  • U [ú]: llum

Vocals

...
Continua llegint "Les vocals en català: característiques, tòniques i àtones" »

Derivació de paraules: lexema, afixos i morfemes gramaticals

Llengua i literaturaActualitzat el 2,87 KB

Derivació Lingüística: Conceptes Clau

La derivació és el procés que ens permet obtenir paraules noves a partir d'una mateixa família lèxica.

Lexema: La Base Semàntica

  • El lexema és la part de la paraula que aporta el significat bàsic. És la part que no canvia i es repeteix en tots els seus derivats.
  • Exemple: fusta, fuster, fusteria, fustot, fusteta, enfustar.

Morfemes Derivatius o Afixos

  • Els morfemes derivatius o afixos són les partícules que afegim al lexema per matisar-ne el significat. Formen una sèrie tancada, no es poden utilitzar aïlladament i, per tant, tampoc no es poden descompondre en unitats més petites.
  • Exemple: emmirallar > em-mir-all-ar, mirallejar > mir-all-ej-ar, miratge > mir-atge...

Morfemes Gramaticals: Gènere

...
Continua llegint "Derivació de paraules: lexema, afixos i morfemes gramaticals" »

Oracions subordinades en català: substantives, adverbials i adjectives

Llengua i literaturaActualitzat el 7,88 KB

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives es poden substituir per un sintagma nominal (SN) o preposicional (S. prep.).

  • Per exemple: M’agrada que sempre arribi puntual = M’agrada això
  • Per exemple: Té ganes que vinguis a sopar = Té ganes d’això

Tipus de Subordinades Substantives

  • Completives: Es poden substituir per un SN i el nexe que les introdueix és la conjunció que (sense accent). Aquest nexe no té funció sintàctica.
    Per exemple: “Vol que ballis amb ella”
  • D’infinitiu: Van introduïdes per un verb en infinitiu o preposició + el verb en infinitiu.
    Per exemple: “Està cansat de llegir el mateix conte”
  • Interrogatives: Es poden convertir en una pregunta. Van introduïdes per pronoms, determinants
...
Continua llegint "Oracions subordinades en català: substantives, adverbials i adjectives" »

Solitud de Víctor Català: personatges, tema i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 3,02 KB

Personatges principals de Solitud

  • Mila: Protagonista.
  • Muntanya: Medi advers, lligada a la Mila. És com un personatge més.
  • Pastor (Simbòlic): Símbol del bé i de l'artista modernista. Representa la força creadora primigènia. Encarna la teoria de la paraula viva de Maragall. Exerceix la funció de guia de la Mila, que amb els seus ensenyaments troba la seva identitat personal.
  • Ànima: Caçador furtiu. Símbol del mal.
  • Maties: Marit gandul, dropo, amb poca personalitat.
  • Arnau: Fill de Marieta. Se sent atret per la Mila, però ella el rebutja. S'havia de casar amb una noia, però finalment no ho fa.
  • Baldiret: Fill petit de Marieta. Se l'estima molt el Pastor. És demanat per la Mila.

Tema central: La recerca de la pròpia individualitat

El tema principal...

Continua llegint "Solitud de Víctor Català: personatges, tema i estil" »