Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

Habilitació de les Formes No Personals del Verb

Explica en què consisteix l’habilitació de les formes no personals del verb. Posa un exemple.

Les formes no personals poden fer algunes funcions dins l'oració pel recurs de l'habilitació.

Funcions de les Formes No Personals

  • L’infinitiu pot fer de nom: Fumar és perjudicial.
  • El gerundi pot fer d'adverbi: Va arribar corrent.
  • El participi pot fer d’adjectiu: La porta tancada.

Classificació dels Verbs Segons la Funció en l'Oració

Com es classifiquen els verbs segons la funció que fan en l’oració? Explica-ho i posa exemples.

Els verbs es classifiquen segons la funció que fan dins l'oració:

Tipus de Verbs Segons la Funció

  • Copulatius o atributius: Són els verbs ser, estar i semblar. No aporten
...
Continua llegint "Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs" »

Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment

Llengua i literaturaActualitzat el 2,95 KB

Processos Fonològics del Català

Aquest document explora diversos processos fonològics que afecten la pronunciació en català. Aquests processos inclouen canvis en la pronunciació de consonants i la seva interacció amb altres sons.

Laterals

  • Dentalització: [l] + (t/d) = [l], altre = [altra]
  • Palatalització: [l] + palatal = [ʎ], el llapis = [eʎʎapis]
  • Velarització: [l] + (k/g) = [l-], alguer = [al-ye]
  • Geminació: Pronunciació duplicada d'una consonant (tll) = [ʎʎ]

Vibrants

  • Emmudiment: Infinitius i oficis
  • Sensibilització: Infinitius + pronoms febles

Nassals

  • Labialització: n/m + (m/p/b) = [m], un marit = [ummarit]
  • Dentalització: n/m + (d/t) = [n_], antic = [an_tic]
  • Palatalització: n + palatal = [n con rabo]
  • Geminació: Pronunciació duplicada
...
Continua llegint "Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment" »

Obres teatrals d'Àngel Guimerà: etapes i temes

Llengua i literaturaActualitzat el 2,47 KB

Obres teatrals d'Àngel Guimerà:

-Drama històric: es caracteritza per les escenes de multituds, de lluita, passió i violència. L'acció es situa en l'edat mitjana i sol haver-hi intriga amorosa.
-Drama rural: situada en l'època contemporània de l'autor i també una mica més propera. Els personatges com terratinents, noies, pagesos, pastors... etc. És més realista que el drama històric, però aquest té un idealisme excessiu que es manifesta en les grans passions que es descriuen en les obres

Primera etapa


Etapa romàntica iniciada amb Gal·la Plàcidia (1879) i tancada amb Rei i monjo (1890) Aquesta etapa comprèn un conjunt de drames històrics que estan caracteritzats perquè estan escrits en versos decasíl·labs. Eren tragèdies on
...
Continua llegint "Obres teatrals d'Àngel Guimerà: etapes i temes" »

Aribau i Verdaguer: enyorança i paisatge en el Romanticisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,61 KB

Paral·lelisme Romàntic: Aribau i Verdaguer

Podem establir clarament un paral·lelisme entre «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i «L'emigrant» de Jacint Verdaguer a partir de dos elements molt importants en el romanticisme: l'enyorança a la pàtria i les referències al paisatge.

En primer lloc, hem de tenir present les circumstàncies del moment que es van escriure els poemes, ja que tots dos autors es trobaven fora de la seva pàtria, és a dir, Catalunya. Les circumstàncies eren:

  • Bonaventura Carles Aribau, per ser a Madrid treballant.
  • Jacint Verdaguer, per estar fent el trajecte d'Espanya a Cuba, com a capellà d'un vaixell.

L'Enyorança de la Pàtria

«La Pàtria» (Bonaventura Carles Aribau)

En «La pàtria», el tema principal...

Continua llegint "Aribau i Verdaguer: enyorança i paisatge en el Romanticisme" »

Bearn o la sala de les nines: resum i anàlisi de la novel·la

Llengua i literaturaActualitzat el 5,44 KB

Resum de "Bearn o la sala de les nines"

La carta de Joan Mayol

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, en Joan avisa el seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista, i que no el culpi si troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

Sota la influència de Faust

La segona part la titula "Sota la influència de Faust". És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre d'en Joan, que li produiran un gran desassossec. En Joan no conegué els seus pares naturals i va créixer...

Continua llegint "Bearn o la sala de les nines: resum i anàlisi de la novel·la" »

Mercè Rodoreda: etapes, temes i característiques literàries de la seva obra

Llengua i literaturaActualitzat el 3,64 KB

Mercè Rodoreda: Etapes de l'Obra

Mercè Rodoreda és una de les novel·listes més importants de la postguerra, tant pel seu nivell literari com per la seva acceptació internacional. La seva obra s'estructura entorn de tres grans etapes:

Joventut: Etapa de Tempteig (Preguerra)

Comença la seva activitat literària amb col·laboracions a revistes i diaris. Publica novel·les que, amb una sola excepció (*Aloma*), seran rebutjades per l'autora fins a la seva mort. Aquesta etapa de tempteig coincideix amb la Catalunya de la preguerra, un moment de gran vitalitat.

Maduresa: Exili i Realisme (Postguerra)

Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'autora emprèn el camí de l'exili. Aquesta etapa es caracteritza per l'aprenentatge de la vida, carregat de dramatisme...

Continua llegint "Mercè Rodoreda: etapes, temes i característiques literàries de la seva obra" »

Anàlisi literària d'El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra

Llengua i literaturaActualitzat el 4,91 KB

1. Realisme i Poesia a "El Cafè de la Marina"

Segons afirma l’escriptor mateix, amb El Cafè de la Marina pretenia portar a l’escenari “un poema de caire realista i pintoresc, amb una tendència més aviat cap a la fotografia que cap als símbols i les abstraccions”. Creus que ho ha aconseguit? Justifica la resposta.

I per tal d’aconseguir-ho, opta per ambientar la peça en un indret, el Port de la Selva, que coneix molt bé. A més, combina la voluntat realista de la peça amb el desig de mantenir-la en l’àmbit del teatre poètic, tot i que l’autor encari l’obra com «un assaig que surti una mica del camí rutinari», que sigui parcialment diferent d’allò que el públic espera de Sagarra com a dramaturg.

2. Gèneres i Subgèneres

...
Continua llegint "Anàlisi literària d'El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra" »

El Naturalisme: definició, característiques i autors a Catalunya

Llengua i literaturaActualitzat el 3,83 KB

Què és el Naturalisme? Definició i Orígens

El Naturalisme és una escola literària que sorgeix al segle XIX i recull aspectes del pensament científic, positivista i evolucionista. Aquest corrent, influenciat per pensadors com Comte, Littré, Darwin, Spencer, Lucas i, sobretot, Hippolyte Taine, pretenia convertir la novel·la i el teatre de tradició realista en un veritable estudi de l'ésser humà, tant en el seu vessant individual com col·lectiu.

Principis Fonamentals del Moviment

Émile Zola és considerat el pare del moviment. En el pròleg de la segona edició de la seva novel·la Thérèse Raquin (1868), va establir les bases teòriques del Naturalisme. Zola donava una importància cabdal al mètode d'observació i experimentació...

Continua llegint "El Naturalisme: definició, característiques i autors a Catalunya" »

Fonètica catalana: modes i punts d'articulació, vocals i gènere i nombre

Llengua i literaturaActualitzat el 5,27 KB

Mode d'articulació

  • Oclusius: p, t, k (petaca - Sords) i d, b, g (bodega - Sonors).
  • Fricatius: f, ∫, s (feixos - Sords) i v, ʒ, z (veges-ho - Sonors).
  • Aproximants: β, δ, γ (aproximants de b, d i g respectivament).
  • j i w de "i" i "u" en diftong.
  • Africats: ts, t∫ (tsar, metxa - Sords) i dz, dʒ (atzar, metge - Sonors).
  • Laterals: l, λ (l'olla).
  • Vibrants: r, R (rara - R=r diferent).
  • Nasals: m, n, ɲ (minyona).

Punt d'articulació

  • Bilabial: els dos llavis, p, b, m.
  • Labiodental: les dents incisives i el llavi inferior, f, v.
  • Dental: la llengua i les incisives, t, d.
  • Alveolars: la llengua i els alvèols, s, z, ts, dz, r, R, n, l.
  • Palatals: la llengua i el paladar dur, ∫, ʒ, t∫, dʒ, ɲ, λ.
  • Velars: la llengua i el vel del paladar, k, g.

Vocals

Segons

...
Continua llegint "Fonètica catalana: modes i punts d'articulació, vocals i gènere i nombre" »

Context històric i literari del segle XIX: la Renaixença catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,09 KB

Context Històric i Literari del Segle XIX

Canvis socials i polítics del segle XIX

En aquesta època, es deixa enrere l'Antic Règim i esclata la Revolució Francesa, on es creen moltes monarquies i repúbliques. També neix una nova classe social, la burgesia. Més endavant, la Revolució Industrial també suposa un gran avenç, i en aquest període el proletariat comença a manifestar els seus drets.

El negoci editorial i la relació amb l'escriptor

Les editorials entenen la literatura com a negoci, ja que depenen de banquers i proveïdors i no es poden permetre pèrdues. Per tant, a l'escriptor li era molt difícil poder publicar les seves obres. Més endavant, els escriptors poden professionalitzar-se i s'han d'adaptar als gustos del públic....

Continua llegint "Context històric i literari del segle XIX: la Renaixença catalana" »