Tres poemes cabdals de la literatura catalana: Desolació, El pi de Formentor i Oda a Espanya
Desolació, de Joan Alcover
Anàlisi de l'obra
- Tema: Dol personal i desolació després de la pèrdua.
- Jo poètic: L'arbre com a metàfora del poeta.
- Tempesta: Simbolitza la mort de la dona i els fills.
- Situació: Un arbre destruït però viu; el poeta sobreviu amb dolor.
- Desolació: Tristesa profunda i permanent (no pas momentània).
- Significat: La vida continua, però sense felicitat; només queda el sofriment.
- Forma: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes), estructurat en dos quartets i dos tercets.
- To: Pessimista i elegíac.
👉 “Metàfora d’un arbre trencat per expressar el dolor i la desolació després d’una gran pèrdua.”
Poema
Jo soc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes...