Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Sons Consonàntics Catalans: Classificació i Articulació

Modes i Punts d'Articulació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es classifiquen segons el mode d'articulació (com s'obstrueix el pas de l'aire) i el punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).

Africats

• [ts], [tʃ], [dz], [dʒ] (formats per una oclusiva i una fricativa).

Alveolars

• [s], [z], [n], [r], [rr] (com el so de les serps).

Oclusius

• Sords: [p], [t], [k] (com a petaca).
• Sonors: [b], [d], [g] (com a bodega).

Velars

• [k], [g] (articulats a la gola).

Aproximants

• [j], [w], [β], [ð].

Fricatius

• [f], [v], [s], [z], [ʃ] (altres fricatives).

Nasals

• [m], [n], [ɲ] (i les seves variants al·lofòniques).

Laterals

• [l], [ʎ].

Vibrants

• [r] (simple), [rr] (múltiple).

Sons Sords i Sonors

Els...

La Novel·la Cavalleresca: Definició i Característiques

Distinció entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:

• No conté elements meravellosos ni increïbles.
• Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans.
• El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.
• L'acció se situa en un temps pròxim al de l'autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres...

Propietats Textuals i Factors del Registre

Les propietats textuals

Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).

Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.

Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules...

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre...

Modernisme Català: Corrents Ideològics

a) El Regeneracionisme

Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no passa per un procés de modernització i europeïtzació. Opinen que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, superar el seu endarreriment, trencar amb totes aquelles estructures que la mantenen immòbil i anacrònica.

L'artista tindrà també una funció social, serà alguna cosa més que un creador: serà l'encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art. Aquesta postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme.

Influències i el Paper de l'Artista

• Dins del Regeneracionisme, tindran un paper molt important

Gènere o Nom del Substantiu

a) Noms que designen coses, objectes, sentiments, accions

El gènere és arbitrari (basat en consens o acord).

Generalment:

• Femení: acabats en -a.
• Masculí: acabats en -e, consonant o -o.

Les llengües assignen gènere a paraules que no són persones o animals, però no sempre assignen el mateix gènere a les mateixes coses.

Exemples masculins: els afores, l'avantatge, els espinacs, el pendent, el titella, el senyal, el costum, el dot, el front, el corrent, el compte, el dubte, el llegum.

Exemples femenins: una anàlisi, una àncora, la calor, la dent, les postres, la xocolata, la resta, la suor, una allau, una aroma, una olor, la resplendor, la síndrome, la picor, la dolçor, la verdor.

Noms que poden ser masculins o

Anàlisi de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda

Argument i context autobiogràfic

Novel·la autobiogràfica? Explica la història d'una noia barcelonina de 18 anys, òrfena, i un germà de la qual es va suïcidar, que viu amb el seu germà Joan, la seva dona Anna, i en Dani, el fill. El relat abasta des del moment que esperen l'arribada d'en Robert, el germà de l'Anna que ve d'Amèrica, fins que, després que hagi marxat sense saber que l'Aloma espera un fill seu, han de deixar la casa perquè no en poden pagar la hipoteca que en Joan hi ha imposat a fi de satisfer els capricis de la Coral, l'amant que l'ha acabat deixant per un altre.

L'amor i els falsos somnis que l'embolcallen

L'amor i els falsos somnis que l'embolcallen: L'Aloma de 1969...

Procés de Normalització Lingüística

Definició i Context Històric

El procés de normalització lingüística és el procés mitjançant el qual un idioma és sotmès a la regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, amb criteris científics i racionals. La tasca fou duta a terme, en el cas de la llengua catalana, a principis del segle XX, impulsada per les propostes de la revista L'Avenç a finals del segle XIX, la feina de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Les llengües europees veïnes ja s'havien normativitzat feia segles, però el català no ho havia fet per raons polítiques. Amb la Renaixença es va veure la necessitat de comptar amb unes normes ortogràfiques fixades, un diccionari general...

Futbol de Ribera

1. Escenari geogràfic

Poblacions costaneres: L'equip visitant, titular d'una vila dels Monegres, terra de secà.

Personatges habituals de la vila

• El vell Cristòfol (narrador dels fets).
• El Xiquet, cronista que recull els fets narrats i ens els transmet.
• Ladislau Saboga (personatge que pren la instantània a partir de la qual es desencadena la narració).
• Justinià Costera (capità de l'equip de futbol local que va disputar el partit que es narra).
• Ramón de Tamariu (propietari de l'hort on es va construir el camp de futbol de la vila).
• Clenxa (barber del poble).
• Praxedes (propietari del Cafè de la Granota, escenari de la narració).
• Tripulació del llaüt Soledat.
• Teresa Planes.
• Tomàs Valldabó (Tomasa la Torera).
• Rector de la vila i