Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Víctor Català (L'Escala, 1869-1966) Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Propietària rural. Primera etapa (1902-1907) La més important1902 Drames rurals (narracions breus, Temes de muntanya,boira,hambrivols,etc) 1905 Solitud 1907 Caires vius (narracions breus) Els drames rurals (consolidat com a gènere) són Narracions breus que descriuen els aspectes més negres i tràgics de la vida Rural, sense estalviar detalls macabres desagradables.

Solitud Abans de Solitud, ja havia escrit “Prames Rurals” (1902) i més tard “Caires vius”.Mila es veu encarada a les forces de la Natura. Mentre que el seu marit s'associa amb l'Ànima, ella s'associa amb el Pastor, respectivament les forces negatives i positives de la muntanya. Carregada...

sistema vocàlic: consta de 8 sons                                                         grau d'obertura de la boca a l'ora de pronunciar cada vocal (oberta mitjana tancada) // punt d'articulació, segons la posició de la llengua a l'hora de pronunciar cada vocal. (anterior, central i posterior.) // tonicitat de les vocals dins la paraula, l'accent d'intensitat es important a l'hora de classificar les vocals. //funcionalitat: funció propia de les vocals es fer de nucli silabic. // so consonantic:  procés pel qual ens surten els sons a través de l'aparell fonedor. 

Anàlisi de Poemes Catalans Clau: Maragall i Carner

Vaca Cega (Joan Maragall)

Estructura Externa i Mètrica

• 23 versos decasíl·labs d'art major.
• Sense rima regular ni estrofes definides.

Tema Central

La natura i el motiu de la ceguesa.

Estructura Interna (5 parts)

1. Versos 1-3: Presentació de la situació de la vaca i la seva condició.
2. Versos 4-6: Explicació del motiu pel qual està cega.
3. Versos 7-9: La vaca va sola a beure aigua.
4. Versos 10-13: Contrast entre el que fan les altres vaques i el que ella no pot fer.
5. Versos 14-23: Aconsegueix trobar aigua.

Observació: Desapareix el jo poètic. Utilitza un llenguatge senzill i paraules bàsiques.

Recursos Retòrics

• Personificació: Versos 14, 15 i 16.
• Símbol: L'aigua com a símbol de la vida.
• Enumeració: 4a

La bella dama del tramvia: Anàlisi i significat

'La bella dama del tramvia' és un poema del llibre Auques i ventalls de 1914. És un poemari plenament noucentista, que presenta l’evolució de la vida de la ciutat de Barcelona, amb un punt de visió mítica, durant tot un any. El poemari descriu poèticament els paisatges, els personatges, els ginys tecnològics de nova aparició, els aspectes més tradicionals i els tòpics de la ciutat, en una visió de conjunt al llarg d’un any, un cicle que sembla presentar-se com a infinitament repetitiu.

En aquest poema, el pretext que serveix com a desencadenant del poema és la visió d’una dama a l’interior d’un tramvia.

Estructura externa

El poema es presenta en set quartets (estrofes de quatre...

Modalitats Textuals: La Descripció

Mitjançant la descripció es proporciona informació i característiques de diferents objectes, espais o personatges, de manera que se'n concreten els trets i el receptor pot fer-se una idea més ajustada de l'element descrit.

Què és la Descripció?

La descripció és una representació amb paraules d'alguna cosa o d'algú (persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...). El to pot ser més subjectiu o més objectiu, segons la situació comunicativa i la intenció de l'autor.

Tipus de Descripció Segons l'Objectivitat

• Descripció Objectiva

  L’emissor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure, amb la major precisió possible, les característiques que

El Cafè de la Marina: Anàlisi de l'Obra de Josep Maria de Sagarra

L'Autor

julio cesar martinez

Josep Maria de Sagarra (1894-1961), nascut a Barcelona, fou un prolífic dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

Argument de l'Obra

L'acció de l'obra es situa al Port de la Selva, un poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner. La trama se centra en Caterina, una noia que ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva profunda tristor es fa evident quan la seva germana, Rosa, es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen constantment al cafè on treballa, un lloc on la intimitat pràcticament no existeix.

Els Personatges Principals

• Caterina:

Parells mínims i paraules confuses en català

1. Enlloc: significa en cap lloc (No el vaig trobar enlloc).
   En lloc: significa en comptes de (Vaig triar això en lloc d’aquell).
2. Perquè: resposta o causa (Ho faig perquè vull).
   Per què: pregunta o interrogativa indirecta (Per què ho fas? / No sé per què ho fa).
3. Perquè: indica causa (No hi vaig perquè estava malalt).
   Doncs: indica conseqüència o continuació (Si ho saps, digues-m'ho, doncs!).
4. Què: interrogatiu o exclamatiu (Què fas? / No sé què dir).
   Que: conjunció (Diu que vindrà).
5. Arrel: part subterrània d'una planta o causa (L’arrel del problema).
   Arran: a causa de, o molt a prop de (Arran de la crisi... / Arran de la finestra).
6. Tot i que: significa malgrat que (Tot i que plovia, vam

Connectors Copulatius

• i
• ni
• que

Connectors Disjuntius

• o
• o sigui
• és a dir

Connectors Distributius

• no solament... sinó
• tant... com
• el mateix... que
• així... com
• l'una... l'altra
• ara... ara...
• adés... adés
• ni... ni

Connectors Adversatius d'Oposició

• però
• mentre que
• tanmateix
• altrament
• no obstant això
• ara bé
• ara
• nogensmenys
• encara
• tot i això
• més aviat
• i això que

Connectors de Conseqüència o Deducció

• doncs
• per tant
• per consegüent
• de manera que
• així
• és que

Connectors Causals (Explicatius)

• perquè
• ja que
• car (literari)
• a causa de
• per raó de
• que
• vist que
• per tal com
• per tal que
• sempre que
• atenent que
• donat que
• considerant que

Connectors Continuatius de Successió

• i també
• encara més
• ni tan sols
• ni tan solament
• d'altra banda
• a més
• a més a més
• fins i tot

Connectors Temporals

• quan
• sempre que
• cada

La Literatura Catalana dels Anys 70

Durant els anys setanta, els escriptors van viure una situació diferent a la de la immediata postguerra: la fi del franquisme, la creació d'editorials (Tres i Quatre, Saó, etc.), que van facilitar el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic, nous premis literaris, el relaxament de la censura i, amb la restauració democràtica, el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia.

És aleshores quan va irrompre una sèrie de joves escriptors nascuts en la immediata postguerra (1940-1955), batejats per Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells el 1971 com a «generació literària dels 70» perquè tenien una sèrie de trets comuns que permetien parlar d'ells com...

Les figures retòriques són els recursos lingüístics que es fan servir en les obres literàries per embellir el text, donar-li més expressivitat o persuadir el lector.

Figures Retòriques Essencials

• Al·literació: Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic. (Exemple: pinxo i panxo)
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos.
• Asíndeton: Omissió de la conjunció de coordinació (sovint en enumeracions).
• Encavallament: Trencament sintàctic d'una oració entre dos versos.
• Enumeració: Relació continuada d'una sèrie d'idees o elements.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o gramatical de les paraules en una frase.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals mitjançant paraules.
• Paral·lelisme: