Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Els Fenòmens Vocàlics

Diftong

El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w].

Diftongs Decreixents

Són aquells on la vocal forta precedeix la feble (i/u): ai, ei, ui, oi, au, eu, iu, ou, uu.

Diftongs Creixents

Són aquells on la vocal feble (i/u) precedeix la forta, sovint amb q o g: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

Posició del Diftong

• Inici de mot: iogurt, hiena.
• Entre vocals: ca|uen (la segona vocal forma el diftong).

Triftong, Sinalefa, Elisió i Hiat

• Triftong: Tres vocals en una síl·laba. Ex: cie|ueu.
• Sinalefa: Unió de dues vocals de mots diferents en una sola síl·laba. Ex: fa un dia.
• Elisió: Supressió d'una vocal, generalment la feble, en contacte amb una altra. Ex: si et veu.
• Hiat: Dues vocals consecutives

Anàlisi del Primer Fragment d'Antígona de Salvador Espriu

A continuació, es comenta un fragment d'Antígona, de Salvador Espriu, tenint en compte els aspectes següents:

La situació del fragment en l'argument de l'obra

Ens trobem en un moment crític d'Antígona, on Creont ha de prendre una decisió vital sobre Antígona. La trama s'ha desenvolupat fins a aquest punt, amb l'acció centrada en la desobediència d'Antígona a les ordres de Creont, que prohibeixen l'enterrament del cos de Polinices. Creont, com a líder de Tebes, es veu confrontat a Tirèsias i pressionat pels consellers, i la situació és tensa i carregada d'expectatives sobre el destí d'Antígona.

El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona i el context històric

L'acció...

Característiques dels Principals Blocs Dialectals

Català Bloc Occidental

• Fonètica: Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
• Morfologia:
  • Primera persona del present d'indicatiu: jo canto.
  • Plural amb la desinència -ns.
  • Sufix incoatiu en -ix: jo patixo, ell patix.
• Lèxic:
  • Moixo (ocell), fraga (maduixa), corder (xai), voler (estimar), espill (mirall).
  • Mots compartits amb el balear (ex: granera).

Català Valencià

• Fonètica:
  • Absència de d intervocàlica (exemples: caira/cadira, mocaor/mocador).
  • Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
  • Diftongació d'algunes o inicials (exemples: awbri/obrir, awlo/olor).
  • Les e i o obertes sonen més que en

El Misteri d'Elx: Una Tradició Medieval

El Misteri d'Elx és una representació dramàtica d’origen medieval. Es representa a la ciutat d’Elx, a la Basílica de Santa Maria d’Elx, entre els dies 14 i 15 d’agost. Cada dia es representa un dels 2 actes: la Vespra i la Festa o Dia de la Mare de Déu. Només hi poden actuar homes i xiquets, com en el teatre medieval. Al text i la representació s’afig el component de la música i del cant.

Origen i Conservació

L’origen del Misteri d’Elx, l’inici de la festa, se situa a mitjan segle XV. Ha perviscut gràcies al Papa Urbà, que va permetre la continuïtat després que el Concili de Trento del segle XVI prohibira les representacions teatrals dins de les esglésies.

Argument Central

Argument.

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

• Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
• Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana,...

Les Llengües del Món

La diversitat lingüística

Tots els humans tenim la facultat innata del llenguatge, que es manifesta en la capacitat d'adquirir una o més llengües.

Classificació de les Llengües

Classificació genètica

Es basa en la noció de parentiu lingüístic. Una família lingüística és el conjunt de les llengües que presenten un origen comú i comparteixen característiques lèxiques i culturals. Les famílies lingüístiques són les famílies de llengües euroasiàtiques, africanes, del centre i el sud-est d'Àsia i Oceania i, per últim, les llengües d'Amèrica.

Classificació tipològica

Es basa en les similituds estructurals, és a dir, en la manera de formar les unitats lingüístiques. La classificació té tres grups:...

1.Els termes són:Mots monosèmics

El Segle d'Or a València: Context Històric

Durant el segle XV, València va viure un període d'esplendor conegut com el Segle d'Or. Aquesta època es va caracteritzar per un fort creixement demogràfic i per consolidar-se com un gran centre mercantil i financer, gràcies al seu gran port al Mediterrani. Aquest auge va coincidir amb la crisi a Catalunya i una gran efervescència cultural.

L'Efervescència Cultural i els Cercles Literaris

Malgrat la manca de cort, la vida cultural es canalitzava a través de certàmens i tertúlies. Es distingien dos cercles literaris antagònics:

• Joan Roís de Corella: Els seus membres es reunien a casa de Berenguer Mercader. Eren escriptors procedents de la noblesa o l’alt patriciat urbà. Els seus continguts

Irregularitats Verbals

Conjugacions

1a (-ar), 2a (-er/-re. Excepció: Dir, dur), 3a (-ir).

Tipus d'Irregularitats

Ortogràfiques: c-qu, j-g, qu-qü, ç-c, i-ï.

1a Conjugació

Tots són regulars (menys anar, estar). Verbs acabats en -u/e/i/o + ar porten dièresi.

2a Conjugació

1r Grup: -ldre, -ndre, -ler (doldre, romandre, valer)

• Lexema velaritzat: c[k]—g[g] (conec (Present) – conegui (Present Subjuntiu, Imperfet Subjuntiu)).
• Lexema eufònic: presenta una "d" eufònica en el lexema (aprendre-aprenia).
• Lexema pur: no presenten alteració.

2n Grup: -èixer (conèixer)

• Lexema velaritzat: conec [k] (conegui (Present Subjuntiu), conegués (Imperfet Subjuntiu)).
• Lexema pur: conèixer (conec*, coneix-).

3r Grup: verbs que tenen el lexema en vocal –re (s'alterna