Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

✍️ La poesia

Gènere escrit en vers que expressa sentiments, pensaments i emocions amb llenguatge elevat, ritme i musicalitat.

Aspectes mètrics

• Art menor: versos de 2 a 8 síl·labes.
• Art major: versos de 9 o més síl·labes (l'alexandrí té 12 síl·labes amb cesura).
• Tipus de versos:
  • Isosil·làbics (tots iguals).
  • Anisosil·làbics (mida diferent).
  • Versos trencats (avantguardistes).

Rima

• Consonant: coincideixen tots els sons a partir de la vocal tònica.
• Assonant: coincideixen només les vocals.
• Sense rima:
  • Versos blancs (mateixa mètrica, sense rima).
  • Versos lliures (sense mètrica ni rima regular).

Esquemes de rima

• Creuada: ABBA
• Encadenada: ABAB
• Creu-creuada: ABBACDDC
• Cadeno-encadenada: ABABCDCD

Cesura: pausa interna en versos llargs (ex: 4+6 en alexandrí)...

Aquest fragment va ser escrit per [autor/a], publicat a [publicació], l'any [any], el tema del qual podria ser establert com [tema].

Pel que fa a les parts bàsiques, cal indicar que, des del punt de vista extern, el fragment està dividit en [nombre] paràgrafs. Quant a la interna, es troba dividit en:

• Presentació: La història inicia amb la presentació d'uns personatges.
• Nuc: La història continua amb el desenvolupament de la trama.
• Desenllaç: Tot finalitza amb...

Per tant, l'estructura externa i la interna [coincidència o no].

Resum: Un possible resum del fragment podria ser el següent: En primer lloc... Més tard... Finalment...

Pel que fa a la tipologia textual, cal dir que el fragment pertany a la narrativa, tal com ho demostren els següents...

3a Declinació (Temes Consonàntics)

La tercera declinació inclou substantius masculins, femenins i neutres. Les desinències s'afegeixen a l'arrel del tema, que es troba eliminant la desinència -is del genitiu singular.

Desinències de la 3a Declinació

Amb el Genitiu (G) podem saber la consonant del tema.

Regles de formació del Nominatiu Singular

• Sense canvi de consonant: La consonant del tema es manté. Ex: Plebs, plebis. Declinació: Plebs, plebs, plebem (N, V, Ac Sing.).
• Amb canvi de consonant: La consonant del tema es modifica o es fusiona.

La Represa del Teatre Català (1946-1976)

El Teatre sota el Franquisme i la Represa (1946)

Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre va ser prohibit i va viure desconnectat de les línies més innovadores del teatre europeu. No va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial que, el 1946, va reprendre les seves activitats.

Josep Maria de Sagarra i la Moralitat

Josep Maria de Sagarra va procurar plantejar els conflictes actuals de caire moral, tenint un paper determinant en la represa. Tot i això, la seva proposta de renovació va ser desestimada per la crítica i el públic.

El gran èxit de Sagarra es va produir amb La ferida lluminosa (obra escrita en prosa), que tractava temes com:

• La hipocresia religiosa.

Berenàveu a les fosques

Anàlisi de l'obra

L'obra gira entorn de dos matrimonis petitburgesos que actuen amb distinta conducta individual i social a partir de 1939. Ramon i Neus són l’expressió complementària de la burgesia de l’època. Neus, filla d’una família ben situada econòmicament abans de la guerra, va venir a menys arran del seu casament amb Ramon, que provenia del món rural i que va venir a més en els anys de la preguerra. Es va instal·lar a la ciutat per treballar d’oficinista i va mostrar una vaga simpatia pel catalanisme d’esquerres. Va participar en una guerra que va perdre; ara, el 1950, és una persona incapaç d’aixecar el cap i de viure amb orgull i dignitat. Com la seva dona, viu de l’engany de la memòria,...

El Text: Coherència, Cohesió i Adequació

El text és la unitat de comunicació verbal oral o escrita emesa per un parlant de manera intencionada amb un propòsit determinat i en una situació concreta. El text pot estar format per un enunciat o per un conjunt d’enunciats que transmeten un missatge amb sentit complet. El text ha de tenir coherència, cohesió i adequació. La coherència té a veure amb la tria i l’organització de la informació pertinent d’un text, amb l’organització i la successió lògica i clara. Implica tenir idees principals i secundàries, a més de l’organització d’informació que està ordenada en paràgrafs. La cohesió textual és la propietat segons la qual totes les parts d’un text estan lligades...

La Novel·la Simbolista

L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.

• La mort és una solució feliç com a final.
• Es tendeix més a la prosa poètica.
• Són novel·les desestructurades, amb menys voluntat de fer novel·la.
• Els capítols, generalment, són més independents i l'argument és mínim.
• Tot és creació d'estats d'ànim.
• Tot és simbòlic perquè no hi ha realitat.
• S'utilitza una llengua molt treballada i artificiosa, allunyada de la realitat.

La Novel·la Costumista

Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:

• És una narrativa que fixa una realitat que està desapareixent. Hi ha una visió

Tipus d'Oracions: Guia Completa

Oracions Subordinades Substantives

Tenen com a nexe la conjunció "que".

Exemple: "M’agrada que mengis"

Oracions Subordinades Substantives de Relatiu

Van introduïdes per pronoms relatius (“el que”, “la que”, “els que”, “les que”).

Exemple: "El que em vas dir és veritat."

Oracions Subordinades Adverbials

Complement Circumstancial de Temps (CCT)

Indica quan es realitza l’acció.

Nexes: quan, mentre que, abans que, en

Exemple: "Han arribat mentre eres a la feina"

Complement Circumstancial de Lloc (CCL)

Indica on es realitza l’acció.

Nexes: on, allà on, arreu on, des d’on, d’on...

Exemple: "Anirem de vacances on vosaltres vulgueu"

Complement Circumstancial de Mode (CCM)

Indica com es realitza l’acció....