Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Narrativa Oral: Rondalles, Llegendes i Tradicions

Gèneres

La Rondalla

La rondalla és una narració breu en prosa, anònima, de fets imaginaris que es transmet oralment, de generació en generació. Els textos són mòbils, en prosa i tracten fets imaginaris. Les rondalles es divideixen en dos grups:

• Rondalles situades en un món fabulós o meravelloses: (rondalles religioses, rondalles d'animals o faules)
• Rondalles situades en el món real: (d'enginy, de beneits, burlesques)

Les rondalles solen agradar a tothom, sobretot als infants. Era costum que la gent gran expliqués rondalles als infants, ja que tenen un paper decisiu en el desenvolupament de la personalitat infantil.

La Llegenda

La llegenda és una narració que es conta com a verídica. Solen...

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Televisió

Obra Teatral i Relació amb el Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va contribuir a la renovació del teatre de text. També és important com a guionista televisiu.

Una vella, coneguda olor, la seva primera obra, té un caràcter realista.

Entre 1965 i 1977, va publicar títols com a protesta al·legòrica sobre la societat occidental.

A partir de 1977, Benet va retornar a un tipus de teatre més realista i alhora innovador, amb elements del teatre èpic. Aquest model es basa en el "distanciament" entre l'espectador i la història, i s'intenta evitar la identificació amb els personatges i aconseguir posar l'accent en les idees que es plantegen (més que en els fets). Això permet oferir propostes...

El Text: Definició i Característiques

El text és la unitat de caràcter lingüístic, emesa per un parlant, amb un propòsit comunicatiu, en un context. És la màxima unitat lingüística.

Trets del Text

• Missatge complet
• Unitat temàtica
• Estructura externa (paràgrafs)

Les Tres Propietats Fonamentals

El text ha de complir tres propietats essencials: adequació, coherència i cohesió.

Adequació

Es refereix a l'ajustament del text als elements de la comunicació. Està condicionada per les intencions comunicatives, el context de comunicació, el canal, etc. Té un caràcter marcadament pragmàtic.

Coherència

Implica un significat global, complet i lògic. És l'ordenació d'idees amb un sentit clar. Té un caràcter comunicatiu.

Cohesió

Es refereix...

Català central

• La i davant x no es pronuncia: caixa, peix...
• La terminació -o de la primera persona del singular del present d’indicatiu sona [u]: esmorzo, dormo, ploro...
• Els articles personals masculins poden presentar les formes el/en: el/en Jordi, el/en Pau...

Català balear

• Les vocals o/u àtones es pronuncien [u]: motu, Portugal...
• Els diftongs gua i qua es pronuncien [go] i [ko]: llengo, aigo, Pasco...
• Els diftongs gua i qua es pronuncien [go] i [ko]: llengo, aigo, Pasco...
• Morfologia verbal: jo dorm, plor, estim, parl...; terminacions -am/-au: cantam, cantau.
• S’usen els articles salats es/sa/es/ses (s’, so, ets...): s’aigo, sa casa, ses joves, sos homos...
• S’usen articles personals en/na: en Joan, na Marta...
• Els pronoms personals

De l'Edat Mitjana a la fi de la dinastia catalana

Durant l'Edat Mitjana, el català va viure una època d'esplendor, convertint-se en la llengua de la Corona d'Aragó i expandint-se per la Mediterrània. Aquesta etapa, coneguda com el "Segle d'Or" de les lletres catalanes, va veure el sorgiment d'importants obres literàries.

Tanmateix, l'enllaç matrimonial entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella va marcar la unió dels regnes castellà i catalano-aragonès. Tot i que cada regne va conservar la seva personalitat, lleis i costums, aquest fet va significar la desaparició de la dinastia catalana. Malgrat això, l'Imperi Català va deixar la seva empremta per Europa.

Entre les mostres literàries més rellevants d'aquest període, podem esmentar:...

Panorama General de la Cultura Catalana

En acabar la Guerra Civil, el panorama cultural català, que havia arribat a ser esplendorós, va quedar reduït a la mínima expressió, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Es van exiliar: Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Josep Carner, Pere Calders, Tísner, Agustí Bartra.

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

Vida

Als vint anys la van casar amb el seu oncle, amb qui tindria un fill, del qual es van desentendre i va deixar el nen. Es va exiliar a França el 1939 amb el crític i poeta Armand Obiols. Van haver de fugir de França per la invasió alemanya; el crític va morir i ella va tornar a Catalunya.

Obra

• La plaça del diamant (1962): La protagonista és Natàlia, que passa per tres

Narcís Oller va nèixer el 10 d’Agost de 1845 i va morir el 26 De juliol  de 1930. Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el Realismei elNaturalisme, per a acabar adaptant-se alModernismede l'època. Oller fou important per haber conreat la Novel·la en català ja que els últims precedents d’aquest gènere literari els Trobem al s.XV amb Tirant lo Blanc. Narcís Oller fu l'escriptor que aconseguí De situar la novel·lística catalana dins els corrents literaris més avançats de La seva època. 

L’obra més important de Narcís Oller fou Pilar Prim, 1906 narra la història d'una vídua encara Jove que tracta d'estimar Segons els seus íntims desigs. Caldria Relacionar a Oller amb el teatre, la narrativa i l’assaig.

El poema...

Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459)

Vida amorosa

La seva obra

• Llir entre cards (es destaquen les qualitats de la dona).
• Plena de seny i Culte (qualitats morals).
• Oh foll amor (amor passional).
• Amor, amor (amor delicat).

Anàlisi de l'Obra de Pere Calders

El Món Narratiu: Imprevist i Desconcertant

Els contes de Calders sovint ens situen en un apart de l'obra on l'escenari és imprevist i inexplicable, generant un ambient desconcertant. Malgrat això, s'estableix una estabilitat inicial que presenta un escenari quotidià, amb un temps, espai i personatges que, tot i ser contrafigures caricaturesques del comportament humà, es veuen perseguits per un determinisme sobrenatural.

La realitat material (la real, la física) es contraposa constantment amb la realitat màgica. Davant del fet sobrenatural, les reaccions dels personatges són sovint estereotipades. Calders crea una realitat alternativa que sorgeix de la transgressió de les lleis de versemblança literària...

Romanticisme i Renaixença: Diferències i Connexions

El Romanticisme i la Renaixença són dos moviments que sovint es confonen. Afirmar que la Renaixença és només la versió catalana del Romanticisme europeu és incomplet i poc rigorós. El Romanticisme europeu és molt més que un moviment estètic; defensa la llibertat com a motor creatiu i arriba a la península Ibèrica a través de Barcelona.

Aviat connecta amb els grups que procuraven el redreçament cultural a Catalunya i defensaven els seus trets d'identitat. Es volia recuperar el passat històric per projectar-lo cap a un objectiu futur de progrés. Hi havia una voluntat de recuperació de la llengua i la literatura catalanes a través de múltiples empreses i esforços com revistes,...