Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Tres poemes cabdals de la literatura catalana: Desolació, El pi de Formentor i Oda a Espanya

Llengua i literaturaActualitzat el 7,21 KB

Desolació, de Joan Alcover

Anàlisi de l'obra

  • Tema: Dol personal i desolació després de la pèrdua.
  • Jo poètic: L'arbre com a metàfora del poeta.
  • Tempesta: Simbolitza la mort de la dona i els fills.
  • Situació: Un arbre destruït però viu; el poeta sobreviu amb dolor.
  • Desolació: Tristesa profunda i permanent (no pas momentània).
  • Significat: La vida continua, però sense felicitat; només queda el sofriment.
  • Forma: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes), estructurat en dos quartets i dos tercets.
  • To: Pessimista i elegíac.

👉 “Metàfora d’un arbre trencat per expressar el dolor i la desolació després d’una gran pèrdua.”

Poema

Jo soc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes...

Continua llegint "Tres poemes cabdals de la literatura catalana: Desolació, El pi de Formentor i Oda a Espanya" »

Antígona de Salvador Espriu: anàlisi, estil i context històric

Llengua i literaturaActualitzat el 3,81 KB

Biografia de Salvador Espriu

Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913 en una família benestant, Salvador Espriu va viure a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau. Va ser un estudiant brillant de Dret i Història Antiga. El 1936, mentre estudiava lletres clàssiques i preparava una beca d'egiptologia, l'esclat de la Guerra Civil va estroncar la seva carrera acadèmica. No es va exiliar i va utilitzar l'escriptura com a via de fugida durant una època molt dura.

Durant el franquisme, la seva obra va tenir una funció reivindicativa de la cultura, la llengua catalana i la democràcia. Va participar activament en moviments com la Caputxinada (1966) i l'homenatge a Pompeu Fabra (1968). Al final de la seva vida, va rebre nombrosos reconeixements, com...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: anàlisi, estil i context històric" »

El Barroc Català: Característiques, Autors i Obres

Llengua i literaturaActualitzat el 3,43 KB

El Barroc: Del Renaixement al Manierisme

El Barroc representa el pas de l'atmosfera renaixentista humanista, idíl·lica i classicista, a una altra que pot qualificar-se de "manierista" per la seva malenconia, desencís, complexitat i pathos, que apunta ja als contrasts propis de la literatura barroca.

Context i Estètica del Barroc Català

Dins del Barroc Català, els autors principals són Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella, Francesc Mulet i Josep Romaguera. Aquest període es caracteritza per la imitació de la poesia castellana barroca, ja que la literatura castellana vivia llavors el seu Siglo de Oro.

S'imposa el retrat de la vida immediata, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme: la força serà preferida a la bellesa....

Continua llegint "El Barroc Català: Característiques, Autors i Obres" »

La narrativa modernista catalana: tendències i autors

Llengua i literaturaActualitzat el 2,33 KB

La narrativa modernista

En un primer moment, hi hagué desconcert a l'hora d'adaptar el Modernisme a la narrativa. En la darrera dècada del XIX, la sensibilitat estètica i la novel·la seguien en mans dels naturalistes i realistes. No hi ha una ruptura clara entre els naturalistes i els modernistes, sinó que aquests adopten algunes característiques d'aquells, com la influència del medi sobre els personatges; però se n'aparten de les idees més extremes, com l'herència biològica.

La novel·la adapta un dels temes europeus del moment: les relacions entre els intel·lectuals (o artistes) i la societat. El triomf de l'intel·lectual sobre la societat havia de suposar la modernització de Catalunya. Influència de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer:...

Continua llegint "La narrativa modernista catalana: tendències i autors" »

La variació lingüística en català: dialectes i registres

Llengua i literaturaActualitzat el 2,53 KB

La variació lingüística

Una llengua és un sistema força complex i presenta diverses variacions.

Variació geogràfica: els dialectes

Així, per exemple, en català, són sinònimes les expressions col·loquials «Camino pel jardí» i «Camín pes jardí». La primera la podria dir un catalanoparlant de Girona i la segona, un de Palma. Aquestes diferències es deuen a la procedència geogràfica.

Així, els parlants de Girona i Palma utilitzen cadascun una varietat geogràfica o dialecte del català.

Altres tipus de variació: temporal i social

A més de les varietats geogràfiques, existeixen les varietats cronològiques o temporals i les socials, que es manifesten segons l'època o el grup social dels parlants. És natural que els individus...

Continua llegint "La variació lingüística en català: dialectes i registres" »

L'assaig: característiques, estructura, funcions i gèneres

Llengua i literaturaActualitzat el 3,04 KB

L'assaig

L'assaig és un text que aborda, de manera lliure i subjectiva, una qüestió d'ordre filosòfic, històric, social, etc., amb voluntat de creació literària i amb intenció didàctica i persuasiva. Hem d'entendre'l com una reflexió personal, com un intent d'interpretar la condició humana i el món, a partir dels propis coneixements i de la pròpia experiència.

Funcions de l'assaig

  • Funció expressiva: expressa el pensament de l'autor.
  • Funció referencial: transmet informació.
  • Funció persuasiva: intenta influir en el lector.
  • Funció de contacte: busca la proximitat amb els lectors.
  • Funció estètica: utilitza recursos literaris i un estil personal.
  • Funció metalingüística: divulga elements del codi lingüístic.

Estructura de l'assaig

  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió

Pot...

Continua llegint "L'assaig: característiques, estructura, funcions i gèneres" »

Literatura catalana: Renaixement, Barroc i Renaixença (Verdaguer)

Llengua i literaturaActualitzat el 14,01 KB

El Renaixement Català

De l’Humanisme al Renaixement

La literatura va ser magnífica durant l'Edat Mitjana. Hi va haver un gran impuls literari i lingüístic de Ramon Llull, la narrativa amb Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, i la poesia d’Ausiàs March (s. XV).

El Renaixement es fonamenta en l’Humanisme. El Renaixement actua com a alliberador de l’ésser humà, que es retroba a si mateix i vol conquerir el món fet a la seva mesura. L’Humanisme a Itàlia va comportar el redescobriment d’obres clàssiques perdudes i l’estudi del grec, donant lloc al Renaixement (que volia assemblar-se a la Roma imperial).

La Qüestió de la Llengua

Al segle XVI, a Itàlia, hi havia interès i valoració pel llatí i les llengües vulgars (com el...

Continua llegint "Literatura catalana: Renaixement, Barroc i Renaixença (Verdaguer)" »

Ramona, adéu de Montserrat Roig: estructura, punts de vista i anàlisi

Llengua i literaturaActualitzat el 2,68 KB

Comentari de "Ramona, adéu"

Ramona, adéu és una novel·la escrita per Montserrat Roig i publicada el 1972. Aquesta obra recupera el personatge de Mundeta Jover, que ja havia aparegut en el recull de contes Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1971). També comparteix personatges amb dues novel·les posteriors: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).

Estructura

La novel·la no té capítols, sinó seqüències.

Estructura externa:

  • Monòleg interior de M. Ventura.
  • Part central: tres seqüències de les tres dones (Jover 1894, Ventura 1931, Claret 1969).

Estructura interna:

Hi ha seqüències en què les tres històries es barregen. La narració de M. Claret inclou la història de la seva mare i la seva àvia. La de M....

Continua llegint "Ramona, adéu de Montserrat Roig: estructura, punts de vista i anàlisi" »

Autors catalans contemporanis: Roig, Monzó, Pedrolo i Moncada

Llengua i literaturaActualitzat el 3,7 KB

Montserrat Roig(1946-1991): periodista, escriu ficció. Obres: Els Catalans als Camps Nazis, Volia olia recuperar la memòria de la petita burgesia de l’Eixaplmple amb obres com: Ramona Adéu i El temps de les cireres.

Quim Monzó(1952): neix a BCN joventut com a reporter i autor d’obres experimentals. Obres: L’udoldel griso, Uf, va dir ell i novel·les com : La Magnitud de la tragèdia i reculls de contes com : Olivetti, Moulinex i EL perquè de tot plegat. Fa un recull de contes anomenat Vuitanta-vuit contes. Escriu parodies.


Manuel Pedrolo(1918-1990): neix a les Garrigues. 1943 va a BCN a dedicar-se a la literatura on va ser gran traductor. La seva obra va des de la poesia i el teatre, però té més èxit amb les novel·les, on va volgué...

Continua llegint "Autors catalans contemporanis: Roig, Monzó, Pedrolo i Moncada" »

La Renaixença: moviment de renovació cultural i literària a Catalunya

Llengua i literaturaActualitzat el 4,15 KB

LA REINAIXENÇA: moviment de renovació cultural, Iniciat a Catalunya, que es va manifestar cm a voluntat de restauració de l’ús Culte del català després de 3 segles de feble activitat literària. Causes i antecedents: factors que afavoriren la renaixença Van ser la influencia del romanticisme amb la seuapreferència per la poesia popular, la seua exaltació I defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i el seu interès per L’Edat Mitjana.

Llemosí:va Ser un terme que es va utilitzar a partir del Segle XVI per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità, parlat a Llemosí. Des de el Segle XVI va ser utilitzada Per a designar el català medieval. En la renaixença el Llemosí volia indicar

...
Continua llegint "La Renaixença: moviment de renovació cultural i literària a Catalunya" »