Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Les cròniques medievals

Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment. Les primeres, anomenades cronicons, eren escrites en llatí i constituïen brevíssimes anotacions d'esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica ni relació causal. A partir del segle XIII, començaren a ser traduïdes.

Característiques comunes de les Quatre Grans Cròniques

• Gran valor literari i lingüístic.
• Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l'època de màxima plenitud de la Corona d'Aragó a l'edat mitjana.
• Els fets que relaten són contemporanis a l'autor o immediatament anteriors, i no fets

El Teatre Elisabetià

Cap al 1565, actors itinerants acostumaven a fer representacions teatrals als patis de les fondes. Més endavant, van muntar l’escenari a les anomenades arenes. A finals del segle, van començar a edificar-se teatres mantenint la mateixa estructura i la planta hexagonal. Es van acabar construint als suburbis de Londres, teatres com The Globe.

La música era un element essencial de l’obra. La funció solia tenir lloc a primera hora de la tarda. La decoració no canviava d’un acte a un altre.

Perquè poguessin existir companyies teatrals, es va recórrer al truc de considerar els actors com a “criats” d’algun aristòcrata o de la reina mateixa. Els actors eren malvistos, considerats homes de mals costums, i també...

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

L'Objecte Directe (OD)

Definició

L'Objecte Directe (OD) és el resultat de l'acció del verb o bé qui rep directament l'acció del verb.

Estructura

L'estructura bàsica és: V > OD. Per exemple: Dibuixa un vaixell.

Elements que poden fer d'OD

• Sintagma Nominal (SN): Compra pa.
• Pronom tònic: Agafa aquestes.
• Pronom feble: La miraré ara.
• Infinitiu: Sap esquiar.
• Oració: Compraré el que t'ajudi.

Característiques de l'OD

• a) No porta mai preposició.
• b) L'OD es pot convertir en subjecte pacient en una oració passiva.

Pronoms febles de l'OD

• a) OD = SN determinat (el/lo, la, els/les): Va comprar les sabates. Les va comprar. Va comprar-les.
• b) OD = SN no determinat (en / n' / 'n / -ne): Va comprar sabates. En va comprar. Va comprar-ne.
• c) OD = pronom neutre

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
   • Articulació de la r final: fuster, cantar.
   • Articulació labiodental de la v.
   • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
   • La 1a persona del present d'indicatiu presenta

La Dièresi en les Formes Verbals

La dièresi s'aplica en verbs amb radical acabat en Vocal + IR (com -air, -eir, -uir), on la primera vocal i la i es troben en hiat. Aquest hiat es reflecteix de tres maneres ortogràfiques:

• Accent gràfic: Porta accent damunt la i seguint les normes d'accentuació generals.
• Cap signe ortogràfic: En l'Infinitiu, el Gerundi, el Futur i el Condicional.
• Dièresi: En la resta dels casos, destacant el Participi.

Altres casos d'ús de la dièresi

• Verbs amb radical acabat en Vocal + AR (com -ear, -iar, -oar, -uar) quan la terminació és -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu. Excepció: En els casos que acabin en -guar o -quar, la dièresi va sobre la u, formant diftong creixent.
• Verbs amb radical acabat en

Oracions coordinades

• Copulatives: Suma. Nexes: i, ni
• Distributives: Alternança sense exclusió. Nexes: ara...ara, ni...ni, no solament...sinó, etc.
• Disjuntiva: Alternativa, tria obligada. Nexes: o, o bé
• Adversativa: Contrarietat, oposició. Nexes: però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, etc.

Oracions subordinades

Subordinades substantives

Ocupen la posició d’un SN i fan les funcions del nom (subjecte, CD...). Nexe: conjunció. Segons el tipus de subordinada, el verb es conjuga en indicatiu o en subjuntiu.

• Subjecte: Verbs de sentiment (molestar, interessar...). Construccions amb: ser + Atr + Subj
• C.Directe: Verbs de dicció (dir, respondre, exposar...). Verbs de voluntat (voler, desitjar...). Es substitueixen per això o ho.
• CRV: Verbs

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

Tirant i l'Ermità Guillem de Varoic

El rei d'Anglaterra va convocar cort general i grans exercicis d'armes com a oci per a celebrar el seu matrimoni. Un gentilhome, que anava en la companyia d'un senyor de llinatge antic, natural de Bretanya, de camí a Londres, es va extraviar i va anar a parar al bell paratge on vivia l'ermità Guillem de Varoic. El jove es va donar a conèixer com Tirant lo Blanc. Conversant, Tirant li va demanar que l'instruís en tot allò que havia de saber el que vol ser cavaller, i Guillem va decidir donar-li doctrina a canvi que, un cop acabades les festes, tornés a visitar-lo per explicar-li les festes i gales que s'hi havien fet.

Els Turcs envaeixen l'Imperi Bizantí

A l'illa de Sicília, Tirant va rebre una carta...

L'univers literari de Maria-Mercè Marçal

L'obra de Maria-Mercè Marçal tracta l'amor i el desamor amb gran intensitat, tant en relacions heterosexuals com entre dones, mostrant des de la plenitud fins a la soledat i la pèrdua. La maternitat i la relació mare-filla es presenten com a eixos d'identitat i continuïtat. El feminisme travessa tota l'obra, amb una clara voluntat de ruptura amb els models patriarcals i de recerca de llibertat personal i col·lectiva. És especialment coneguda per la visibilització de l'amor lèsbic.

Tres obres destacades de l'autora

• Bruixa de dol (1978): clau en la seva consolidació poètica, amb una veu íntima que tracta l'amor heterosexual i el desig amb un estil simbòlic i reivindicatiu.
• Terra de mai (1982)