Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Primera etapa: La veu innovadora i el feminisme

Els poemes es caracteritzen per moure's en un triangle format pel jo poètic, la lluna i l'ombra (zona no explorada de la pròpia personalitat, la por). El primer recull de poemes, Cau de llunes (premi Carles Riba, 1976), la mostra com una veu innovadora en la generació dels setanta. També en aquest moment s’iniciarà en política. Bruixa de dol (1979), la segona obra, la converteix en una poeta d'èxit i el seu nom comença a fer-se popular no només com a escriptora sinó com a dinamitzadora de grups feministes.

Reflecteix l'experiència personal de la gestació, el naixement i l'exercici de la maternitat en solitari de la seva filla Heura a l'obra Sal oberta (1982), un llibre dominat pel...

Les Tres Línies Bàsiques de la Poesia de Postguerra

La poesia de postguerra segueix tres línies bàsiques:

1. 1. Poesia Simbolista i Postsimbolista

   La continuació de la poesia simbolista o postsimbolista de preguerra. En aquesta poesia s’hi detecta un deix d’angoixa i de malestar que deriva cap a una poesia marcada per l’existencialisme. Per al simbolisme, la poesia és instrument de revelació del pensament, i que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions. El simbolisme va evolucionar cap a la “poesia pura”, en un procés cap a l’expressió nua dels conceptes. El resultat va ser una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un gran grau d’abstracció. De 1940 a 1950, aparegueren dues

Literatura catalana als anys 20 i 30

Durant les dècades de 1920 i 1930, el català es va consolidar com a llengua oficial de l'Administració i dels mitjans de comunicació, amb l'ensenyament primari obligatori i gratuït en català. Va ser una època de gran agitació social i inestabilitat econòmica, marcada per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la Segona República (1931-1936).

La crisi del gènere novel·lístic

Al segle XX, la difusió de la premsa va propiciar la novel·la psicològica, centrada en l'interior dels personatges. La novel·la dels anys 30 va ser rebutjada pels escriptors noucentistes. Destaca Joan Puig i Ferreter amb la seva «novel·la esqueixada», crítica i plena d'emocions, com Camins de França (1934), una...

Mercè Rodoreda: Context Biogràfic i Literari

Mercè Rodoreda (1908-1983), destacada novel·lista i contista catalana. Nascuda a Sant Gervasi. La mort de l'avi als 12 anys i la vida a casa de l'oncle matern van marcar-la, juntament amb un trauma relacionat amb la malaltia mental del seu fill. La seva maduresa literària es desenvolupa durant l'exili a París després de la Guerra Civil, on va conviure amb Armand Obiols. Va residir a Ginebra fins als anys 70. La seva formació inicial té lloc als anys 30, després de la crisi del Noucentisme, reactivant les estructures novel·lístiques. Rep influències de la psicologia, explorant el món interior i la psicoanàlisi, sovint centrant-se en personatges femenins.

La Guerra Civil i la dictadura...

Què són les Cròniques Medievals Catalanes?

Les Quatre Grans Cròniques són quatre llibres històrics que expliquen fets dels segles XIII i XIV a la Corona d'Aragó. Dues d’aquestes cròniques (les dues més antigues) van ser escrites a finals del segle XIII, i les altres dues, al segle XIV.

Finalitat de les Cròniques

Aquests documents històrics i literaris tenien diversos objectius:

1. Deixar constància: Documentar per escrit les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Els monarques volien que la seva memòria no s'esborrés.
2. Donar exemple: Les cròniques són llibres de literatura exemplar, un gènere molt popular a l'Europa medieval. Moltes vegades, sobretot la crònica de Ramon Muntaner, busquen fer una exaltació nacionalista, promovent

Història del Teatre Català: Segles XVI al XIX

Les primeres manifestacions teatrals es caracteritzaven per voler fer de la representació un espectacle. Per tant, els elements escènics eren tan importants o més que l'element literari. Tenien un caràcter educatiu i d'esbarjo, i s'utilitzaven sovint com a instrument de propaganda.

El Teatre Popular entre els Segles XVI i XVIII

Teatre Religiós

L'Església utilitzava les formes dramàtiques per divulgar les idees als fidels i la paraula de Déu, com ara "El Cant de la Sibil·la". Amb el temps, aquestes representacions es van adaptar al públic popular i es van començar a fer en català. Així, al final del segle XIII, van néixer els misteris, obres d'episodis religiosos concrets que s'agrupaven...

Modalització Lingüística

L'emissor valora o matisa allò que diu.

Marques de Modalització

• Asseverativa: per dir o informar.
• Interrogativa: per preguntar.
• Exhortativa: per ordenar (manar, prohibir).
• Exclamativa: per expressar l'estat d'ànim de l'emissor.
• Dubitativa: per expressar incertesa de l'emissor.
• Desiderativa: per expressar un desig de l'emissor.

Modalitzadors Valoratius

• Lèxic: noms, adjectius, verbs...

Exemples: alegria, magnífic, merèixer...

Verbs Performatius (Actes de Parla)

Exemples: lamentar, jurar, desitjar.

La Negació en Català

Tipus de Negació

• Morfològica: amb prefix negatiu (p. ex., il·lès).
• Sintàctica: amb mots negatius (p. ex., no, ni, sense).
• Semàntica: amb paraules de sentit negatiu (p. ex., ignorar).
• Pragmàtica: mitjançant

Guia de pronoms febles

• CD (Complement Directe): Definit (el, la, els, les), indefinit (en), neutre (ho).
• CI (Complement Indirecte): Singular (li), plural (els).
• CRV (Complement de Règim Verbal): De (en), a/en/amb/per (hi).
• CC (Complement Circumstancial): Hi.
• Atribut: Ho.
• C. Predicatiu: Hi.

Anàlisi dels personatges de Bearn

Don Toni de Bearn

Pel que fa a la descripció física i psíquica, és un senyor de classe alta que té una gran casa al camp i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, menut, lleig i té uns ulls petits, vius i voltats d'arrugues. És treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil sofista i dialèctic. Don Toni, tot i ser escèptic, desitja fer coneixença amb el cap de l'Església Catòlica. Té greus problemes de fidelitat...

Expressions i Modismes Catalans

Expressions amb "Perdre"

• Perdre el cap: tornar-se boig.
• Perdre la paciència: no tenir paciència.
• Perdre el seny: embogir.
• Perdre el món de vista: desorientar-se.
• Perdre l'esma: perdre les ganes.
• Perdre peu: perdre seguretat.
• Perdre l'ocasió: perdre l'oportunitat.
• Perdre el temps: no fer res de profit.
• Perdre els sentits: desmaiar-se.
• Perdre el son: estar preocupat.
• Perdre l'oremus: desorientar-se.
• Perdre el fil: no saber on t'has quedat.
• Perdre el compte: descomptar-se.
• Perdre el control: desmadrar-se.
• Perdre l'enteniment: perdre l'ús de raó.
• Perdre la salut: ressentir-se físicament.
• Perdre el senderi: embogir.
• Perdre el temps: malgastar el temps intencionadament.

Altres Expressions i Modismes

• Perdut per perdut: treure el

L'Obra Poètica de Josep Carner: Un Recorregut

• 1918: Bella terra, Bella gent: Model d’idealització de la figura femenina i poetitza els instants efímers.
• 1920: “L’oreig entre les canyes”: Composicions breus que pretenen extreure la poeticitat de tot allò que envolta l’ull observador del poeta o el que afecta el seu estat anímic. Hi ha un treball literari i de llenguatge impressionant.
• 1921: Carner marxa de Catalunya (exili), que després amb les conseqüències de la guerra civil va ser forçós. Continua col·laborant amb premsa i publica llibres. Li preocupa la condició de l’home, les virtuts i les limitacions de la persona humana, parla de records i enyorances. Les seves reflexions morals l’apropen a la realitat i troba solucions