Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present,...

Quim Monzó: Trajectòria i Estil Literari

Quim Monzó (Barcelona, 1952) va iniciar la seva carrera literària amb obres que el remeten a les coordenades estètiques d’alguns dels autors de la generació dels 70. La seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), i Self Service (1977), escrita en col·laboració amb Biel Mesquida, són exemples d'aquesta etapa.

Característiques de la Generació dels 70

• L’esperit crític.
• L’univers ciutadà.
• L’atracció per petites històries de personatges anònims.
• La poetització de mites de la societat de consum.

Evolució Cap a una Narrativa Directa

Però Monzó va abandonar aviat els plantejaments experimentalistes d’aquestes primeres obres i va apostar per una narrativa...

Enric Valor: Gramàtic i Narrador Fonamental

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles, col·laborant amb els lingüistes més importants del moment (Sanchis Guarner, Moll o Coromines). Va elaborar una de les obres narratives més sòlides en la segona meitat del segle XX.

Va contribuir decididament a la difusió de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica de consulta obligada durant molts anys. La seua vocació, però, fou la de novel·lista, encara que no s'hi dedicà tant com hauria volgut per les circumstàncies de l'època, que el feren ocupar-se d'altres menesters: «salvar-nos els mots, retornar-nos el nom de cada cosa».

Trajectòria Literària i el Cicle

La Narrativa Modernista Catalana

Narrativa Breu Modernista

La narrativa breu modernista es caracteritza per la seva diversitat temàtica i formal.

Subgèneres de la Narrativa Breu

• Prosa Poètica

  Textos en prosa amb una gran càrrega lírica i estètica, sovint amb un llenguatge elaborat i evocador.

• Conte Decadentista

  Narracions que exploren temes com la malaltia, la mort, la perversió, la bellesa efímera i la decadència moral o física, amb un to sovint pessimista i esteticista.

• Drama Rural

  És el subgènere més important de la narrativa breu modernista. Les narracions estan ambientades en el món rural, amb personatges marginats i degradats, ambients miserables i fets tràgics. Presenta una visió pessimista de la condició humana i una natura

Josep Maria de Sagarra: "Vinyes verdes vora el mar"

Vida

• Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 – 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor barceloní.
• Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona.
• Guanya l'Englantina d'or als Jocs Florals amb el poema: Somni d'una nit d'hivern.
• Comença a estudiar a l'Institut Diplomàtic i Consular de Madrid, però ho deixa per poder dedicar-se de ple a la literatura.
• Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s'exilia a París on es casa amb la seva promesa, Mercè Devesa, i neix el seu fill Joan.
• Després de la Segona Guerra Mundial, Sagarra torna a Catalunya.

Obra

• Sagarra té un estil literari pertanyent al Modernisme, tot i que ell escriu quan aquest moviment ja

La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
El poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau és un text essencial, perquè que va recollir inquietuds i projectes de la societat catalana del Segle XIX. Es publica el 24 d’Agost de 1833 a la revista El Vapor. Principalment, aquest poema tenia un caràcter privat, però més tard es converteix en una obra amb molta fama. Aquest poema permet reconèixer com l’autor desenvolupa una sèrie de sentiments sobre l’enyorança d’un paisatge i d’una llengua. Utilitza un to reivindicatiu que fa recuperar una certa sensibilitat de la llengua pròpia i, alhora, a través del tòpic clàssic aconseguir una gran qualitat. Per tant, els temes principals del poema són l’enyorança de la terra natal a...

Carles Riba (1893-1959): Poeta i Postsimbolisme

Carles Riba va ser un poeta i el màxim representant del postsimbolisme, qui millor va entendre la desfeta provocada per la Guerra Civil i la dictadura. Era traductor dels clàssics, es va exiliar el 1939 i va tornar el 1943. Des de la seva posició, va exercir una influència i ensenyança entre els escriptors clandestins. Va escriure *Elegies de Bierville*. Va iniciar un camí cap al seu jo profund, cap als seus orígens. Evoca tot allò que s'ha perdut, simbolitzat per Sunion, un far, punt de referència per als mariners. Riba compara el far amb el camí personal i col·lectiu a seguir.

Pere Calders (1912-1994): Fantasia i Ironia

Pere Calders es caracteritza per plantejar la recreació de la realitat...

La Lírica Trobadoresca: Orígens i Amor Cortès

A partir del segle XII, la lírica trobadoresca va comportar l'aparició de les primeres manifestacions literàries fetes en romanç. Els textos no poètics s'escrivien en català, però la poesia era en occità o provençal.

L'Amor Cortès: Tema Central

El tema principal de la poesia era l'amor cortès. Aquest concepte representava el feudalisme i es definia com un amor adulteri. El poeta s'enamora d'una dona casada, el nom de la qual mai apareix de manera explícita.

Protagonistes de la Poesia Trobadoresca

• La dama, anomenada domina o midons.
• El trobador (l'home).
• El marit enganyat, el gelós.
• Els que denuncien els amants, els laudengiers.

L'aparició de la burgesia va fer que la lírica es transformi...

Anàlisi: Cerverí de Girona — la malcasada

El poema que tot seguit vaig a comentar és del poeta català del segle XIII. Cerverí de Girona era un trobador que pertanyia a la noblesa.

En aquest poema tracta de la malcasada, en forma de viadera, un gènere líric construit amb paral·lelisme estrofí (paral·lelisme estrofí) d'origen popular i s'assembla a l'estil de les cantigas d'amigo. Cerverí és autor d'una obra dilatada i diversa i en molts casos introdueix innovació.

Fa servir la rima lit en lloc de la forma occitana lech, que hauria estat per timent, per aconseguir l'assonança amb mic. Els versos tenen una distribució sil·làbica de 7/7/4 amb l'esquema de rima aab/ccb/aab/ccb/aab/ccb.

Perquè el títol no pertany al poema: el van...

Dels trobadors a Ausiàs March

La lírica trobadoresca, escrita en occità, s'anomenarà així perquè els trobadors són els creadors de les composicions.

L'amor cortès dels trobadors

Es coneix una varietat de temes i subgèneres dels trobadors (el sirventès, de crítica social o política; la pastorel·la, amb una forma dialogada; el plany, una elegia fúnebre; la dansa o la balada, per a ser ballades). Tanmateix, la cançó és la composició que més els caracteritza. És una poesia de l'amor cortès, un amor recreat en una cort que trasllada les relacions de vassallatge medievals i la seva cerimònia a les relacions amoroses. Així, l'estimada serà la midons i el trobador enamorat, el seu vassall. L'enamorat-vassall jura fidelitat a la...