Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

El quadre de costums
Article o quadre de costums: peça breu, de to festiu, amb ambients i Personatges tipificats i lloc i època actual.
Exemples:
Emili Vilanova: retrat del món menestral i popular del barri de la Ribera.
Gabriel Maura: Aigoforts. Caricatura de la menestralia a les Illes. 
Característiques:

• Ús del català que ara es parla.
  
• Predomini de la descripció sobre la narració: sense argument.
  
• Intromissions reiterades del narrador.
  
• Descripció de tipus representatius de les classes populars: el Botiguer, el sereno, ..
  
• Valoració del tipisme i el pintoresquisme.
  
• Visió satírica i sentimental d’un món en vies de desaparició.
  
• Març físic és la ciutat, afectada pels canvis de la Revolució Industrial.
  

El Realisme
Tendència intemporal de...

Introducció a la Dialectologia Catalana

A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?

Pertanyen als dialectes socials.

Anàlisi de fragments dialectals

Fragment 1: Diàleg amb trets balears

«— No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
— Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
— Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
— Mentir és innecessari. Una moixeta.»

Aquest fragment correspon a la varietat balear.

Què són les varietats funcionals o registres?

Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix unes determinades formulacions...

Processos de Formació del Lèxic: Flexió i Derivació

La formació de noves paraules en català es basa principalment en dos processos morfològics clau: la flexió i la derivació. Aquests mecanismes permeten enriquir el vocabulari i adaptar els mots a diferents contextos gramaticals i semàntics.

Flexió

La flexió és el procés mitjançant el qual s'afegeixen un o més morfemes flexius al lexema d'un mot per indicar categories gramaticals sense canviar la seva classe de paraula ni el seu significat fonamental.

Tipus de Flexió

• Noms i adjectius: Afegeixen morfemes de gènere (masculí/femení) i de nombre (singular/plural).
• Formes verbals: Afegeixen morfemes de persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Variació en el Lexema

En alguns casos, la...

El Subjecte: Definició i Tipus

1. Definició del Subjecte

   És el qui realitza l'acció o de qui es parla en l'oració.

2. El Predicat: Funció i Relació amb el Verb

   És el que afirma o nega alguna cosa i sempre conté un verb.

3. Tipus de Subjectes en Català

   • Explícit: Apareix a l'oració.
   • El·líptic (o Ocult): No apareix, però es pot deduir pel verb o el context (exemple: "Començarà de seguida").
   • Impersonal: No té subjecte, com en:
     • Verbs meteorològics: Plou, neva.
     • Verbs com ser, fer, haver-hi per expressar temps, existència o altres fenòmens generals.

El Complement Directe (CD): Identificació i Ús

1. Definició del Complement Directe

   És el complement que indica l'element sobre el qual recau l'acció del verb en oracions transitives. (Es pot preguntar

Lleialtat: anàlisi del poema

Lleialtat

Carner vol fer referència al sentiment d'enyorança que té cap a Catalunya. La primera estrofa parla del record llunyà que encara té present en la seva ment; podem entendre que fa referència a la seva terra, que ell va deixar perquè va haver d'exiliar-se. A la segona estrofa es reflecteix el debat interior que té entre voler i no poder tornar. A la tercera, és com si perdés l'esperança i oblidés Catalunya, però a la quarta reflexiona ràpidament i veu que això és impossible, perquè ell se sent català i estima la seva terra.

Estructura i mètrica

El títol s'anomena Lleialtat, que significa que, tot i estar lluny de Catalunya, ell l'estima i pensa en ella; encara que no hi sigui present, sempre...

Escola Mallorquina: Poesia, Mestres i Context

Origen i Evolució (1840-1950)

L'Escola Mallorquina comprèn un període que va de 1840 fins a 1950. Actualment, es considera un corrent poètic molt concret que recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, amb mestres destacats com Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera.

Els poetes que s'agrupen en l'anomenada Escola Mallorquina presenten uns trets estilístics i temàtics comuns. Tot i ser contemporanis dels modernistes, la seva estètica se n'allunya i, de fet, per la seva perfecció estilística i formal, esdevindran els models a imitar pels poetes noucentistes.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Voluntat de perfecció formal
• Nacionalisme tradicionalista
• Retorn al classicisme

La Renaixença: Revifalla Nacional i Cultural a Catalunya

Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya un moviment de revifalla nacional i cultural que va rebre el nom de Renaixença. Els objectius bàsics eren enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.

Objectius i Primeres Iniciatives

Per assolir aquests objectius, els escriptors van posar la mirada en el passat medieval i en la cultura popular. L'any 1858, Antoni de Bofarull va editar un recull de poemes, adscrits al corrent historicista, amb el títol de "Los Trobadors Nous".

L'any següent, Víctor Balaguer publicà una nova antologia, "Los Trobadors Moderns", on figuraven autors de signe més liberal.

Restauració dels Jocs Florals

L'any 1859 es va...

Infraestructura Cultural i Moviments Literaris de Postguerra

Als primers anys de la postguerra fou possible construir una infraestructura cultural elemental; aparegueren editorials i revistes literàries valencianes de postguerra.

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, va ocórrer un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i tangible.

La Poesia Simbolista i Existencialista dels Anys 50

Alguns dels poetes valencians es movien entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:...

Manuel DE PEDROLO
Nascut a les Garrigues lany 1918. Va morir lany 1990.
El 1943 sinstal·là a Barcelona, i es va dedicar a la literatura.
Entre 1960 i 1980 va gaudir dun èxit de vendes espectacular.
També fou traductor.
Dirigí la col·lecció de novel·la negra Cua de Palla.
Va escriure més de 100 títols.
Es destaquen:
- Cendra per Marina. Escrita el 1952, publicada el 1965.
-Totes les bèsties de càrrega. Escrita el 1965, publicada el 1967.
- Mossegar-se la cua. 1968.
- Trajecte final. 1975.
- Mecanoscrits del segon origen. 1974.

CARME RIERA
Neix a Palma de Mallorca lany 1948.
Ara fa de docent universitària.
Sinicia amb els reculls de contes de gran ressò:
- Te deix amor la mar com a penyora. 1975
- Jo pos per testimoni les gavines. 1977
Després...