Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Diferència entre novel·la cavalleresca i novel·la de cavalleries

Llengua i literaturaActualitzat el 9,85 KB

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les...

Continua llegint "Diferència entre novel·la cavalleresca i novel·la de cavalleries" »

Vicent Andrés Estellés: poesia, guerra i posguerra al País Valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 2,62 KB

Vicent Andrés Estelles. Esta reconegut com el més gran del poetes del País València des del Segle XVI. Va naixer a Burjassot en l'any 1924. Quan tenia dotze anys va esclatar la Guera Civil; els horros de la guerra més tard es reflexaran en la seua obra. Estelles viura la postguerra de manera mes traumatica que la guerra i per a ell sera un temps tenebrós, en els seus poemes es vora els sofriments imposats pel franquisme. Ni han poemas com Lletra al pintor valencíà que son obres que representen la guerra y la posguerra, peò és El llibre de les maravelles el gran poema de las posguerra. La publicació de la seua obra no correspon amb les dates de creació per la censura. Va estudiar peridisme a Madrid va treballar tota la seua
...
Continua llegint "Vicent Andrés Estellés: poesia, guerra i posguerra al País Valencià" »

Diferències entre el Modernisme i el Noucentisme: resum comparatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 5,35 KB

EL Modernisme 1892-11: (ch) hi hagué una profunda crisi q afectà a diversos àmbits de la vida social cat. Crisi eco>migracions a les ciutats industrials. Burgesia dominava societat. La Setmana Tràgica: revolta social + destacada (antimilitarista i clerical). (DEF): És el procés de transformació de la cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.(Carac) reacció espiritualista i antiracionalista contra el corrent naturalista positivista anterior. [1r P] 1:caracter combatiu,, to anarquitzant i raadical 2:vitalisme Nietzscheà, individualisme i concepció de l'artista com a gui de la soci 3: aparició L'Avenç (campanya d reforma ortog) 4:festa modernista a sitges, al Cau Ferrat, S. Russinyol on es van unificar totes...

Continua llegint "Diferències entre el Modernisme i el Noucentisme: resum comparatiu" »

Fanny de Carles Soldevila: resum i anàlisi del monòleg interior

Llengua i literaturaActualitzat el 1,5 KB

Fanny, Carles Soldevila. 1929. Es presenta una tendència pròpia de la narrativa més innovadora del s. XX: el protagonisme del monòleg interior que intenta reproduir el flux del pensament. Tanmateix, l'autor es decanta per una expressió tradicional d'aquesta tècnica narrativa. Així ens facilita l'accés al món interior de Fanny. El personatge ens parla desde la convenció. Des d'una certa teatralitat no gaire amagada, que s'ha d'acceptar per entrar en el joc literari.  Soldevila ebs apropa al mecanisme del monoleg interior. Versió alleugerida i comprensible. Tema: Ha arribat el moment per a Fanny d'acceptar una relació amorosa amb el home que estima. (2a linea, parla amb si mateixa. Vers seguits - parla amb si mateixa, pensament
...
Continua llegint "Fanny de Carles Soldevila: resum i anàlisi del monòleg interior" »

Noucentisme i modernisme a Catalunya: resum de corrents, autors i característiques

Llengua i literaturaActualitzat el 2,7 KB


NOUCENTISME: mov. Estètic i cultural vigent a Cat, entre 1906 i 1923, impulsar difusió d'idees, aplicació d'1 política cultural.

1911: creació de la Secció Filològica, la paraula Nou.. Creada x Eugeni d'Ors (1906) origen: aposta de modernitat, el retorn al classicisme i efectes del Romanticisme. Característiqes: reducció de creació en alguns gèneres literaris: POESIA i ASSAIG es tornen hegemònics, arraconen narrativa i teatre, ordre, claredat, presició, positivisme, idees objectives, elogi de la cultura i la civilitat, admiració ambients urbans, valor de la raó, intervenció cultural, institucions, categoria, portar el seu programa a la resta d'España. Narcís Oller (novela), Josep Carner (1884) important en aqst període,...

Continua llegint "Noucentisme i modernisme a Catalunya: resum de corrents, autors i característiques" »

L'obra poètica d'Ausiàs March: amor, mètrica i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 1,33 KB

· L'obra poètica d'Ausies Març:

Tema principal es l'amor. Destaca la seva força i la passió (la amorosa destrueix la Raó del home). Trenca amb l'estil dels trobadors. Es el 1r poeta líric català.

TrobadorsAusiàs Març
En OccitàEn Català
Dama es el centreEl poeta enamorat
Amor de tendència més carnalAmor espiritualitzat i idealitzat
Influ. Esquerra feudalInflu. Humaniste

Mètrica: decasíl·labs ausiasmarquians.

Estil: directe, provocatiu i sincer.

Recursos retòrics: llarques comparacions i metàfores.

Llengua: català ric sense formes provençals.

Salvador Espriu i Joan Brossa: resum de l'obra i dels poemes de Cementiri de Sinera

Llengua i literaturaActualitzat el 4,58 KB

Salvador Espriu: Autors mes persones de la literatura catalana, Solitari obsessionat amb la mort. Fill de un notari va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, però va viure a Barcelona Sinera es va convertir en Arenys Escrit al reves, perquè hi estiuejava a arenys de mar. Molt jove se li morí la Mare i dos germans, s embarca en un creuer pel mediterrani sempre recordarà mític. La mort del seu pare l’obliga a abandonar la idea d’emprendre estudis de filologia Clàssica. Es va fer amic del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí Molt jove. L’exit li arribà al 1960 al La pell de brau (llibre de poemes), a Partir de aquí va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya, i s’arribà A especular sobre la candidatura
...
Continua llegint "Salvador Espriu i Joan Brossa: resum de l'obra i dels poemes de Cementiri de Sinera" »

La balanguera de Joan Alcover: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 3,34 KB

4. Joan Alcover, La balanguera  Poema molt conegut de Joan Alcover. Es semblant al Modernisme pero pertany a l’escola Mallorquina. La balanguera es un personatge mitologic famós a Mallorca q va cosint i descosint simbolicament la vida de les persones. Es com una vella q ho sap tot i quan talla el fil sacaba la vida. /Es un cant del pasat, present i futur de Mallorca. Des de fa uns anys s’ha convertit en l’imne oficial de l’illa de Mallorca. FORMA: El poema, el componen 5 estrofes de 6 vv octosíl·labs amb una tornada de 2 vv tmb de 8 síl·labes, amb una rima 8A/ 8B/8A/8B/8C/8C/8C/8C. (Probable q no surti)
5. Josep María Junoy, Oda a Guynemer Aquest poema va ser publicat a “Poemes i Cal·ligrames”(1920), q anava encapçalat
...
Continua llegint "La balanguera de Joan Alcover: comentari de text" »

Figures retòriques i recursos literaris: al·literació, anàfora, polisíndeton i més

Llengua i literaturaActualitzat el 3,09 KB

Al·literació: repetició d'un so o més dins d'un vers. himnes murtuoris murmura lluny l'onada. Onomatopeia: imitació d'un so o soroll natural. Splassshhf. Paronomàsia: utilització en un vers o en una seqüència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semblant. per què tems el temps? Anàfora: repetició d'una o diverses paraules a l'inici d'un seguit de versos o de frases. seràs arbre, seràs penya, seràs... Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases. aquella meva pobra, bruta, trista,... Encavellament: trencament de la unitat d'una oració per la pausa llarga a final de vers. Enumeració: acumulació d'un sèries d'aspectes referits a una mateixa cosa. tenia una mata de cabells,
...
Continua llegint "Figures retòriques i recursos literaris: al·literació, anàfora, polisíndeton i més" »

Esquema de resposta per al comentari de text: narratiu, argumentatiu i modalització

Llengua i literaturaActualitzat el 3,24 KB

ESQUEMA DE REESPOSTA COMENTARI DE TEXT

Tema ___ Resum: aquest text es pot resumir de la següent manera

Parts Del text, Narratiu aquest Text es pot dividir externament en __ paràgrafs, els quals es Divideixen internament de la següent manera: Introducció (lx a lx) Nus (lx a lx) i desenllaç.

A La primera part, la introducció, l'autor presenta el tema i situa L'acció ___

La Segona parta que diferenciem, el nus, l'acciò es desenvolupa, pren Cos i avança ___

Pel Que fa a l'última part, al desenllaç, l'acció arriba a la seua fi, Es tanca ____

Argumentatiu Aquest text es pot dividir externament en __ paràgrafs, els quals es Divideixen internament de la següent manera: Introducció (lx a lx) Cos argumentatiu (lx a lx) i conclussió.

A La primera

...
Continua llegint "Esquema de resposta per al comentari de text: narratiu, argumentatiu i modalització" »