Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

La poesia dels trobadors

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. La història literària distingeix entre els poetes que escrivien en llatí i els trobadors que escrivien en occità. La poesia dels trobadors té les característiques següents:

• És una poesia culta, perquè presenta textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric com retòric.
• És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, la mort o la religió.
• És una poesia escrita en llengua occitana.

L'amor cortès

És la temàtica bàsica de la poesia dels trobadors: un sentiment amorós i refinat, com escau a l'ambient de la cort. Els personatges principals són el trobador, la dama i el

Guia Essencial de Connectors i Pronoms en Català

Connectors: Millora la Cohesió Textual

Els connectors són elements clau per estructurar el discurs i garantir la fluïdesa del text. A continuació, es presenten els principals tipus i exemples:

Per introduir un tema o situar-s'hi:

• Amb referència a
• Pel que fa a
• Quant a
• Respecte a / Respecte de
• Referent a
• Amb relació a / En relació amb

Per continuar sobre un mateix tema o afegir-hi elements:

• A continuació
• A més
• De més a més
• Encara més
• Així mateix
• Com també
• Tot seguit
• Així

Per expressar una causa:

• A causa de
• Per causa de
• Degut a
• Per culpa de
• A conseqüència de

Per expressar una conseqüència:

• En conseqüència
• Així
• Doncs
• Conseqüentment
• Cosa que
• De manera que
• Per això
• Per aquest fet

Per expressar finalitat:

• A fi

Referència situacional o exofòrica: dixi

Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo).

• Espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca".
• Personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta".
• Temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

Connectors textuals

1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.

• Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
• Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...
• Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra,

L'Edat Medieval (Segles X-XV)

La primera gran etapa de la literatura catalana és l'Edat Medieval, que es divideix en dues subetapes:

Alta Edat Mitjana (Segles X, XI i XII)

Aquesta etapa comprèn els segles X, XI i XII. D’aquesta època només existien textos escrits en llatí clàssic, tant a Catalunya, com a França, com a Itàlia. El llatí clàssic només era utilitzat per la gent culta; la resta del poble usava el llatí vulgar, que el parlaven però no el sabien escriure.

D’aquest llatí vulgar van sorgir les llengües derivades del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc. Aquesta època coincideix amb l’art Romànic.

A finals del segle XII apareixen els primers textos escrits en català:

• Una traducció al català del Forum

La Llengua Catalana: Història i Formació

Evolució Històrica del Català

La història de la llengua catalana es pot dividir en diversos períodes clau:

Orígens fins a l'Edat Mitjana

Del naixement fins a l'edat mitjana. Aquest període comprèn l'aparició de la llengua parlada, la gradual implantació de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llatí, fins al segle XV, que esdevé el moment de màxima esplendor de la llengua medieval.

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Del segle XV fins a la Renaixença catalana. És el període anomenat de la "Decadència", que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la regressió de l'ús de la llengua en els àmbits d'ús escrit i en els gèneres formals.

De la Renaixença a l'Actualitat

De...

Anàlisi de Textos de Joan Maragall

Solitud

Publicada a la revista Joventut (1904-1905). L'obra gira entorn del drama de l'ermitana Mila, casada de fa poc amb un home sense voluntat i que es troba sola en una naturalesa que li és enemiga. Però el pastor Gaietà, prototip de l'heroi modernista, la fa reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta. Un desenllaç pessimista fa que la Mila acabi abandonant l'ermita i el marit.

La novel·la està plena de connotacions simbòliques i està escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc.

Elogi de la paraula

Exposava que el poeta ha de trobar-se en un estat anímic d'inspiració i febre creadora abans de posar-se a escriure i, aleshores, la paraula poètica emana d'una manera espontània i sincera del...

Els orígens de la llengua catalana

La llengua catalana es va originar en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés, segurament, va tenir lloc en la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible per als parlants que protagonitzaven el canvi. La presència del català en documents escrits no passa dels vestigis als segles XI i XII.

L'amor cortès

La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l'amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de la cort. Els personatges que protagonitzen aquesta fin'amors són: el trobador (anomenat hom, que significa vassall), la dama noble (anomenada midons, que vol dir senyora) i el seu marit (gilos, gelós),...

Diftongs

diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o.

1.  en els grups qua, qüe, qüi, quo / gúa, güe, güi, guo (observa que la dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)

Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2.  quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues últimes vocals.

Exemples:  cauen, joia, noies, iaió

3.  en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però únicament a principi absolut de paraula.

Exemples: iógurt, ióde, ióga, iarda, iaia, iót, hiat, hieràtic, hiena (com la h no sona és com si no hi fos)

Diftongs decreixents:...

6. Oda a Espanya, Joan Maragall

Joan Maragall va neixér a Barcelona al 1860. Fill d'una família d'industrials.  El 1890 entrà com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicaria més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tingué tretze fills, i començà, aquest mateix any, la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà alguns poemes i un article sobre Nietzsche. L'any següent, ja és citat per Josep Yxart com un dels poetes que trenca amb la poesia dels certàmens i escriu de manera individual i moderna. L'any 1900 viatjà a Madrid i a d'altres indrets de Castella, i així inicià una intensa relació d'amistad amb alguns intel·lectuals...

Cecília: Es la filla d'Amat i de Juliana, des de petita va viure Amb els seus pares, Cecília i Amat, però va a anar a la capital a continuar els Seus estudis, allí es va donar compte com la creença en un Déu podia tapar els Ulls a la gent i evitar que veiessin que en realitat la ciència podia triomfar Sobre la Raó. Aquesta noia està tota l'obra enfrentada amb el Mossèn, el seu Pare i la seva mare pels seus ideals. Al final de l'obra Cecília fa veure a la Seva mare que las idees tradicionalistes deixen a la dona quasi sense drets Respecte l'home, les idees contradictòries respecte a les del seu pare faran Que aquesta fugí de la seva casa.

Vergés:Es el mestre del poble, des de el principi comparteix les mateixes idees q La Cecília,